diumenge, 10 de febrer de 2008

BON DIA!

Un bon amic (Vicent Sànchez, de Silla) m’ha organitzat aquest blog, on aniré deixant alguns articles dispersos que vaig publicant (reflexions sobre la vida política i cultural que ens envolta...) Com açò de disposar d’un blog em sembla una pedanteria i mai se m’hauria ocorregut, ara que m’hi he posat veig que pot ser útil, (i no costa diners a excepció del temps que hi dedica l’amic Vicent) perquè si ningú troba cap interés a llegir el que escric, ara ho tindrà a l’abast i per internet, tot un avantatge. Cal modernitzar-se, ai!, i saber emprar les tecnologies modernes, que, per cert, jo desconec en absolut, a excepció d’escriure i esmenar textos i para de comptar.

Els que procedim del món de la màquina d’escriure taca-taca-tac i del paper de còpies, açò d’emprar els ordinadors ens sembla una passada. Poder esmenar el que escrius sense goma d’esborrar, organitzant, tot alhora, el tipus de lletra i la grandària, els espais, la justificació dels marges, els subratllats, la cursiva, les versals, etc. tot això ens sembla màgic, meravellós; bé, m’ho sembla a mi. Tant màgic i meravellós que també crec que finalment tot açò dels ordinadors acabarà malament, i que el món acabarà petant, per una fallida dels ordinadors... Però això ja és un altre tema.

Tornem al blog i acabe. Com aquest invent també serveix perquè qui vulga posar-se en contacte o dir-me res ho puga fer de manera ràpida i còmoda, també en aquest sentit pot ser útil i jo em compromet a contestar qui s’hi pose, el més aviat possible. Per cert que tot allò de la correspondència, la literatura epistolar, tot allò de les cartes que s’escrivien els pensadors, els intel·lectuals, els polítics, els escriptors... tot allò, amb l’internet, està passant a millor vida, perquè un e-mail és tan efímer com polsar una tecla i paf!, tot el que has escrit, o el que t’han enviat, desapareix, com per art de màgia... Però això també és un altre tema, així que, com començava, acabaré: Bon dia i moltes gràcies!