SÓN XORIÇOS, PERÒ MOLT HIDALGOS
Article publicat a Levante-emv el dia 16 d’abril de 2022
Les darreres rateries polítiques esdevingudes a Madrid, més corte de los milagros que mai, perpretades per gent del PP o pròxima, tenen dues novetats: que els malfactors no formen part de l’staft del partit, ni tenen càrrecs en l’administració, però estan pròxims, amb lligams familiars.o per amistat; en el cas d’ara, un malfactor és germà de l’Ayuso i un altre, és cosí d’Almeida; tots els amics són de la corda, També és una novetat que la quantitat pispada ara la coneixem: més de sis milions de dòlars, corresponents a les comissions de les factures de les mascaretes, guants, tests, respiradors, etc. procedents de Xina, que els malfactors havien facilitat a les administracions sanitàries madrilenyes.. Cal dir que hi havia la necessitat d’aquests materials, que eren difícils d’aconseguir i que la pandèmia estava en el seu moment més àlgid, amb milers de morts, i amb els hospitals i el personal sanitari que no donaven abast. En mig de la catastròfica situació, doncs, les administracions acceptaren, donades les “credencials” dels qui feien l’oferta, llurs propostes, a canvi de cobrar unes comissions. I malgrat que aquestes eren astronòmiques (més de sis milions d’euros) i encarien els productes desmesuradament, es féu l’operació.
Coneguts aquests fets, l’escàndol ha estat tan majúscul i mundial, que ha hagut d’intervindre la fiscalia i així s’ha acabat sabent també que el destí dels diners de les comissions han estat cotxes d’altíssima gama, rellotges d’or, pisos, un iot... Tot això mentre la gent continuava morint i els sanitaris no podien controlar la situació.
Com qualificar aquesta gent? Això és feina dels fiscals i dels jutges, encara que Feijoo ja els ha qualificat de pillos, així de fàcil, com el lazarillo de Tormes. Jo m’he entretingut a rebuscar en la història social espanyola i he trobat la figura que els dibuixa millor: són hijosdalgo, mot derivat en hidalgos. Es tracta d’un concepte estrictament castellà, que es pot definir una persona que encara no té cap títol nobiliari important, però que està emparentada amb la classe, i en rebrà les herències i que, mentrestant, com no disposa d’unes rendes que li permeten viure sense treballar, ha de sobreviure recorrent a la picaresca, a fer d’intermediari i a cobrar comissions... Com els hidalgos tenen hidalguia, però no moral, tal com s’ha vist a Madrid, ni tampoc el PP, com ha sentenciat la justícia, és natural que aquesta gentola encaixen tan bé entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada