LA VUITADA DE LA QUIMERA HISPÀNICA

LA VUITADA DE LA QUIMERA HISPÀNICA 

Article publicat a Levante-EMV el dia 19 d'octubre de 2018

 De la mateixa manera que tots els sants tenen vuitada, avui, dia 19, és la del 12 d’octubre passat, i vull contribuir a l’efemèride. Cada any els mestretites i els ideòlegs de la hispanitat, continuen marejant les criatures i en general la societat, recordant allò que en l’imperi mai no s’hi posava el Sol i la gesta dels conquistadores, i obviant que tot era l’afany de diners i poder de la corona de Castella. Exactament és el que feien totes les potències colonials, és cert, però algunes ja han rectificat, mentre que Espanya no vol acceptar el genocidi a què es dedicaren, amb l’eliminació de milions d’indígenes i de llurs cultures, la seua submissió a la força, i al pillatge sistemàtic i el lucre del comerç d’esclaus.

Les repúbliques descolonitzades tenen mals records de tot el que els passà i per això, el 12 d’octubre, no celebrem cap festa, o celebren el Dia de la Resistència Indígena, o el de la Descolonització... I perquè ningú oblide el que els passà, hi ha els himnes nacionals. Equador: Indignados tus hijos del yugo que te impuso la ibérica audacia, de la injusta y horrenda desgracia del monstruo sangriento. Cedió al fin la fiereza española… que hizo al fiero español sucumbir. Perú: Largo tiempo el peruano oprimido, la ominosa cadena arrastró, condenado a cruel servidumbre, tres siglos de horror, tres siglos gimió... Nuestros brazos, hasta hoy desarmados, estén siempre cebando el cañón, que algún día las playas de Iberia, sentirán de su estruendo el terror. Argentina: Oid mortales, el himno sagrado, libertad, libertad, libertad, oíd el ruido de rotas cadenas. Bolívia: Es ya libre, este suelo; ya cesó su servil condición. Paraguai: A los pueblos de América, tres centurias un cetro oprimió; mas, un día, soberbia surgiendo, ¡basta!... dijo, y el cetro rompió. Evidentment, les cadenes i el ceptre són la corona espanyola; la servil condició que es tragueren de sobre, era ésser súbdits d'Espanya.

Podem repassar també els llibres d’història escolars, perquè és el que la major part de la població recorda tota sa vida. Per exemple, el papa, en un viatge que féu en 2015 a l’Equador, que celebrava el bicentenari de la Independència, va dir-los que la seua victoriosa sublevació “va néixer de la falta de llibertats. Va ser un crit nascut de la consciència d’estar essent oprimits i saquejats”. Va dir el que li havien ensenyat a l’escola. Ací, però, mantenen que els hi aportaren la llengua i la religió, quan aquells pobles tenien llurs llengües i déus. També diuen que aquelles repúbliques volen Espanya com la madre patria.  

El ministre d’exteriors podria replantejar-se la conveniència o no, de mantenir l’absurda interpretació hispanista de la història, però no ho farà, com tampoc ho feren els seus predecessors, perquè es quedarien amb el cul a l’aire i els és més fàcil mantenir una quimera. Aquell enorme imperi el perderen per això. És el que els passarà amb el que els queda: Catalunya, Euskadi, Ceuta, Melilla...? El temps ja ho dirà.