dissabte, 31 de gener del 2009

SANGONERES

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 25 de gener de 2009


SANGONERES


La desconfiança que tinc del sistema és sistemàtica, o siga, que crec que “de moliner canviarem, però de lladre no ens escaparem”; en realitat crec que estem perduts, perquè el món està ple de sangoneres. Quan era jove, aquest convenciment m’esperonava (a la barricada!), però, com ja m’he fet massa major, ara faig altra cosa i davant de qualsevol contrarietat recite, com una jaculatòria, els versos de Catul: Miser Catullae, desinas ineptire et quod vides perisse perditum ducas, que vol dir: desgraciat de Catul, deixa de fer el fava i quan veges que vas a perdre quelcom, dóna-ho per perdut. Si voleu fer la prova, jo em passe mig dia repetint els versos i em tranquil·litzen molt. Per exemple, tot açò de les ajudes dels governs per a suportar la crisi; mireu l’espectacle dels bancs i les grans multinacionals reclamant encara més diners dels que han rebut perquè els presten a la gent i les empreses, cosa que no fan i se’ls queden: sangoneres! Ja heu vist els jueus, altres sangoneres. I els estrangers sense contractes, vampiritzats per empresaris que són com sangoneres. I els que comercialitzen les collites dels llauradors, que són altres sangoneres, perquè guanyen burrades, mentre que els llauradors perden diners. I els polítics que no peguen colp i cobren com els toreros: sangoneres! I els que viuen d’explotar les desgràcies del nostre País. Quanta sangonera! És evident que si jo ara encara fora jove m’ho prendria molt malament, com fiu quan tocava; però, a la meua edat m’ha envaït el pessimisme, tant pel que fan i deixen fer els que manen, com els de l’oposició, que encara em fan més por (quina tropa: Aznar, Fabra, Zaplana, Alperi, Camps, el cardenal García...). Així que, davant l’espectacle, amb els versos de Catul puc engegar-ho tot a fer la mà i en llatí! Em quede mig conformat i, mentrestant, espere que arribe el dia que guanyen “els meus” i s’acaben les sangoneres, si és que s’acaben mai, però això ja és una altra cosa. Salut i república!

dissabte, 24 de gener del 2009

QUINA VERGONYA

Article publicat a "Punt i seguit" de Sills, Gener 2009

QUINA VERGONYA

Acabe de veure la retransmissió del Ple extraordinari sobre el trànsfuga Machancoses i m’ha caigut la cara de vergonya, no únicament per aquest desgraciat, que m’ha donat més pena que res, sinó pel govern que estem patint, amb un alcalde somiatruites i uns regidors de cabotà; això sí, amb pocs escrúpols a l’hora de cobrar els sous de torero que cobren. M’ha dolgut que Machancoses em nomenara, quan evidentment jo no estava a la sala de plens, i que mentira; de tota manera crec que poca gent s’haurà cregut que jo l’aconsellara perquè fera el que ha fet. Al contrari, el que vaig aconsellar-los, a ell i a la seua dona, és que parlaren clarament amb els del seu partit, i no amb mi, perquè els ajudaren, com havien estat fent altres vegades. Ja sé que Machancoses menteix perquè està desesperat, però puc contar les converses que vaig tindre amb ells i les extorsions morals a què em sotmeteren, especialment pel tema de les seues propietats en les Eres i més coses. Quina poca vergonya!

Però el tema de Baixauli és més greu. També està desesperat, com Machancoses, però ell és pitjor, perquè és un corruptor de trànsfugues, la nòmina dels quals és llarga. Els més notoris són Felisa Benítez i ara Machancoses, però també Lara, Vicent Navarro, la mateixa Roser Saborit i més gent (regidors i no regidors). I és que Baixauli ha de viure de la política, ja que tampoc pensa posar-se a treballar, i per tant ha de fer totes les mangarrufes. I, per altra part, on podrien trobar, Baixauli i Machancoses, uns sous de més de 60 mil i de més de 40 mil euros? Jo crec que en cap lloc del món, excepte, pel que es veu, a Silla i mentre acaba la legislatura (2 anys i mig). Els partits de l’oposició, mentrestant, hauran d’obrir l’ull i vigilar les maniobres que intenten fer. En qualsevol cas, encara que ara Baixauli ja té 9 vots, com ha fet la il·legalitat de Machancoses és probable que no tot açò no li acabe bé i torne als 8. Per altra part estic convençut que ni Machancoses traurà “trellat” de les Eres, ni a Baixauli li funcionarà la maniobra de les plaques solars... Perquè el sainet que han organitzat poguera funcionar, haurien d’haver-se posat a treballar des del primer dia en un nou Pla General, no ho han fet i l’arròs se’ls ha passat, o se’ls està passant...

