EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

 

FÒRUM ELECTORAL (2)

Publicata la revista SAÖ el 13 d'octubre de 2022

 

En l’anterior Fòrum electoral (1), anunciàvem que avui escriuríem sobre els sous dels polítics. No ho farem com volíem, sinó que aprofitarem el que fan els periodistes, o siga que  piratejarem el seu treball. De tota manera, Empar Saragossà està convençuda que el tema dels emoluments dels polítics no preocupa la gent com caldria, segurament perquè els polítics ja n’han fetes de tots els colors i la gent està resignada a sofrir-ho tot. Si en les enquestes del CIS preguntaren si la gent creu que els polítics cobren molt, la majoria diria que sí. I si la pregunta fora molt o massa, la gent s’inclinaria per dir massa. I si preguntaren si creuen que molts polítics a més de cobrar massa, encara cobren altres quantitats en negre, en comissions secretes, en espècies... dirien que si i que ho fan molts i massa. Dirien tot això guiats pels escàndols viscuts a Madrid (PP), a Andalusia (PSOE), al País Valencià (PP), a Catalunya (CIU) i altres de menor quantia en diputacions, ajuntaments, etc. Sols faltava saber els casos del rei que hagué, que l’església no paga ni xapa, etc. O siga, que no estem encara pitjor perquè Déu no vol. Per això es diu que aquest Estat és dels més rics del món, perquè amb tant com roben encara queden diners.

 

El dijous passat, Carlos Alós publicava a Levante-EMV, un resum del que cobren els diputats autonòmics valencians, sota el titular “La majoria dels diputats autonòmics ingressà més de 60.000 euros en el darrer any”. Segons aquesta informació, la majoria dels diputats cobren més que els catedràtics, “i això que hi ha polítics que no saben fer la o amb un canut”, diu l’Empar, molt indignada. Alós compara que si la mitjana dels sous dels parlamentaris l’any passat fou de 63.136 euros, el sou mitjà dels treballadors està pels 21.000. Clar que aquestes xifres són les mitjanes, o siga que hi ha diputats que cobren molt més, i treballadors que cobren molt menys. Com els diputats poden tenir altres treballs i altres ingressos, Alós ha anat sumant i conclou que en unes Corts de 90 parlamentaris, set cobren més de 90.000 euros, i altres quinze, més de 70.000. A banda hi ha les dietes i desplaçaments, hotels, etc. Com tothom calla, ja se sap que qui calla aprova, diu l’Empar.

 

El problema dels polítics és que tenen el poder i la vara, que són els únics que poden fer el que els rote i subjectar-se o no a la llei, perquè feta la llei, feta la trampa i. a més a més,  estan aforats. Empar està molt negativa, especialment avui que els polítics han aconseguit fer-se la gran festa (9 d’octubre). Comentem com anava això del 9 d’octubre fa 5o anys, que es quan ens coneguérem l’Empar i jo, ella d’alumna i jo de professor de l’institut Sanchis Guarner de Silla. Franco encara pescava i signava sentències de mort, encara no hi havia ni la Constitució, ni les autonomies, ni els partits, ni els sindicats, ni el 9 d’octubre era festa. Tot el que tenim actualment de positiu ha estat gràcies als qui lluitaren exigint la democràcia, als partits i als sindicats democràtics, però,  en els però és on hi ha els poblemes.

 

La Constitució no té massa possibilitats d’esmenar els importants dèficits, com passa amb l’Estatut d’Autonomia, on l’autofinançament dels valencians no té cabuda. I un definitiu però és que el poble hi tenim poc a fer, ses senyories van a la seua, decidint per nosaltres. Empar argumenta que si els polítics depenen de les urnes, o siga dels vots del poble, nosaltres hauríem de dir alguna cosa, ja que som els qui els paguem, però no els ho diem; així és que tenim el que tenim. Algú ens ha dit, disculpant-se, que cada vegada té la sensació que l’enganyen i no sap a qui votar. De moliner canviaràs i de lladre no t’escaparàs, amic.

 

L’Empar i jo ens hem entretingut elaborant un decàleg de bona salut política, per a tots els aspirants a viure de l’erari públic:

1. els candidats que ja han ocupat un càrrec públic, per tornar-se a presentar han de tenir una valoració positiva, signada pels respectius secretaris.

2. els aspirants estudiants, han de presentar l’expedient acadèmic. Si l’expedient és incomplet o negatiu, no s’ha de poder presentar fins que aprove.

3.  els candidats que treballen han de presentar la vida laboral. Qui no en tinga encara no es podrà presentar.

4. els candidats han de presentar una anàlisi de sang que demostre que no consumeixen drogues.

5. han de tenir un certificat de penals que no té cap causa pendent amb la justícia per masclisme, pederàstia, homofòbia, furts i robatoris, abandó de família inclosos els pares, etc.

6. han de fer una relació detallada dels béns immobles, fons bancaris, dipòsits, accions, etc. Una declaració jurada dels ingressos que percep pel seu treball, al marge de la política.

7. una declaració jurada que l’aspirant no ha estat declarat trànsfuga mai.

8. una declaració jurada que l’aspirant no ha intentat comprar cap vot a canvi de cap promesa.

9. el compromís de presentar al final de la legislatura, una comparativa entre els documents aportats en el nº 6 i les variacions que s`hagen produït.

10. comprometre’s per escrit a no cobrar cap viatge ni dieta, si no són per assumptes polítics, sinó particulars.

 

Per a Empar, els punts més importants del decàleg són el 4, el 6 i el 9, però dubta que mai s’aprove un decàleg com el nostre. Se’n va a l’avinguda de Gandia, a veure com han anat les paelles electorals, i corrents a Sueca, a per l’amiga i tot de seguida al poble, on tractarà de serenar-se, si es pot veure la lluna plena i no la tapen els núvols.