UNS VERSOS PER A TRILLO

UNS VERSOS PER A TRILLO

Rep un correu del meu amic Pep Pons, poeta de qui he escrit alguna cosa, demanant-me si li puc facilitar paraules que rimen amb Trillo, perquè li han entrat unes ganes imperioses de dedicar-li un obús satíric, dels que sol escriure quan està de mala hòstia, diu. En té molts de versos d’aquest estil, com “La secretària de Rus”, “Un xoriço de Llombai”, “La infanta està trista”, “La iguana quicomira”, “Donya Rita feta un nyap”, i els dedicats a Blasco, Camps, Wert, Cotino, Canyissars...

M’hi pose a la feina que m’encomana i no trobe cap mot, llevat del tresillo (un sofà i dues butaques. També un joc de cartes). Altra cosa és si en lloc de Trillo li vols dir Trilla, li dic, perquè aleshores hi hauria pacotilla, camarilla, bacinilla, peladilla (amarga), etc. Li dic que si en lloc de la rima consonant, que és la que li agrada, vol intentar-ho amb la rima assonant, amb Trillo poden rimar xoriço, mico, pinxo i algun mot més. Pel merder en el tema dels lloguers fraudulents dels avions i de les assegurances fraudulentes dels militars, és possible que li puga treure punta a xoriço, directament o indirecta. També pot escriure versos lliures, sense rima, que són més moderns. Estic convençut que d’alguna manera tindrem els versos sobre Trillo que es proposa. Diu que me’ls enviarà.

La biografia de Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, de molta prosàpia com es veu, és especialment curiosa. És natural de Cartagena (“monte sin leña, mar sin pescado, mujeres putas, hombres cabrones y niños maleducados”, dita agressiva i satírica, amb la qual no estic d’acord), d’on és confrare de Jesús el Nazareno. La seua és una història intensa, compromesa amb l’Opus Dei i amb l’administració espanyola, de la qual viu tota sa vida, legalment i il·legalment (sobresous en B, sospites de comissions). Jo pense que pensa que la qüestió és estar dalt del burro, i amb una vara sempre a mà. Veu de comandant no li’n falta: Viva Honduras! xillà per a encoratjar els soldats salvadorenys, que vingueren a tirar-nos una mà, a falta de tropa espanyola. Viva!... li respongueren, malgrat la pífia.

Encara que Trillo no és alacantí, és diputat per aquesta demarcació, des de sempre. No se li coneix cap altra gestió alacantina que visitar cada any al certamen d’havaneres de Torrevella, anar algun any a Alcoi i desfilar de mossàrab, organitzar un dinar cada estiu per a la camarilla i cada quatre anys a recollir la credencial de diputat. Viva Alicante, pensa el paio.

Sobre la seua responsabilitat en l’accident del Iak-42, que ha estat al remat el motiu que l’ha dut a la ruïna, el PP ha intentat eximir-lo, encara que la pressió de les famílies afectades, dels partits polítics i de la premsa, han obligat a Rajoy a canviar d’estratègia i l’ha forçat a deixar l’ambaixada de Londres. Aque4sta era la bicoca amb què li premiaven la lleialtat a la causa popular, per a compensar-lo de la pèrdua del ministeri de Defensa, allunyar-lo de l’estigma del Iak-42.

Aquesta gent del PP és molt gregària i actuen com un ramat d’ovelles, tots junts. Gregarius vol dir ramat en llatí i d’ací ve gregari en català, gregario en espanyol i italià, gregarious en anglès, grégaire en francès i en moltíssimes més llengües. De la mateixa família i significat, hi ha el llatí grex, gregis, d’on els espanyols fan la grey, que és el ramat de cristians sota llurs pastors o capellans. Dic tot açò perquè el gregarisme del PP està íntimament relacionat amb la fe cristiana amb què es protegeixen dels seus pecats.   Ja ho deia el ministre de Justícia: i què hem de fer amb Trillo? Evidentment és el que més els preocupa: el que han de fer pels seus. Pels aturats, pels subempleats, pels pluriempleats i infrapagats, pels emigrats, pels mals jubilats, pels... Per aquests milions de ciutadans que s’ho passen tan malament, no pateixen: al cap i a la fi no són de la grey. Els seus patiments, doncs, són pels seus i no abandonen ningú. Recordem les bicoques amb què han premiat Wert, Soria, Rato, Rita, Bauzà, Fabra... Quina púrria!

Conseqüentment amb les trajectòries cristianes i amb la fe d’aquesta gent, molts d’ells tenen vinculació directa amb el Senyor, via l’Opus Dei, i és per això que, amb la garantia de ser il·luminats (veni creator Spiritus) i de ser perdonats i de tindre plaça reservada al cel, que fan el que fan. Ells estan predestinats, segons Escrivà de Balaguer. L’escàndol que causen entre la gent més ingènua i de bona fe, no la tenen en compte, ni els danys sobre les persones i famílies, com les dels militars morts en el cas del Iak-42. Dios mio, Dios mio, en Vos confio... i avant!

Acabant aquest article, m’arriba un correu de Pep Pons, amb el poema que m’havia promès i que transcric. M’explica que ha trobat la solució oblidant-se de rimar amb Trillo per a fer-ho amb els seus pecats. M’aconsella els dos darrers versos: Trillo ha caigut, al remat/ com un pinxo vergonyós/ dèspota i maleducat/ mentider i verinós/ Què farà el PP amb ell?/ I què farà l’Opus Dei?

No patisques Pep, que no es morirà de gana; alguna cosa li donaran perquè continue cobrant i vivint. Siga quina siga, la bicoca li la pagarem nosaltres. En aquestes circumstàncies propose de fer suggeriments; o fins i tot apostes, com els anglesos. Per descomptat, l’han d’amagar vergonyosament, i no li han de donar cap càrrec públic, encara que en tinga dret, com han anat dient. Séneca advertia que quod non vetat lex, hoc vetat fieri pudor, o siga que el que no veda la llei, ho veda el pudor. Aquesta gent del PP, però, no tenen vergonya. Wyoming suggeria que li feren una ambaixada a l’illa de Perejil i no està mal pensat, perquè els vestits ja els té, de Londres i això que ens estalviaríem.

Més dignament i amb tot el dret, les famílies dels militars morts (assassinats) en el Iak-42 es conformem amb què se’ls demane perdó i què s’honore el sacrifici dels seus familiars... Jo crec que, a la vista de l’informe del Consell d’Estat i de la reculada de Cospedal i Rajoy, s’hauria d’exigir el lliurament dels documents ocults en el Ministeri, i la reobertura del cas judicial, perquè serà l’única manera de conèixer la veritat i de fer justícia. La supèrbia, que és un pecat, d’aquesta gent del PP/Opus no ho permetrà, em tem.