Desapareixen els quioscs de premsa

Article publicat al Levante-EMV el dia  17.08.2017 

Què significa la incessant desaparició dels quioscs de premsa? Ningú n´ha pensat? El fet no neguiteja les nostres autoritats? Sembla que l´alcaldessa Colau si que s´hi ha fixat i a Barcelona ja estan estudiant prendre alguna mesura, perquè en un any n´ha desaparegut un 30 % dels seus quioscs. Què passa a València, i als pobles?

Pose per exemple Silla, que ha passat en poc temps de nou quioscs a dos, i possiblement a un o a cap. Unes preguntes que he fet a quatre amics a l´atzar em confirmen que és el mateix que està passant a tot arreu i personalment ho he confirmat a Mallorca. Com jo no sé que és viure sense comprar diaris, perquè mai ho he fet, m´estic quedant perplex i amoïnat, i pels matins, desorientat. Un món sense diaris! 

La situació crec que és suficientment dramàtica i hauríem (o haurien, els qui manen) de pensar els motius que ens han dut a l´actual situació, per veure de posar-hi remei. Potser que el problema primer és que la gent ha deixat de comprar diaris, perquè se´n serveix de l´internet. En part serà per això, perquè també passa amb el correu tradicional que et portava a casa cada dia el carter, substituït pels e-mails; amb les cabines telefòniques dels carrers i els telèfons públics dels bars i dels llocs públics, anorreats pels telèfons mòbils... 

Però, pot haver-hi una altra causa, com són les condicions que imposen les empreses distribuïdores de la premsa i les revistes, que són lleonines, obligant els quiosquers a fer uns dipòsits excessius i imposant un sistema de retorn de les revistes no venudes clarament abusiu... Els guanys de la venda d´aquests productes són irrisoris i insuportables.

Fa anys eren els mateixos diaris, al menys els més importants, que feien la seua pròpia distribució i alguna empresa distribuïdora s´encarregava de les revistes i diaris de menys difusió. Això ha canviat. Ara les distribuïdores s´han fet amb el domini absolut del mercat, com un monopoli, i fan el que volen, abusant dels quiosquers.

El fenomen no és sols d´ací, però en altres països tot funciona millor, els lectors i la distribució. M´han explicat que a França, a Àustria, a Alemanya... que són uns països més civilitzats, la gent llig més diaris i que, per damunt dels interessos de qui en fa la distribució, hi ha la garantia política que la premsa no pot desaparèixer. Al revés que ací, doncs. És cert, cal dir-ho, que els nostres governs temen la premsa més que altra cosa, com temen donar la cara i que la gent s´assabente massa i, sobre tot, que pense.

Quan el món vaja a acabar-se, hi haurà senyals (llegir l´Apocalipsi de sant Joan). Em dóna la impressió que la cosa no trigarà gaire, potser uns centenars d´anys més i nyas, coca, perquè hi ha presagis: l´abús de l´energia atòmica; els complots de les multinacionals; la manipulació genètica; el canvi climàtic; la fam; les malalties... Potser que un presagi menor siga la desaparició dels quioscos.