dijous, 22 de gener del 2009

La Casa de Cultura i local d'actes(que no tenim)

LA CASA DE CULTURA I EL LOCAL D’ACTES
(que no tenim)
Article publicat al Llibre de la Falla Port de Silla, 2009

Com estem en l’any 2008 i és cert que a Silla no disposem ni d’una Casa de Cultura ni de cap saló d’actes gran i ben condicionat per a realitzar activitats que signifiquen la presència de moltíssimes persones, com per exemple les presentacions falleres, podem dir taxativament i sense restriccions que, en aquest aspecte, vivim en la inanitat més absoluta i que, en conseqüència, algú haurà de donar explicacions i com la responsabilitat d’aquestes mancances és política, ha de ser l’alcalde qui done la cara. Lamentablement l’actual alcalde no ho fa, sinó amb mentides i promeses incomplides, i com l’anterior responsable era jo (de 2003 a 2007), intentaré donar la meua particular visió del problema, tot i aprofitant i agraint la invitació que m’ha fet la Falla del Port. Primer diré allò que férem sota la meua responsabilitat i de seguida diré el que pense de l’actitud de l’actual govern municipal.

Abans, però, crec que val la pena que reflexionem sobre el fet que una ciutat com la nostra no dispose ni d’una Casa de Cultura ni d’un gran local d’activitats diverses. Per a la nostra vergonya, si fem un repàs de les instal·lacions dels pobles del nostre voltant som l’excepció, i això ens deshonra. I vull destacar que un repàs de la història cultural de la ciutat, del que ha estat l’activitat cultural des de fa molts anys, inclús des d’abans de la democràcia, fa encara més incomprensible la situació; la involució cultural que estem patint, evidentment no ens la mereixem. I encara gràcies que ens queda el teatre de la Plaça i l’EMT, les biblioteques i la Setmana de les Lletres Valencianes...!

Com em sent en part responsable, vull recordar que durant la meua alcaldia férem la proposta de l’edifici multifuncional, com un oportú intent de solucionar el problema, sense posar un cèntim, a base de permutar la construcció de l’edifici per uns solars industrials de propietat municipal. La permuta de solars era i és l’única manera possible dels ajuntaments de poder fer grans obres, perquè, sense capacitat financera suficient, no poden actuar d’altra manera. La llei, però, diu que els solars municipals s’han de destinar a la construcció de pisos de protecció oficial (VPO), cosa que, de fet, tots els ajuntaments incompleixen, amb la complicitat de tots els partits, tant dels que governen com de l’oposició, ja que és en benefici de tots que es fan aquestes operacions. El país està ple d’actuacions d’aquest tipus, que han protagonitzat governs de tots els colors. De manera que iniciàrem i deixàrem molt avançat aquest edifici multifuncional, a la zona de l’Alteró. Però, Francesc Baixauli en persona s’oposà i ens denuncià a l’advocat de l’Estat, frustrant la possibilitat de disposar, en poc temps, de l’anhelat local multifuncional, (curiosament, Baixauli, durant la seua etapa d’alcalde, havia fet operacions de permuta, sense que l’oposició li diguera res, per tractar-se de beneficis per al poble). Així que Baixauli frenà el multifuncional i, per tant, ara s’ha de pagar a l’empresa l’obra feta, cosa que haurà de fer, precisament, Baixauli! Quina ironia!

