diumenge, 28 de març del 2010

FEIXISTES CONTRA GARZÓN

Feixistes contra Garzón

No vull escriure sobre aquest famós jutge, que ja s'ho farà ell, perquè paraules no li'n falten, sinó sobre el fet que el vulguen engarjolar, suspendre del càrrec o afusellar, pel fet que ha estat l'únic jutge amb els suficients collons com per a començar, ell pel seu compte, a fer l'acte de justícia més noble dels que he conegut en ma vida: rescatar els assassinats de la dictadura i restaurar la seua memòria.

Açò que ha iniciat Garzón ho havia d'haver fet l'Estat, directament, quan morí Franco i restabliren, diuen, la democràcia: obrir fosses, recuperar els ossos dels assassinats pels feixistes, revisar els judicis sumaríssims, etc. I l'Estat no ho féu, ni els partits ni els sindicats ho exigiren, perquè en tingueren prou amb recuperar el patrimoni. Per tant, aquest tema estava pendent.

I ara va i el jutge que s'hi ha posat, en Garzón, en lloc de rebre el suport dels seus col·legues, que tant "s'estimen la justícia" que hi viuen d'exercir-la, rep a canvi la condemna, de moment l'encausament, per haver fet, què? Pel que llig als diaris, per no haver tingut en compte que hi ha una llei de l'amnistia per a tots els criminals de la guerra civil.

Com sols he llegit alguna cosa a la premsa, no estic suficientment assabentat i és probable que no l'encerte del tot, però em fa la impressió que Garzón no pretén jutjar cap assassí, entre altres raons perquè tots estan podrint-se al cementiri i les seues ànimes cremant-se a l'infern, sinó recuperar els ossos dels assassinats i en conseqüència la seua memòria.

Evidentment, fent tot açò, es remou també la memòria de la ignomínia, la memòria dels qui foren uns assassins en nom de Déu i de la pàtria. I ací és on els cou. Per això tracten d'evitar-ho i volen fer callar Garzón.

El fet que hagen estat uns falangistes els qui han atacat té una importància relativa, perquè tots sabem que això de la falange actualment ja és un folklore, encara que també els haurien d'haver il·legalitzat, perquè encara no han condemnat el terrorisme de la dictadura franquista. La cosa , però, és pitjor, perquè han estat jutges del més alt nivell els qui han encausat Garzón.

Mirat així, en aquest país de pandereta no estem al nivell de la justícia alemanya, ni de la belga, ni de l'argentina, ni de la xilena... En pràcticament tot el món civilitzat s'han perseguit les dictadures i els dictadors, no s'han dictat lleis d'amnistia, i si les han dictades les han desadictades. La tesi és que els crims de lesa humanitat no prescriuen mai.

Ací, ja ho veiem, no estem al mateix nivell. Sols som homologables amb les repúbliques bananeres i amb els Estat Units, on també tenen lleis que blinden els assassinats dels seus soldats comesos a l'estranger, en les seues guerres imperialistes. I francament, açò dóna més que fàstic.

Ara caldrà esperar, supose, les reaccions a favor de Garzón de molts dels seus col·legues, perquè si no fora així la vergonya seria tan immensa que qui quedaria en tela de judici seria el mateix estat espanyol. Però podem esperar qualsevol cosa de tota aquesta gent.

Jo tinc els meus dubtes i em ve al cap aquell alcalde andalús que, no sé amb quin motiu, digué que «la justícia és un pitorreo». Pitorreig o petorreig, crec que aquell alcalde tenia raó.