ELS DEL PP ES REPETEIXEN COM L'ALLIOLI

ELS DEL PP ES REPETEIXEN COM L'ALLIOLI

Article publicat a el Punt/Avui el dia 4 de maig de 2

Estigues tranquil·la, Conxa, els del PP no fan altra cosa que repetir-se, com l'allioli, li dic a una amiga amoïnada, que va dient que si tornen a guanyar els populars, ella se'n va del país. És que acabe de llegir el decàleg dels arguments que van a utilitzar en les pròximes eleccions i crec que són arguments terroristes i injustos, em diu. En efecte, també els he llegit i trobe que són uns arguments desaforats i de bojos; res de nou, però, perquè aquesta gent sempre repeteix el mateix.

A qui volen convèncer? Als seus, ja els tenen convençuts, i per tant no els fan falta; aleshores, volen convèncer a eixe 30 o 40% d'indecisos, que es decanten per una cosa o per l'altra en cada elecció. Li dic que si van a per aquests, ho tenen fotut, perquè la gent està molt indignada per tanta corrupció que ha aflorat, i perquè la crisi econòmica que estem patint, en gran part és perquè el PP ha ajudat els bancs i els grans empresaris i s'ha oblidat dels treballadors, funcionaris, jubilats i pensionistes, de les famílies modestes i de les mitjanes i petites empreses.

Conxa m'adverteix que, malgrat la corrupció i tot, el PP obtingué la majoria absoluta al País Valencià i a Espanya, la qual cosa vol dir que hi ha moltíssima gent que això de la corrupció o no ho veu, o no vol veure-ho. D'acord, li dic, ha estat com dius; la gent no valorà correctament, en les passades eleccions, el que havia de fer, però crec que ara no serà igual, perquè tots els escàndols han aflorat al mateix temps i no es parla d'altra cosa. A més a més, ara la gent tindrà en compte que les mesures econòmiques del PP han acabat afectant-nos a tots, pràcticament arruïnant-nos a tots, fins i tot als seues votants. I sobre tot, ara la gent és conscient que els del PP han mentit de manera descarada i abusiva. I com tot té un límit, jo crec que ara sí que se'ls acaba el xollo.

Les pròximes eleccions són europees, però marcaran un canvi de tendència importantíssim, amb una caiguda de vots del PP i del PSOE, per una banda i, contràriament, amb el creixement dels partits d'esquerra i nacionalistes i altres partits de dreta que, en qualsevol cas, restaran vots al PP. Traslladant els resultats de les europees a les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals, resultarà que no hi haurà cap partit amb majoria absoluta i s'haurà d'arribar a pactes per a formar governs.

Segons totes les enquestes, al País Valencià els únics pactes possibles són el tripartit de socialistes, nacionalistes i comunistes. Fins i tot el PP ho dóna per fet, perquè ells no poden pactar amb ningú i aniran al carrer. Per això estan tan histèrics. I per a nosaltres, amiga Conxa, ja ho veuràs: morta la fera s'haurà acabat el verí. Conxa continua escèptica.

La prova, li dic, la tens en l'argumentari que em comentaves, del PP. Són un decàleg contra el possible tripartit, cosa que posa en evidència que és cert que també les seues enquestes, que hem pagat nosaltres i que no volen fer públiques, els deixa fora de la Generalitat, d'alguna diputació i de moltíssims pobles i grans ciutats, i això els té acollonits i van a per totes.

Com Conxa és catòlica, però no beata, comentem que un dels punts per on ataquen el tripartit és que són anticatòlics. Fals, em diu, hi ha de tot. De tu mateix, em recorda, don Fernando (anterior rector de Silla), deia que havies estat l'alcalde que més havies fet per l'església “i això que no creu en Déu”, repetia, ni anaves a missa ni a les processons.

En efecte, aquests hipòcrites populars, en tenen prou amb anar a missa i a les processons i fer-se cops de pit, però  no tornen ni un duro dels que han furtat, ni s'arrepenteixen de res, i això malgrat que saben que robar és un pecat mortal. Com s'atreveixen a dir qui és catòlic o no? Conxa està molt indignada. Evidentment recorren a aquest tema, cercant els vots més conservadors, que malgrat que ja són seus, no volen perdre, ni que ningú es quede a casa, li dic.

Afegeixen que el tripartit dispararà les despeses i que no hi haurà control i açò si que té collons que ho diguen ells, que són els que han malgastat més milions de la història i que ens han empenyorat per a desenes i desenes d'anys, que tenen al damunt els casos de corrupció de la Gurtel i de Brügal, que han estat capaços de fer l'aeroport sense avions de Castelló, que ... totes les barbaritats del món que ja sabem.

A mi em fa por que la gent se n'oblide, em diu Conxa, a l'hora d'anar a votar. I a mi també em fa por, li dic. Però serà responsabilitat dels nostres partits i dels nostres candidats, recordar-ho a tot el veïnat, refrescar totes les malifetes que han fet i que ara hem de pagar. Més fàcil que ara, de fer una bona campanya, de donar idees i d'influir en els votants, no ho hem tingut mai. Es tracta de treballar, d'insistir i de convèncer.

Els populars diuen que votar els partits “socialistes, catalanistes i l'ultra esquerra radical”, ”és caminar cap a la catàstrofe”. Quins fills de sa mare! Si ja hi som en la catàstrofe, on ens han posat Zaplana, Camps i ara Fabra... Si tota la culpa dels mals que patim la tenen ells! Si tingueren vergonya, que no en tenen, no eixirien ni al carrer.

Estem totalment d'acord Conxa i jo, però insisteix que pot haver molta abstenció, perquè la gent desconfia de tots els partits, perquè casos com els ERE andalusos fan que la gent crega que hi ha corrupció en tots els partits. Jo insistiria a explicar que, perquè no n'hi haja de corrupció, la millor garantia és que no hi haja cap majoria absoluta mai, perquè els millors governs són els dels pactes, perquè hi ha més democràcia i més transparència. Les majories absolutes condueixen al fracàs.

Un pacte com el que feres a Silla amb el quadripartit? Per exemple, per què no? Fins i tot un pacte del BLOC, UV, EU i PP, tots contra el PSOE de Baixauli, era millor que deixar-lo tornar a governar, i fou un èxit. Qui té por als pactes és que té por a donar la cara i qui diu que vol una majoria absoluta és perquè vol fer coses dolentes, com passà amb les majories absolutes de Felipe Gonzàlez, d'Aznar, ara de Rajoy i en el cas de Silla amb Baixauli... Quedem per a seguir parlant la setmana que ve.