EL REPUNT - BLOG DE JOSEP L. PITARCH

EL XOLLO S'ACABA

Article publicat a LEVANTE-EMV, el dia 30 d'octubre de 2017

Qui tinga els anys que jo, recordarà que ens ensenyaven que Espanya havia tingut un imperi, del qual ens volien fer sentir orgullosos i hereus. De la manera com es conformà tot allò, sols ens explicaven que l´anaren fent manu militari i en nom exclusiu dels reis de Castella, sota el seu penó, l´espassa i la creu, batejant els indígenes, ensenyant-los a parlar castellà i a tapar-se les vergonyes. També ens explicaven que, per raons matrimonials, els castellans havien acabat emparant-se de Portugal i el seu imperi, dels Països Baixos, de la Corona d´Aragó (catalans i valencians, especialment) i finalment de les colònies africanes. Mentrestant conquistaven tants enormes territoris, s´omplien el cabàs i enviaven vaixells carregats d´or i de béns als reis de Castella.

Ens explicaven poc sobre com s´acabà tanta vanaglòria, de les guerres dels territoris ocupats per a fer fora als castellans (el cas de Portugal fou el més notori), de les guerres d´independència de les colònies americanes del segle XIX, que sempre perderen els castellans i de les vendes i permutes de territoris i illes remotes del Pacífic. L´imperi anava acabant-se. A finals del segle tampoc pogueren retenir Cuba, Puerto Rico i les Filipines, que també s´independitzaren. Ja en el segle XX, fou el torn de les colònies africanes, que s´independitzaren sota el govern de Franco. Ara ja en queda ben poca cosa d´aquell famós imperi: Ceuta, Melilla, uns illots africans, les Canàries, els bascos i nosaltres, catalans i valencians... D´un imperi de 20 milions de metres quadrats, pràcticament els que té Europa, ja no els en queda només que això.

En totes aquelles rebel·lions, els independentistes s´oposaren a l´autoritat real i foren acusats de deslleialtat, malversació de cabals públics, sedició i rebel·lió i molts foren empresonats i/o executats. Finalment, però, triomfà la rebel·lió i les colònies aconseguiren la independència, de mala manera, doncs. Els himnes nacionals d´aquelles repúbliques americanes dediquen estrofes a recordar-ho.

Però, a Espanya no han après res de la història i continuen obcecats, fent el mateix que sempre. Ara mateix, en lloc de tractar de treure´n trellat, dialogant i cercant alguna solució política per a Catalunya, sols confien en les armes i en "la llei". Els rebels que mai no hem estat d´acord amb l´espanyolitat casposa i patriota, teníem i tenim molt a guanyar i poc a perdre, en els enfrontaments; ells és al revés, perquè ja ho tenen tot i no han de guanyar res més i sols poden perdre. Per tant, haurien d´anar més amb compte o se´ls acabarà el que els queda del xollo. Catalunya, precisament, és el 20% del PIB de l´Estat. Al remat, però, s´han emparat de les institucions catalanes i han perjudicat greument la seua economia (tirant-se pedres sobre si mateix, no sé si n´han pensat).

Ara, com pensen governar Catalunya, si tenen la població en contra? Creuen que els catalans callaran? Com digué el president Companys, "els catalans tornaran a sofrir i tornaran a lluitar". Els castellans, potser que "guanyaran, però no convenceran", que digué Unamuno dels franquistes.