Parlar clar

PARLAR CLAR

Article publicat a Levante-EMV el dia 19/07/2018

Andrès H. de Sá reclama al president d’AVE, Vicente Boluda (Levante-EMV, 6/7) els noms dels responsables que València haja estat marginada de les connexions ferroviàries d’Europa, quan ha afirmat que ha estat “una maniobra teledirigida”, sense dir per qui. Ha llançat la pedra i amagat la mà. En el mateix acte que parlà Boluda (1 Chequeo semestral del Corredor Mediterrani), el president de ProAVE, Federico Félix, fou molt taxatiu: la influència valenciana en la política espanyola ha estat “una merda”, però tampoc no dóna els noms dels responsables de l’emmerdament. Les denúncies d’aquests importants empresaris són molt d’agrair, però insuficients, potser que podríem dir que un poc covardes.

Em sembla molt just i raonable, doncs, que no estem d’acord amb aquestes covardies, com proposa el periodista. Jo, que procure no cometre aquests errors i dic sempre el nom de la persona a qui critique, puc assegurar que fer-ho així és molt saludable, satisfactori i productiu. Per exemple, critiquí el cardenal Cañizares per la seua despietada denúncia que no tots els migrants són trigo límpio, dient-li que tampoc ho són tots els capellans; no em contestà, però ja no ho ha tornat a dir. Curiosament, li vaig traduir el cognom com Canyissars en protesta per la seua nul·la implicació en la valencianització dels missals i ara sé que entre el clero de la corfa amarga li diuen així. O he criticat Eliseu Climent i l’ex-honorable Jordi Pujol, responsabilitzant-los de la foscor i domini que han exercit en l’erari de la nació i la sistemàtica rapinya.

Crec que demanar als qui tenen “prestigi” o volen tenir-ne, que parlen clar i diguen el nom dels responsables dels mals que patim, és el mínim que podem reclamar a qui vol exercir un càrrec, una responsabilitat, si vol fer-ho honestament. A la premsa també se li ha d’exigir aquesta honestedat, perquè hi ha autocensures inexplicables. Per exemple, el fet que entre les raons que “justifiquen” el mal pas de la selecció espanyola a Rússia, s’haja criticat l’entrenador Hierro, l`equip sencer, la falta de Piqué, la mala punteria de no sé qui, però que ningú haja parlat de la torçuda intervenció del tal senyor Florentino, llevat dels primers moments de cabreig, per a fer després mut i callosa, que ve la rabosa, és inexplicable. Com també ho és que entre tants empresaris que estan duent davant dels jutges pels temes de corrupció (contractes trucats, diners en B i comissions...) a aquest amo del RM encara ningú no li haja dit res, ni pels temes mallorquins, ni per l’operació Castor, ni per cap cas... Per què és tan intocable? Té carta blanca com el rei?

Acabe protestant per l’excés d’informació de les primàries del PP, per part dels mitjans. Evidentment hi ha molt de morbo per la lluita a mort entre Soraia i Casado; hi ha el fracàs de la Cospedal; que el partit estiga descabestrat; que... Però, com les primàries han estat un bluf, aquesta era la notícia i prou. I ara ve la segona tanda!