BEATOS I AMPARITOS

BEATOS I AMPARITOS

Publicat a elpunt.cat el dia 20 de setembre de 2010

Joan Fuster deia que al País Valencià no teníem polítics; jo, modestament, també ho dic: no tenim polítics! Aleshores què tenim? Doncs, tenim gent que viu de la política, únicament d'això, uns més espavilats que altres, com Zaplana, i, evidentment, com viuen de la política, no saben fer altra cosa i, a més, com no es conformen amb un jornalet de res, són gent poc de fiar. Però ací estan, dalt del matxo, fent i desfent. I enfront, per a la nostra desgràcia, una oposició composta d'Amparitos.

Malgrat, però, tanta deficiència en general, tenim casos molt notoris i singulars: per exemple, tenim un conseller (Blasco) que des del FRAP ha arribat al PP, passant pel PSOE, i sempre «ben col·locat»; on s'ha vist un cas igual? Un conseller (Font de Mora), tan estrafolari i tan enemic del valencià, que troba més adient que els xiquets aprenguen xinès abans que valencià; heu vist res com ell a cap altra autonomia? Tenim un conseller (Cotino), un beato de missa diària que menteix pel coll; que s'ha atrevit a acusar l'oposició de la crisi de la rajola... I uns presidents de Diputació (Castelló i Alacant) als qui han pillat cagant, és a dir, fent maniobres corruptes que fan pudor. I un president de la Generalitat que és amiguito del alma del més famós mafiós d'aquestes contrades. Etcètera. No dic res dels socialistes, perquè avui no toca.

Però, anem a pel més beat, que és el senyor Cotino. Com tothom sap, la seua família i ell, han estat implicats en concessions irregulars de contractacions, com residències de vells, grans i ben sucoses obres públiques, etc. Tindrà consciència del que fa, o siga mala consciència? No se sap, perquè aquesta gent que es dóna tot de cops de pit són, en realitat, més falsos que Judes. A més, actuen amb la coartada que qualsevol capellà amic i confessor, els dóna l'absolució i apa!: —Resa tres avemaries i un credo i no ho tornes a fer, fill meu.

No sé si mai he contat que un dia volgué fer-me anar a missa. Jo era alcalde de Silla i el conseller vingué a la del patró Sant Sebastià. El vaig rebre i saludar, però a l'hora de missa em vaig acomiadar, dient-li que jo no hi anava mai. Ja ho sé, alcalde, ja ho sé, em digué, però quin mal li pot fer anar-hi? Allí Déu ens accepta a tots... No m'oblidaré mai i quan el veig dient mentides per la tele, posant cara de monsenyor, m'entren ganes de dir-li de tot. Ja em compreneu, veritat?

En qualsevol país altre que el valencià, uns personatges així ho tenen magre, perquè la gent, que no és tan babaua com nosaltres, no es deixa ensarronar tan fàcilment. A València sembla que quan més corrupte i més xoriço és un polític, o un «promotor cultural» (Climent), és millor. Ací un paio d'aquests diu que ha entrat en política per a forrar-se (Sanz) i li donen un càrrec. O que vol diners per a salvar el país, i la gent li'n dóna...

Les properes eleccions municipals i autonòmiques haurien de ser una bona ocasió perquè obrírem l'ull, els valencians, però ho dubte. L'oposició farà els esforços que calga, n'estic segur, especialment dels meus (Bloc/Compromís), però com en som pocs, cal preguntar-nos: i els socialistes, què faran? De moment estan pegant-se Alarte i Asunción (que porta de capatàs, l'alcalde de Silla Baixauli, especialista en transfuguisme). Com sembla que guanyarà el primer, aleshores què? Sabrà fer un discurs convincent; ja té una estratègia preparada?...