POLÍTICS QUE ES BURLEN DEL POBLE

POLÍTICS QUE ES BURLEN DEL POBLE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 17 de maig de 2014

Sense moure't de casa i amb el diari a la mà, cada dia veus que hi ha més motius perquè la desesperació s'estenga, com una taca d'oli, i vaja afectant més i més gent, imparablement. Veiem que l'atur és totalment insuportable i angoixós, afectant a famílies senceres i especialment a la joventut; sabem que la quantitat de famílies que viuen en la pobresa gairebé total, és cada vegada major; també sabem que cada dia redueixen les ajudes a les persones més necessitades i que les pensions dels jubilats estan cada dia més que congelades i en un procés de degradació.

Paralel·lament, cada dia hi ha les notícies referides als sous i altres emoluments dels polítics que són elevadíssims, amb dobles sous, sobres en negre i comissions; a banda de les males accions dels corruptes, que és una altra cosa. L'actuació d'aquests polítics, golafres sense fre, no es pot entendre, ni justificar, perquè és absolutament immoral, inacceptable i imperdonable. El que cobren és un insult a Déu i a la humanitat.

Els polítics, pel que es veu, no tenen consciència, però tampoc no tenen por, ni senten vergonya de res. Temeràriament compten que o no se n'assabentarà ningú del que fan (el que le ha pasado a Paco es que lo han pillado, digué Feijoo de Camps); o que si els enxampen, la justícia els aplicarà la vara de mesurar distinta que a la resta dels ciutadans, i com no hauran de retornar ni un euro, en qualsevol cas ja tindran la vida assegurada.

Ara mateix, mentre que a milers de valencians i valencianes se'ls acaben les magres “subvencions” (300/400 euros), amb les quals viuen, o deixen de rebre els ajuts de la dependència, o els estudiants les beques, què fa el president Fabra? Tal com diu el diari, ha seleccionat “a dit” més de 700 alts funcionaris per tal d'apujar-los de categoria i augmentar-los el sou, que quedarà blindat, en previsió del que puga passar en les properes eleccions. O siga que vol augmentar més encara. els esplèndids sous que ara tenen.

Fabra mateix, no vol rebaixar-se ni un euro del sou de president, malgrat que s'havia compromès a fer-ho si el seu govern fracassava econòmicament. Doncs, malgrat que el País Valencià està pràcticament fallit, a ell què? Fabra no s'abaixa el sou. Quants ciutadans i ciutadanes que viuen en la penúria més absoluta podrien viure amb els sobresous que cobraran aquests tocats de gràcia de Fabra i els amics?

Un altre titular, també tan repugnant com els que comente, és que el Consell paga les ajudes del pla de l'habitatge als promotors, però no als ciutadans que tenen la promesa d'aquestes ajudes. És el mateix que ha fet Rajoy que ha ajudat els bancs i no els ciutadans.

La situació és absolutament miserable! Què no ho veuen, aquests polítics, que algun dia hauran de retre comptes de tanta ignomínia? Mirant l'estampa de Cotino agenollat en la missa de la Mare de Déu, em fiu la mateixa pregunta que un arquebisbe: com és possible que vulgueu a la Mare de Déu i no als seus desemparats? Aquesta informació venia el mateix dia i en el mateix diari que Cotino en missa. Els que diuen que creuen en Déu ho tindrien difícil, doncs, si n'haguera Déu. I ara que pense, n'hauria d'haver sols per a això, per a castigar-los.

De l'altra justícia, de la dels homes, ja hem comentat que no es de fiar, quan jutja els polítics. La diferència entre un desgraciat que furta un pollastre i un polític que furta els milions que els polítics, és que al desgraciat el tanquen i al polític no li fan res.

Els ciutadans encara podríem redreçar un poc la situació, no votant cap partit de corruptes. I hauríem d'exigir als candidats que digueren el que volen cobrar, abans de votar-los, com fem quan contractem un treball en casa, que demanem pressupostos. I haurien de signar un document comprometent-se a deixar el càrrec si els pillàvem pispant res, cobrant més d'un sou, comissions, sous en negre, etc. Supose que açò és més difícil que esperar un miracle; és el que es diu una utopia.

Com és que tenen tanta gola, els polítics? Per què no en tenen prou amb un sou digne i suficient? L'altre dia, a la televisió, Vidal-Quadras (VOX) proclamava que no en tindrà prou amb 80.000 euros i viatges pagats, que sembla que és el que cobren a Estrasburg. Al seu costat Pablo Iglesias (Podemos) i Jordi Sebastià (Primavera Europea) protestaven que cobrar això era una animalada. M'agradaria saber el que diuen els altres, però em tem que la majoria estaran d'acord amb el fantasma d'Alejo (quin nom més lleig en castellà; en català queda millor, Aleix, però ell és anticatalà).

Jo recomanaria als nostres polítics, especialment als qui aspiren a ser-ho, que, si són honrats, s'interessaren un poc per saber del president de l'Uruguai, José Mújica, sobre la seua vida, la seua actitud davant de la vida i sobre tot el seu treball en la política. Qui tinga interès o curiositat pot accedir, via google, a vora de tres milions d'entrades. Viu modestament en una casa, que és de la dona, sense cap luxe i passa amb 600 euros al mes! Diu que en té prou i que viu com ho ha fet sempre, sense ambicions econòmiques. Les seues ambicions han estat polítiques i socials i per això lluità en el moviment tupamaro d'extrema esquerra, fou ferit i empresonat.

Ara, veient-lo en la televisió parlant amb Obama, a qui, segons digué, li anava a fer un repàs “dels errors del món capitalista”, amb la tranquil·litat de qui té la consciència tranquil·la, sense corbata com va sempre i amb la seua bonhomia m'entrava una enyor romàntica. Quin món més desigual!