Pròleg a "Silla en la memòria històrica (1801-1960), de Josep Antich

Pròleg a“Silla en la memòria històrica (1801-1960)”, de Josep Antich Brocal. 2016

El llibre que publica el cronista oficial Josep Antich Brocal, ‘Silla en la memòria històrica (1801- 1960)’, és una nova mostra del seu compromís amb el poble, del rigor intel·lectual dels seus treballs d’investigació, de l’esforç que hi posa i de la seua honradesa a l’hora d’extreure’n conclusions. Sense cap dubte, Silla té la garantia i la solvència del seu cronista, per a confiar en ell la memòria col·lectiva, que és el que fan els cronistes, que són com l’arxiu de la societat.

Circumscriu el seu estudi dels inicis de 1800 a 1960 i no és per simple casualitat, perquè la història que ens conta Silla és la de la nostra implicació, com a col·lectiu social, en els esdeveniments d’aquells 150 anys, quan es produeixen els canvis més profunds a Silla, “d’avalots i situacions extremes encara desconegudes per les generacions actuals”, diu. És en certa manera la història revolucionària del nostre poble i com el llibre acaba amb la guerra civil i la repressió consegüent, és un llibre tràgic.

El llibre s’ha fet a base de l’estudi ben documentat, a base de la recerca sistemàtica als arxius i a les hemeroteques, amb 182 documents i 120 fotografies molt interessants i inèdits, però sobre tot amb la col·laboració escrita i oral d’alguns supervivents i dels seus familiars. És per tant un llibre cabdal, que s’afegeix a tants que se n’han escrit sobre la tragèdia que fou la guerra i la postguerra. És un llibre que recupera tota la informació silenciada i ocultada i col·loca cada protagonista, i a nosaltres mateix, davant de la nostra pròpia història. Els pobles han de conèixer la seua participació en el devenir dels temps, que això és la història, per a treure’n conclusions. Els pobles i cadascú de nosaltres, hem de saber, honestament, el que hem fet i el que som.

Aquest llibre és la contrapartida a la informació interessada i tendenciosa que es difongué a les aules, als mitjans de comunicació i de vegades des de les trones, del que foren els 40 anys de franquisme. El silenci i l’ocultació de tants patiments, de tanta desgràcia i de tanta mort, que fou la consigna del régimen, ha de ser canviat pel coneixement de les veritats d’uns i d’altres, no sols d’una part. Per això hi ha la Llei de la Memòria Històrica, que encara avui hi ha qui es nega a acceptar, per exemple el ministre Fernández Díaz que acaba de dir que avui encara hi ha qui vol guanyar la guerra, al cap de 40 anys, com si fer justícia fora res dolent. Que ho diga un ministre actual, del PP i de l’Opus, demostra clarament que encara queda molta feina i que encara queden molts cors que es neguen a la pau i la concòrdia, i a la recuperació de la història i de la veritat.

Antich es dedica, des de fa molts anys, a recuperar documentació, a analitzar-la i a publicar-la. Així és com ha escrit llibres tan interessants com ‘El Molí de les Xiques’, ‘Retrospectiva urbana de Silla’, ‘Els artistes de Silla’, ‘Silla en temps del còlera’, etc.  A més ha publicat moltíssims articles al BIM, a l’Algudor, al Magazim, al Punt, als llibrets de falles i als de moltes festes, esports, etc.

Per a conèixer un historiador és imprescindible saber com treballa. Això passa en qualsevol activitat humana, però sobre tot en la intel·lectual i artística. Com es formà i com treballa Antich? Els seus estudis universitaris els féu a València, on hi ha una de les més prestigioses facultats d’Història de tot l’estat; tingué, doncs, una formació rigorosa, amb els professors.......... (posar-se 4 o 5), entre d’altres. La seua manera de treballar respon, doncs, a la metodologia en què es formà i que aprofita perfectament. Jo vull afegir, però, la meua opinió, perquè el conec prou bé ja que sempre m’ha distingit fent-me observacions i avançant-me informacions, i sobre tot perquè sé que és un bon historiador i incansable, com demostra la seua producció escrita.

Pràcticament dedica a la professió tot el temps, i com és metòdic i molt ordenat, disposa d’un arxiu personal importantíssim i valuós, fruit de les seues recerques per tota mena d’arxius i pels nombrosos contactes amb els veïns i veïnes de Silla, que li confien els seus documents. Cal afegir que és un historiador molt honest, respectuós amb les fonts i amb les persones. En definitiva, crec que podem dir que Antich és el gran cronista que no tots els pobles disposen.

Vull recordar que una de les primeres gestions que vaig fer com alcalde i de la qual em sent molt orgullós, fou de proposar, l’any 2004, Antich com a cronista oficial, que era un càrrec que estava vacant des de feia molts anys. El quadripartit ho aprovàrem (Bloc, EU, UV i PP) i portàrem al Ple la proposta, que secundà l’oposició (PSOE i els Verds). La moció s’aprovà, doncs, per unanimitat, la qual cosa evidencià el respecte que se li tenia i té, a nivell polític i a nivell social.

He de dir que Antich no ha disposat mai d’una assignació pels seus treballs ni ha cobrat mai pels drets d’autor de les seues publicacions, cosa que jo sempre li he discutit, per injusta. L’assignació anual que li atorgàrem durant el meu govern era una partida pressupostària que ell destinava a l’adquisició de material, fotocòpies, etc. i per a les despeses d’edició. Amb això pogué incrementar el retrobament documental i editar i distribuir els llibres que escrivia. O siga que, clar i ras, Antich no ens ha costat mai ni un euro i el fruit del seu treball sempre s’ha socialitzat de manera exemplar.

Malauradament, fa vuit anys desaparegué aquesta font de finançament per part de la corporació, la qual cosa va provocar un buit editorial de l’obra del cronista, però no de la seua gestió, ja que Antich no deixava d’investigar pel seu compte. D’això dona testimoni el llibre que li va editar la Junta de la Séquia Reial sobre l’arribada de l’aigua al segle XVIII, a més d’altres treballs que té enllestits esperant l’oportunitat d’editar-los, si algun mecenatge li ho permet, sobre la toponímia urbana i rural de Silla, sobre la controvertida església de la Mare de Déu dels Àngels, etc.

Fou important que els darrers anys de la seua activitat laboral els poguera dedicar, ara com a funcionari municipal en comissió de serveis, a l’Arxiu Municipal, encarregant-se de localitzar, recopilar i catalogar tot el material considerat “històric” relacionat amb Silla. Així mateix, recordem el seu protagonisme en la creació del Museu d’Història i d’Arqueologia (MARS), del qual va ser nomenat director, fins la seua jubilació en 2014.

Com a Josep Antic encara li queda molta feina, que té enllestida i ha de publicar, així com altres idees que m’ha explicat, crec que seria oportú que la corporació municipal dedicara novament una partida anual a la publicació d’aquests treballs. Ningú millor que un cronista sap que allò que no s’escriu, s’oblida. La seua feina és, precisament, recercar documents perquè no es perda la seua memòria i escriure sobre ells, interpretant-los i immortalitzant-los. Fou molt bona idea nomenar-lo Porrot d’Honor l’any passat i ara hauria de ser un honor per a nosaltres ajudar a la publicació dels seus papers, que són la història de Silla, o siga, la nostra història.