Vull que perda 'La Roja'

Malgrat que me la bufa el futbol perquè més que esport és un negoci, sovint brut, que enerva les persones, excita les passions i suscita controvèrsies estèrils i pernicioses, no és pot ignorar que el futbol és present als mitjans i tothora. I com els poders polítics fan servir el futbol per encendre i manipular les passions populars, induint la gent a creure que l´honor d´una nació depèn de guanyar una competició, aquesta manipulació la trobe menyspreable. El que defensen els nostres intrèpids futbolistes són els immensos interessos econòmics d´uns i d´altres; que es deixen d´històries.

Dit això, vull que perda la Roja, ja, i que tornen a casa els jugadors; que ningú patisca cap mal i gràcies. Que passen l´estiu amb la família i que descansen. Ja sé que no tothom pensa així i que, fins i tot, hi haurà qui desitjarà no res de bo als jugadors que perden, per no haver defensat millor l´honor de la pàtria, quan, a fi de comptes, hauran fet el que hauran pogut... i al remat sols podia guanyar un equip de 32. Un país heroic i 31 de derrotats, quin espectacle! Si els jugadors de la Roja tornen amb la cua entre les pates, és possible que algú comence a demanar-se per la responsabilitat del tal Florentino, per exemple, el negoci del qual no és la selecció, sinó el Real Madrid... i els seus negocis.

Contràriament, jo pense que si fracassen estalviarem molts diners, exactament els que ens costaria la presència de tots els mandamassos, reis i princeses, governs, presidents, secretaris, sub-secretaris..., tots marxant cap a Rúsia, de gorra. Gràcies a Déu que no van els bisbes! Algun economista hauria de fer els càlculs de la diferència entre el que guanyarem, si tornen aquells joves ja, o els costos si hem de pagar els caps de la tropa que he dit, si han d´anar a lluir-se.

I encara es pot calcular tot el que es podria fer si tants diners que s´esmercen de l´erari públic en aquestes bufonades futbolisticocorruptes, s´invertiren en formar investigadors, o en retornar els qui han hagut de marxar. O si s´invertiren en sanitat, en educació, en instal·lacions esportives... Això sí que seria guanyar prestigi i glòria per als ciutadans i ciutadanes. Però en aquest Estat de pandereta, vi i bous, el que hi ha en joc ara mateix a Rússia són bufes de pato. No vull posar-m´hi, però els passa el mateix a molts altres països participants, i ho sent més pels hispànics i els africans.

Finalment, l´exaltació de la Roja va en detriment dels ciutadans i ciutadanes que no estem d´acord amb aquest Estat. Com paguem més que rebem, podem dir-ho. El que pense no li ha resultat fàcil d´entendre a l´enervat i entusiasta xicot amb qui he estat esmorzant. Contràriament, jo sí que he entès la seua conclusió: és que vosaltres no sou uns bons espanyols. Potser que és això, així que a veure com us ho feu si perdeu, li he dit.