POC A POC, ENS DEIXARAN PELATS

POC A POC, ENS DEIXARAN PELATS

Article publicat a elpunt.cat el dia 12 de setembre de 2011

Poc a poc, ara tallant per ací i després per allà, totes les conquestes socials i democràtiques, que englobem sota el concepte de l'estat de benestar, ens les aniran escamotejant i amb això ens escamotejaran també la democràcia. És el resultat del triomf de la política neoliberal que s'ha anat emparant de tot l'Occident, els representants de la qual són els partits conservadors, com el PP, però que, com el seu verí ha penetrat tan a fons en el sistema, també els partits socialdemòcrates, com el PSOE.

A l'estat espanyol, qui ha teoritzat més sobre el tema és la gent de la institució o congregació FAES, que dirigeix l'Aznar. Ja està tot dit. Des d'aquesta mena d'associació, s'elaboren els grans programes i projectes neoliberals que, en aquest moment de crisi econòmica, es substancien en la implantació de polítiques d'austeritat, a costa de les classes mitjanes i treballadores, a les quals se les desposseeix del “patrimoni” que havien anat guanyant, al llarg dels darrers anys: l'escola pública, els serveis sanitaris públics, els transports públics, etc.

El fet que la crisi siga conseqüència precisament de les polítiques neoliberals (globalització, guerres per l'apropiació del petroli, consolidació de les satrapies de la classe política, malversacions de fons públics, privatitzacions al servei de la banca i dels especuladors, foment de la destrucció mediambiental, etc.), això no els amoïna. Tot al contrari, invoquen l'austeritat i l'exercici de les tisores sobre “nosaltres”, fent-nos responsables de les seues malifetes.

Aquests neoliberals han anat elaborant una sèrie de coartades per a justificar la seua malèfica visió del món i, com és gent que no es mama el dit, han creat també una xarxa de tinglados des d'on marquen les directrius que han de seguir els governs de la seua corda: FMI, OMC, CCI, Fòrum de Davos, etc. I sobre tot han controlat el gran centre de poder “espiritual” d'occident, que és el Vaticà, des d'on s'inocula a les masses el verí de la resignació; a fi de comptes, Crist ja assegurà que sempre hi haurà pobres (Mateu, 26, 6-13; Marc, 14, 3-9; Joan, 12, 1-8), però, per cert, els prometé el cel (d'ells és el Regne del cel), amb la qual cosa el pobre que no se resigna és perquè no vol.

Evidentment, sotmetre's a aquests individus i als seus tenebrosos governs neoliberals, és absurd. Així ho estan manifestant, de manera clara i rotunda, els joves de tot el món, entre els quals els nostres Indignats, els joves d'Atenes, de Xile, de Califòrnia, de París, de Berlín, de Tòquio, de Praga, de Londres (que possiblement són el cas més extralimitat), Tel Aviv... i també els joves que, en altres coordenades, han protagonitzat les revoltes dels països àrabs contra les dictadures (aliades d'Occident, curiosament).

Veure, doncs, manifestant rebuig a les polítiques neoliberals de sociates i populars, als Indignats, que són els més mal parats, als mestres en defensa de l'escola pública i de qualitat i en contra de la privada, als sanitaris en defensa de la sanitat pública i no de la concertada amb entitats privades, als jubilats en defensa d'unes pensions justes, als funcionaris (llevat de la claque dels grans funcionaris), etc. veure tanta gent protestant és un senyal que tot no està perdut, que encara que els socialistes i els populars vulguen deixar-nos pelats, no ho tindran tan fàcil com pensen; o sí.

No vull pecar d'optimisme, perquè a la protesta l'hauria de seguir l'organització de tots els qui estem en contra del sistema, i això, lamentablement, no passarà. En el món de l'esquerra, en sentit ample, hi ha massa divos, massa virtuosos tocant solos de violí i que creuen que són l'hòstia, o siga massa gent perdent el temps, pseudofilosofant i intentant descobrir la fórmula de salvar el món. La dreta, al contrari, és més pragmàtica i com a tocar, l'única cosa que els interessa tocar-se és la cartera; la política neoliberal precisament el que fa és assegurar-los-la, la cartera; la “filosofia” o siga les coartades, pel que fa a l'estat espanyol, ja he dit que l'elabora el FAES, però m'havia oblidat que segurament compten amb l'ajuda de l'Esperit Sant. Com entre l'esquerra i la dreta, hi ha els socialistes, la putada és que aquests han caigut a la ratera que els han calat els populars i, per tant, no podem comptar amb ells. Com acabarà tot açò? Continuarà.