UNA SETMANA ABSURDA

UNA SETMANA ABSURDA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 11 de desembre de 2011

L'experiència que acabem de patir d'una setmana perduda, semiperduda o desficaciada, per l'encreuament de dies festius i feiners, ens hauria de fer reflexionar a tots, i de fet ja s'està qüestionant fer alguna cosa. Per raons econòmiques, les indústries de producció no volen festes entremig de la setmana; també per raons econòmiques, el turisme diu que els van bé els “ponts”; des del punt de vista estrictament acadèmic, hi ha molts educadors que critiquen el calendari actual, perquè alteren el ritme escolar... Crec que, per raons estrictament de salut pública, aquestes festes dislocades sols porten maldecaps, fins i tot he vist molta gent histèrica sense saber per on tirar. També és cert que hi ha els més afortunats, que s'han organitzat algun viatge i els més ordenats que, calculant-ho amb temps, han aprofitat per fer alguna feina pendent al poble, com acabar de recollir les olives al sogre. Com hi ha per a tots els gustos, i els empresaris pressionen, ara que manen els seus, és segur que imposaran els seus interessos.

Jo sols vull fer unes puntualitzacions, de sentit comú però polítiques, encara que a punt com estic de jubilar-me, tant em fa el que decidesquen. Com parlem de festes, la primera reflexió és sobre el caràcter catòlic de la major part d'elles i, per tant, sobre el conflicte que pot haver amb l'església. La segona reflexió és sobre el caràcter hispano-patriòtiques d'altres i, per tant, sobre els conflictes polítics entre l'Estat i les autonomies. I finalment voldria referir-me al caràcter popular i històric de moltes dates festives, que caldrà tenir en compte també.

Com el principal problema és el calendari pròpiament dit, i no les festes en si mateix, o siga la distribució de les festes al llarg de la setmana, la proposta de traslladar sistemàticament a dilluns o divendres totes les festes que cauen entremig, podria ser una bona solució. Ho dic per experiència perquè a Silla, poble del qual vaig estar alcalde, decidírem traslladar la festa del patró sant Sebastià, al cap de setmana més immediat a la seua data, de manera que tothom ara fa la festa, i no com abans, que molts veïns se la perdien si treballaven fora del terme municipal. És evident que pactàrem el trasllat del dia amb el clero local.

L'església té molt a callar, o millor dit, ha de facilitar les modificacions que es proposen, perquè hi ha moltes festes vinculades al seu calendari litúrgic i hauran de tindre en compte, uns i altres, que aquest Estat és aconfessional i cada dia més pluricultural, així que s'hauran de resignar a fer concessions (Setmana Santa, Puríssima, Epifania, Mare de Déu d'Agost...). Segons com responguen, els populars podran demostrar que sobre ells no mana ni el Papa ni els bisbes, si aquests es fan forts i no volen cedir.

L'altre punt de conflicte són les festes espanyoles del calendari, especialment em referisc al 12 d'octubre (Dia de la Raza, de la Hispanidad, de la Guàrdia Civil), festa totalment aliena als nostres interessos: perquè fórem explícitament exclosos de l'aventura americana, per decisió d'Isabel la Catòlica, amb el consentiment del bragasses de Ferran (Dia de la Hispanidad); perquè no som racistes (Dia de la Raza); perquè tenim la nostra policia, o l'hauríem de tenir, com els mossos d'esquadra (Dia de la Guàrdia Civil)... El dia de la Constitució socio-popular, o siga del PSOE i del PP, és absolutament rebutjable pels qui no ens sentim lligats amb cap jurament, o ens sentim estafats per la tergiversació que n'han fet aquests grans partits espanyols, retallant-nos els drets als qui no ho som. Jo no vaig fer, doncs, la “seua” festa, com tampoc la feren Artur Mas, el meu diputat Baldoví, el Bloque Galego, Amaiur, Esquerra Unida, etc.

Un tema interessant és el de les festes tradicionals, especialment en les que no hi ha cap coincidència, o hi ha alguna diferència notòria, entre l'est i l'oest de la península. Per exemple, el fet que a Castella i Andalusia, etc., celebren la Setmana Santa i nosaltres la Pasqua, és un problema, que no es pot resoldre traient-nos les nostres festes i encolomant-nos les d'ells; la nostra celebració del segon dia de Nadal, és un altre cas de festa irrenunciable, que, per cert, els populars balears ja s'han encarregat de suprimir. Són dos dies molt significatius, són dos senyals d'identitat.

Finalment, com deia al principi, com totes les festes poden ser traslladades al cap de setmana, el mateix 1er de Maig podria ser afectat en aquest sentit. Ben mirat, si volem ser pràctics, haurien de ser excepcions ferials, el dia de Tots Sants, per allò dels cementeris, el dia de Cap d'Any, i el 25 de desembre (Nadal) per la llarga i universal tradició. Però, com faran el que voldran, estic segur que al remat de qualsevol modificació que plantegen, nosaltres eixirem perdent i ells eixiran guanyant, però no ens convenceran de res; o això espere.