ELS VELLS ESTEM ACABATS

ELS VELLS ESTEM ACABATS

Article publicat al Levante-EMV el dia 06/04/2018

Sèneca, que era molt sincer, agut i just, en llurs apreciacions sobre la vida, també ho fou referint-se a un tema que l’afectava: la vellesa. Els vells ja hem desaprofitat el nostre temps, així que comencem a recollir l’equipatge i pleguem. Com coincidisc plenament amb el filòsof i aprofitant que darrerament, xerrant amb amics de la quinta (1942) acabem parlant sobre la vida, la corrupció i la mort, vull fer un breu resum de quatre coses.

Sèneca morí als 64 anys i nosaltres ja l’hem guanyat en 12. Ara, a més de viure més anys que mai, tothom vol allargar-ho encara més. És per això que els laboratoris farmacèutics destinen enormes quantitats de diners en investigacions de productes miraculosos, especialment per als qui se’ls poden pagar. Al primer món encara tenim la sort que la seguretat social se’n fa càrrec, més o manco, d’alguns d’ells. Al tercer món moren milions de criatures, de dones de part i de vells, per manca de les atencions sanitàries més elementals, i l’esperança de vida és més curta que la nostra. Pense, doncs, que seria més profitós per a la humanitat dedicar tots els esforços a la gent jove, perquè visquen i procreen, i a la gent més necessitada. Als vells no cal que ens creen il·lusions inútils. Per altra part, segons diuen les piràmides d’edat, de cara al futur hi haurà massa gent vella i el que faltarà serà gent nova; cal fer criatures, doncs.

Malgrat això, uns amics volen repetir la celebració del nostre aniversari, setanta-sis. Els dic, com l’any passat, que si volem fer res profitós, hem d’afegir-nos a les manifestacions dels jubilats i pensionistes, contra el govern del PP. I deixar-nos de “fartaes” i de moure les anques. Algú afirma que l’edat és la que cadascú té al cap, i ell pren viagra per a poder fotre algun mal clau. Jo li conteste, com Sèneca, que no hi ha res més vergonyós que un vell que es creu jove.

També comentem les contrarietats de la salut, la immoralitat dels polítics, les estafes dels bancs, la corrupció, la violència. Ens calen referències morals dels qui ens governen, inclosos els capellans per als qui creuen, i no en trobem enlloc. I sobre tot, ens calen ressorts de subsistència, perquè com diu Sèneca, el que importa no és el que sofrim, sinó com ho sofrim. Els meus quintos tots no m’entenen, però alguns ja es queden amb el dubte.

De tota manera, és igual la il·lusió o desil·lusió que posem en les coses, perquè, a poc a poc la quinta va desapareixent, especialment els homes; per sort, les dones són més resistents. Un amic porta la llista dels supervivents i, quan l’ensenya, és com estar en el corredor de la mort. Sèneca, per ordre de l’emperador, s’obrí les venes i prengué cicuta; nosaltres podem esperar i tot arribarà, perquè cada dia ens estrènyen més el coll, la vida s’encareix més i ens amainen les pensions, mentre que el futur dels fills el veiem incert i tenebrós...