I, què s’està fent ara? Per què no s’acaba el multifuncional, tal com havia “promés” Baixauli que faria? Doncs l’equip de govern actual haurà d’explicar-se, perquè Silla continua sense disposar del local que necessita. L’únic que han fet és, l’any passat, entretindre i estafar les falles amb el projecte fantasma del cine King, que finalment, i tal com jo havia pronosticat, no arribà a rams de beneir, de manera que hagueren de fer els seus actes en el magatzem dels vehicles municipal. Una vergonya! Ara, la promesa d’enguany és d’habilitar un altre magatzem, el que ocupava l’empresa de grues i d’urinaris públics Vamasa, a l’avinguda d’Alacant. Aquest local l’Ajuntament l’obté permutant-lo per solars en el Rajolar, o siga fent la mateixa operació que la del multifuncional, sols que ara els partits de l’oposició no diran res, perquè es tracta d’un benefici per a la ciutat. De tota manera, el temps es tira damunt; quan escric aquest article (21 de novembre) no se sap si ja estan rehabilitant el magatzem o no i en tot cas si estarà acabat per a les presentacions falleres; tampoc no se sap amb quin pressupost compta l’ajuntament per a fer l’obra ni com han fet la contractació.

Arribats en aquest punt, ja està tot dit. Com he escrit al principi, estem a finals de novembre de 2008 i Silla no té ni Casa de Cultura ni una instal·lació tan necessària i elemental com la que comentem, o millor dit, té un multifuncional sense acabar (500 milions de pessetes en l’aire) i un magatzem sense condicions que, si es neteja, es pinta i s’acomoda a temps, podrà servir com un pegat. De tot açò és responsable Baixauli i el seu equip. Que s’expliquen. Per la meua banda i pels anys que estiguí alcalde, lamente no haver tingut més temps per a fer les coses millor i haver acabat a temps el multifuncional. Vostés perdonen.

dilluns, 19 de gener del 2009

PREMONICIONS

Article publicat a El Punt, de 18 de gener de 2008


PREMONICIONS

He de confessar que crec en les premonicions i fins i tot en la bruixeria, encara que semble poc raonable i increïble: és clar que jugue amb l’avantatge que una meua besàvia fou curandera i endevinadora i crec que n’he heretat algun tret. Ho dic perquè a principis d’any vaig tindre la premonició --article Bon any!, d’El Punt, 5 de gener-- que l’Esperit Sant enviaria un substitut del cardenal García, que “serà també integrista i que tampoc no parlarà valencià ni l’autoritzarà”. Doncs molt bé, hi ha proves que el nou arquebisbe és integrista --de la corda de Rouco, García i Cañizares--; però respecte del valencià hi ha la novetat que ha demanat llibres per a aprendre’n i ja va per la gramàtica, segons ha dit; ves per on. Cal, però, advertir que els asturs han denunciat que tot el temps que ha estat bisbe d’Oviedo no ha autoritzat l’ús del bable, ni l’ha estudiat; i respecte del gallec, encara no sé el que féu quan va ser bisbe d’Ourense. Així que, com no hi ha res clar, invite a fer-hi conjectures sociolingüístiques: què passarà si la gramàtica que estudia monsenyor és la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? I si és una de les versions secessionistes? I, quins textos litúrgics aprovarà? S’organitzarà cap guirigall? Evidentment, el nou arquebisbe, com fa la Generalitat, hauria d’acceptar les normes de Castelló, però fins ara els seus predecessors s’han resistit; també pot ser que opte per no banyar-se el cul. Com cal fer alguna cosa, propose als capellans, parroquians, ensenyants i acadèmics, que li expliquen on ha vingut a parar; com se li explicà al cardenal Ricard Maria Carles quan arribà a Barcelona. Aquell il·lustre valencià en tota sa vida de capellà a València no havia dit ni piu en valencià, però quan arribà a Barcelona baixà del cotxe dient: Ja sóc aquí! Així que, alguna cosa s’haurà de fer. Els que van a missa, i sobre tot els que la fan, tenen una obligació i una oportunitat i jo els anime a l’acció, perquè desconfie de l’Esperit Sant (altra premonició).