dissabte, 30 de juny de 2018

Vull que perda "La Roja"

Vull que perda 'La Roja'

Malgrat que me la bufa el futbol perquè més que esport és un negoci, sovint brut, que enerva les persones, excita les passions i suscita controvèrsies estèrils i pernicioses, no és pot ignorar que el futbol és present als mitjans i tothora. I com els poders polítics fan servir el futbol per encendre i manipular les passions populars, induint la gent a creure que l´honor d´una nació depèn de guanyar una competició, aquesta manipulació la trobe menyspreable. El que defensen els nostres intrèpids futbolistes són els immensos interessos econòmics d´uns i d´altres; que es deixen d´històries.
Dit això, vull que perda la Roja, ja, i que tornen a casa els jugadors; que ningú patisca cap mal i gràcies. Que passen l´estiu amb la família i que descansen. Ja sé que no tothom pensa així i que, fins i tot, hi haurà qui desitjarà no res de bo als jugadors que perden, per no haver defensat millor l´honor de la pàtria, quan, a fi de comptes, hauran fet el que hauran pogut... i al remat sols podia guanyar un equip de 32. Un país heroic i 31 de derrotats, quin espectacle! Si els jugadors de la Roja tornen amb la cua entre les pates, és possible que algú comence a demanar-se per la responsabilitat del tal Florentino, per exemple, el negoci del qual no és la selecció, sinó el Real Madrid... i els seus negocis.

Contràriament, jo pense que si fracassen estalviarem molts diners, exactament els que ens costaria la presència de tots els mandamassos, reis i princeses, governs, presidents, secretaris, sub-secretaris..., tots marxant cap a Rúsia, de gorra. Gràcies a Déu que no van els bisbes! Algun economista hauria de fer els càlculs de la diferència entre el que guanyarem, si tornen aquells joves ja, o els costos si hem de pagar els caps de la tropa que he dit, si han d´anar a lluir-se.

I encara es pot calcular tot el que es podria fer si tants diners que s´esmercen de l´erari públic en aquestes bufonades futbolisticocorruptes, s´invertiren en formar investigadors, o en retornar els qui han hagut de marxar. O si s´invertiren en sanitat, en educació, en instal·lacions esportives... Això sí que seria guanyar prestigi i glòria per als ciutadans i ciutadanes. Però en aquest Estat de pandereta, vi i bous, el que hi ha en joc ara mateix a Rússia són bufes de pato. No vull posar-m´hi, però els passa el mateix a molts altres països participants, i ho sent més pels hispànics i els africans.

Finalment, l´exaltació de la Roja va en detriment dels ciutadans i ciutadanes que no estem d´acord amb aquest Estat. Com paguem més que rebem, podem dir-ho. El que pense no li ha resultat fàcil d´entendre a l´enervat i entusiasta xicot amb qui he estat esmorzant. Contràriament, jo sí que he entès la seua conclusió: és que vosaltres no sou uns bons espanyols. Potser que és això, així que a veure com us ho feu si perdeu, li he dit.