SI BERLANGA ALÇARA EL CAP
Article publicat a elpunt.cat el dia 21 de novembre de 2010
Amb tot això de la mort del genial Berlanga, i encara de cadàver present, hem tingut ocasió de veure una sèrie de flaixos, tan esperpèntics com magistrals, interpretats amb tanta naturalitat per les nostres autoritats, que al gran director no se li haurien escapat, n'estic segur, i els hauria incorporat en alguna de les seues agres pel·lícules. Quina llàstima que, tancat a la caixa, no haja pogut veure l'espectacle!
Hauria vist les autoritats valencianes, del mateix color que les franquistes que ridiculitzà, tan cruelment com aguda, a La Escopeta Nacional, etc., rendint honors a les seues despulles. La dreta valenciana agenollada davant del seu taüt, sense creu! I a Rita Barberà, comparant Berlanga amb el fantasma de Vizcaino Casas i amb l'humorista Tip. I a totes les autoritats, els reis i els prínceps, plorant per la desgràcia... Torne a repetir que ha estat una llàstima que ell no haja pogut veure l'espectacle, perquè li hauria agradat.
Però, com a València els esperpents no s'acaben mai, si s'haguera pogut esperar mig any més sense morir-se, encara hauria tingut l'ocasió d'inaugurar l'estació de l'AVE de Requena-Utiel, que batejaran amb el seu nom. Quin flaix més berlanguià: el retor, salpassa en mà, beneint l'estació, i ell al costat recollint un esguitó! Però, sobretot hauria estat una curiositat veure com reaccionava, davant l'espectacle dels valencians i valencianes llançats en tromba a comprar un bitllet per anar-hi a Madrid, malgrat que el preu del bitllet d'aquest AVE és dels més cars de tots els aves de l'estat. I quan li dirien: doncs el ministre Blanco vol que se'n venguen vuit mil bitllets diaris i el conseller valencià que els vagons s'òmpliguen de gom a gom... Què penseu que diria? Possiblement que se li estava ocorrent una pel·lícula que podria titular "Tots a Madrid".
I si li explicaven que el tren Alcoi-València triga gairebé dues hores a fer un recorregut que és la quinta part del que fa l'AVE a Madrid, que trigarà hora i mitja? I el viatge Alacant-València, que no es pot fer directament, sinó entrant per Espanya (La Encina)? Quines escenes més sorprenents se li acudirien a Berlanga, amb la gent baixant de l'AVE, a Chamartin, entrant en una cafeteria, a fer temps, per haver arribat massa d'hora a la capital, qui sap a fer què.
I què diria de les esperpèntiques reflexions pastorals de Camps, que somnia que tots els madrilenys vindran a València, a amarrar-se una barca, i a fer negoci? El senyor president assegura que vindran més del doble de madrilenys dels que venen ara, cosa que, si fora així, significaria que no agafarien ni l'avió, ni l'autocar. De tota manera, no m'explique perquè voldran arribar una hora abans que ara a València. I d'altra banda, no crec que tan de madrileny ens porte res de bo, sinó més mals de cap, per no dir altra cosa, perquè pense com Escalante, quan escriví Tres forasters de Madrid.
Article publicat a elpunt.cat el dia 21 de novembre de 2010
Amb tot això de la mort del genial Berlanga, i encara de cadàver present, hem tingut ocasió de veure una sèrie de flaixos, tan esperpèntics com magistrals, interpretats amb tanta naturalitat per les nostres autoritats, que al gran director no se li haurien escapat, n'estic segur, i els hauria incorporat en alguna de les seues agres pel·lícules. Quina llàstima que, tancat a la caixa, no haja pogut veure l'espectacle!
Hauria vist les autoritats valencianes, del mateix color que les franquistes que ridiculitzà, tan cruelment com aguda, a La Escopeta Nacional, etc., rendint honors a les seues despulles. La dreta valenciana agenollada davant del seu taüt, sense creu! I a Rita Barberà, comparant Berlanga amb el fantasma de Vizcaino Casas i amb l'humorista Tip. I a totes les autoritats, els reis i els prínceps, plorant per la desgràcia... Torne a repetir que ha estat una llàstima que ell no haja pogut veure l'espectacle, perquè li hauria agradat.
Però, com a València els esperpents no s'acaben mai, si s'haguera pogut esperar mig any més sense morir-se, encara hauria tingut l'ocasió d'inaugurar l'estació de l'AVE de Requena-Utiel, que batejaran amb el seu nom. Quin flaix més berlanguià: el retor, salpassa en mà, beneint l'estació, i ell al costat recollint un esguitó! Però, sobretot hauria estat una curiositat veure com reaccionava, davant l'espectacle dels valencians i valencianes llançats en tromba a comprar un bitllet per anar-hi a Madrid, malgrat que el preu del bitllet d'aquest AVE és dels més cars de tots els aves de l'estat. I quan li dirien: doncs el ministre Blanco vol que se'n venguen vuit mil bitllets diaris i el conseller valencià que els vagons s'òmpliguen de gom a gom... Què penseu que diria? Possiblement que se li estava ocorrent una pel·lícula que podria titular "Tots a Madrid".
I si li explicaven que el tren Alcoi-València triga gairebé dues hores a fer un recorregut que és la quinta part del que fa l'AVE a Madrid, que trigarà hora i mitja? I el viatge Alacant-València, que no es pot fer directament, sinó entrant per Espanya (La Encina)? Quines escenes més sorprenents se li acudirien a Berlanga, amb la gent baixant de l'AVE, a Chamartin, entrant en una cafeteria, a fer temps, per haver arribat massa d'hora a la capital, qui sap a fer què.
I què diria de les esperpèntiques reflexions pastorals de Camps, que somnia que tots els madrilenys vindran a València, a amarrar-se una barca, i a fer negoci? El senyor president assegura que vindran més del doble de madrilenys dels que venen ara, cosa que, si fora així, significaria que no agafarien ni l'avió, ni l'autocar. De tota manera, no m'explique perquè voldran arribar una hora abans que ara a València. I d'altra banda, no crec que tan de madrileny ens porte res de bo, sinó més mals de cap, per no dir altra cosa, perquè pense com Escalante, quan escriví Tres forasters de Madrid.
Els valencians el que necessitem són comunicacions cap a Catalunya i cap a Europa, perquè cap a la Meseta ja estem massa bé amb les comunicacions que tenim i, a més a més, sempre hem dit que “de ponent ni vent ni gent”, de manera similar al que diuen a Portugal: “de Espanha nem bom vento, nem bom casamento”. Com estic segur que Berlanga li hauria tret tant de profit a tot açò, encara dóna més pena que ens haja deixat: sit tibi terra levis, mestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada