dijous, 29 de desembre de 2022

LES COSES CLAREES I LA XOCOLATA ESPESA   

 FÒRUM 7 Empar Saragossà i Josep L. Pitarch

 No és gens raonable que els responsables de l’Espanya de la pandereta o de pata negra, que es creuen los buenos, puguen fer tant el ridícul davant del món sencer i tantes vegades seguides. Per això mateix, els responsables de l’altra Espanya, la dels que no som tan bons, però som honestos, convé que no ens desanimem, perquè només faltaria això. És el cas de la justícia espanyola, que continua cridant l’atenció a Europa i en el món civilitzat amb els casos tan notoris com el de Puigdemont i tot el procés de Catalunya, que han dut de manera tan rocambolesca i que finalment perdran; el cas del rei demèrit amb la immunitat absoluta per a fer maldats que el protegeix (?) i encara no se sap si al fill també; els casos de corrupció del PP, que són tan greus com els del PSOE i els de CIU, o de qui siga que pispe res, però molt més quantiosos i en benefici personal; ara mateix, el cas del bloqueig a la renovació dels òrgans de govern dels jutges, que impulsa i dirigeix el PP, intentant mantenir una representació que no els correspon i així controlar la justícia anticonstitucionalment i a favor seu. O siga, que no sols és que l’Espanya d’upa fa riure, sinó que és un mal somni en Europa. El PP podria millorar, progressant adequadament, en l’assignatura de moral, i no és així.

 Però, què és Espanya, què la fa tan singular, a banda del Sol i del pernil? Doncs s’hauria d’aclarir aixó. Molts de nosaltres creiem que el que tenim és un Estat inacabat i per diverses raons. Els fatxes parlen d’Espanya una, grande y libre i és evident que no parlem c om nosaltres que diem que Espanya és un conjunt de disset autonomies mal ajuntades, que està a mig fer per aquestes raons: 1. perquè encara no s’ha aclarit com volen fer la  composició autonòmica, i la prova són els recursos d’inconstitucionalitat amb què s’acusen Espanya contra algunes autonomies i algunes autonomies contra Espanya, quin disbarat; 2. perquè encara no s’ha sotmés a referèndum què volem els ciutadans: república o monarquia; sembla que el poble votaríem per la 3ª República i per això el CIS no ho pregunta en les enquestes; 3. i perquè no es protegeixen les llengües oficials altres que la castellana, sinó que són fins i tot proscrites i en molts casos denigrades per les forces d’ordre i per l’Administració. L’estat espanyol no és un Estat com cal, sinó un maremàgnum, una gran  confusió que diu el diccionari. Tot ve de la centralització més absoluta que aplicaren els Borbons en el segle XVIII, només guanyaren la Guerra de Successió i Felip V dictà el Decret de Nova Planta reduint-ho tot a les lleis i la llengua de Castella, “por el justo derecho de conquista”. Des d’aleshores patim la repressió sistemàtica contra nosaltres, que no para.

 Respecte de l’Espanya una, grande y libre. Una és perquè tot està centralitzat: una llengua, unes lleis, una religió... tot es redueix al que imposà la nova dinastia, que venia de França i portava el virus centralitzador en l’ADN: una llengua, unes lleis castellanes i una religió catòlica. Les nacionalitats que reconeix la Constitució, que són el contrari de la centralització, és paper mullat per a “ells”.Allò de grande és una còpia del feixisme italià i del nazisme alemany, que ací consistia en reclamar l’imperio iberoamericà (?). I allò de libres era un eufemisme, perquè no teníem llibertat i intentaven enganyar-nos; en les fronteres ja s’advertia que no hay libertad sinó es bajo un orden, l’ordre de Franco, evidentment, o siga que ens duien a hòsties, no teníem democràcia i si volíem llibertat hauria de ser a les ordres d’aquella gent guanyadora de la guerra i tot havia de ser com ells volien i per això Franco durà més de 40 anys i va morir al llit.

 Estic escrivint açò mentre espere que arribe Empar Saragossà, que està tardant i això que ella és molt puntual. Quan finalment arriba, llegim el que estic escrivint i li agrada, i accepta que forme part del Fòrum d’avui. Ella porta l’adhesió d’unes amigues, mestres jubilades o en expectativa, amb les quals ha fet un sopar de Nadal. Són seguidores de les nostres maniobres intel·lectuals. Pensem que ja és hora que fem un llistat de les persones que ens lligen i que opinen, encara que en són moltíssimes més, perquè les hi ha que s’adhereixen a un portaveu i diuen el mateix. Molts han afegit els seus comentaris als nostres articles, generalment a favor de les nostres postures i, de tant en tant, hi ha algú que ens contradiu, tot ens interessa.

 Posem per exemple que amb les “previsions polítiques per a 2023·, Amparo Peris està totalment d’acord, mentre que Glòria Àlvarez considera que el que hem escrit són “sectarios y estúpidos anàlisis”. Ens agrada que la gent escriga, encara que discrepe. Ricard Nebot i Josep L. Torromé estan d’acord i fins i tot el segon em diu “eres gran”; gràcies als dos. Com nosaltres animem que la gent vote i que vote amb coneixement (ja se sap que recolzem Compromís, Unides Podem i el PSPV), Just Carmona fa una interessant advertència als partits, que reproduïm: “els ciutadans haurien d’abstenir-se en les eleccions, per donar un avís als polítics i que sàpiguen que estem farts dels incompliments... i dels privilegis”. Joaquim Llorenç ens diu que “teniu més raó que un sant”. Salus Herrero ens diu que molt bé i aprofita per a cridar Galiza Zeibe! Abans Salus ens escrivia més, igual que Marisa Puigcerver. Eduard Genovès, a més d’animar-nos aprofita per a demanar-me particularment “no et deixes els encreuats del Levante, per favor”. Francesc Lluch i Paco Guillem i etcètera etcètera, no escriuen res peró mostren la seua satisfacció.

 Finalment acordem que a partir d’ara transcriurem tots els missatges, comentaris i idees que ens envien els amics i amigues; si són textos llargs tractarem d’escurçar-los sense modificar el contingut del missatge. Empar diu que les coses clares i la xocolata espesa. Tingueu un bon any electoral!