CORSARIS AMB PATENT

CORSARIS AMB PATENT

Article publicat a elpunt.cat el dia 10 d'abril de 2011

El vell ofici de corsari, que era una mena de pirateria oficial, consistia en fer robatoris en alta mar als vaixells dels països “no amics”, o en atacar les zones de la costa. Tenien el permís de l'autoritat que concedia la patent i amb qui els corsaris repartien el botí, o siga que era un bon negoci per a ambdues parts. Es va abolir en 1856 (Congrés de París), encara que a Espanya continuà fins a 1908. La llista de corsaris té noms il·lustres i de pel·lícula (Drake, Morgan, Barba-rossa, Dragut...); els hi havia a tot el món i per tant, també n'han hagut de valencians, com Jaume de Vilaragut que, amic de Joanot Martorell, sembla que li inspira moltes de les pàgines del Tirant lo Blanch. Desapareguts els corsaris de la mar, s'han instal·lat en terra, des d'on és més còmode dedicar-se'n. Des de la política, des dels tinglados bancaris, des dels grans clubs de futbol, des de les multinacionals del comerç... Especialment, gràcies a la globalització i la informàtica i que s'ha eclipsat la utopia marxista, l'activitat corsària s'ha implantat a tot el món. No se salva ni el Vaticà, on hi ha un negoci de blanqueig de diners i tan alarmant, que es va a procedir a la inspecció a fons de les seues finances. El tema dóna per a reflexionar-hi i, potser, per a arrancar a córrer; com a mínim, ja que no podem arreglar el món, per a fer una ullada pels voltants i posar uns quants exemples. Canal 9, per començar, té patent de cors per part del PP, perquè es dediquen a atacar tots els “enemics”, en aquest cas els polítics de l'oposició i totes les iniciatives ciutadanes que no els facen el pes, com les d'Escola Valenciana. El botí a repartir és evident: euros a punta pala per a la tele, a canvi que mengen el coco al personal i vots a punta pala per als populars. Finalment tot ho paguem els ciutadans, malversacions i corrupcions, però això als corsaris no els importa gaire. A nivell de cors actua també Gonzàlez Pons, per exemple, a qui se li permet que diga el que siga, si és en contra dels socialistes. Com l'home té verborrea i mala llet suficients, el podríem distingir amb el nomenament de corsari incansable. Un altre corsari notable és el versàtil Rafael Blasco, la trajectòria del qual és una novel·la, perquè ha sabut passar-se'n a temps del FRAP, al PSOE i finalment al PP, creant entre mig un partit antisocialista, el PSD, i probablement el CDL. Com sempre n'ha tret la seua part i, sobretot, s'ha mantingut airós dalt de la burreta, el podríem anomenar el corsari incombustible. Però com jo visc a Silla, vull referir-me al cas de corsarisme d'Isidro Prieto, diputat d'assumptes taurins (!). El cas és que intentà inaugurar i donar les claus del nou casal de la falla Reis Catòlics, el passat dia 11 de març. A la “gala” hauria assistit el president Rus, que també és un corsari. Com el nou casal que volien inaugurar no tenia res a veure ni amb la Diputació, ni amb els bous, l'acte que es volia fer era de pirateria corsària, perquè volien apoderar-se d'una cosa que no era d'ells; per tant, a més de corsari, el que intentaren era un acte patètic. Aquest casal forma part dels tres en què l'alcalde Francesc Baixauli s'entestà invertir les subvencions del Pla Zapatero. Del tema se n'ha parlat tant, que m'estalviaré de fer cap repàs. Resumint cal dir que ha estat una de les gestions més desafortunades de les que s'han fet mai a Silla i, en certa manera, ja que finalment ni s'han acabat, s'han convertit en el paradigma (mal paradigma) d'aquest govern que acaba, amb tots els seus integrants depurats pel partit. Cal recordar que en el seu moment el PP criticà el destí de les subvencions del Pla Zapatero, encara que amb la boca més xicoteta possible, no fora cas. Per tant, l'intent d'apropiar-se'n, encara que no és pogué dur fins el final, com les invitacions s'havien repartit, fou un acte de pirateria en grau de temptativa. Què havia passat? La realitat era que el casal de la falla Reis Catòlics (parc de l'Alteró), com els altres dos del Port (parc de les Eres) i del Mercat (parc de l'Estació), no es podien inaugurar, ni s'han inaugurat encara, perquè estan a meitat fer i no tenen llicència d'activitats. La promesa baixaulista era que l'ajuntament ho pagava tot, però a l'hora de la veritat no hi ha pressupost i les falles no poden assumir el que falta per a continuar les obres. Més encara, les falles saben que no tindran el domini absolut dels casals, sinó que els hauran de compartir amb altres associacions, i això ho complica més. El miracle que esperen no és cap miracle, sinó veure quin partit, de cara a les eleccions, es compromet més, o siga, quin corsari fa la millor oferta.