Any nou, les mateixes estafes (i IV)
Ja vaig anunciar que avui
parlarem dels empresaris,
corsaris i milionaris,
propietaris reaccionaris,
gent molt de l’elit, ui!
Supernumeraris, numeraris,
ja m’enteneu de què,
tots carregats de rosaris
i ben protegits de sicaris,
són els qui manen al món,
són homes de molt mala fe.
Dominen el comerç mundial,
l’erari públic, el gran capital,
els estalvis dels proletaris.
S’ho papen tot i al final
són del món el seu malson.
Viuen en ‘pecat mortal’,
però això no els senta mal:
amb ajut del santoral,
cops de pit, kyrieleison,
absolucions de consiliaris
i la benedicció papal,
(i tirant mà de talonaris),
a la glòria celestial
van de cap només es moren.
Sant Pere els diu complagut:
entreu, entreu, bons patricis,
us perdone els lladronicis
en nom de la Trinitat.
A l’església heu ajudat
i això mereix un gran premi
ja que als del vostre gremi
el Déu Pare ha perdonat.
D’aquesta manera la crema
i la nata de la societat,
es mama la bona vida
sense haver de fer bondat.
Déu els té destinats
a fer diners a muntons
i per això són descarats,
furtamantes i fatxendes
i viuen de les prebendes
que acumulen a grapats.
Són l’elit, són els millors,
els més rics i més senyors,
són els predestinats.
Dirigeixen grans empreses,
són uns homes molt cabals,
que evadeixen les remeses
als paradisos fiscals.
Són l’hòstia, tu, són la pera,
ells són la Gran Sangonera.
parlarem dels empresaris,
corsaris i milionaris,
propietaris reaccionaris,
gent molt de l’elit, ui!
Supernumeraris, numeraris,
ja m’enteneu de què,
tots carregats de rosaris
i ben protegits de sicaris,
són els qui manen al món,
són homes de molt mala fe.
Dominen el comerç mundial,
l’erari públic, el gran capital,
els estalvis dels proletaris.
S’ho papen tot i al final
són del món el seu malson.
Viuen en ‘pecat mortal’,
però això no els senta mal:
amb ajut del santoral,
cops de pit, kyrieleison,
absolucions de consiliaris
i la benedicció papal,
(i tirant mà de talonaris),
a la glòria celestial
van de cap només es moren.
Sant Pere els diu complagut:
entreu, entreu, bons patricis,
us perdone els lladronicis
en nom de la Trinitat.
A l’església heu ajudat
i això mereix un gran premi
ja que als del vostre gremi
el Déu Pare ha perdonat.
D’aquesta manera la crema
i la nata de la societat,
es mama la bona vida
sense haver de fer bondat.
Déu els té destinats
a fer diners a muntons
i per això són descarats,
furtamantes i fatxendes
i viuen de les prebendes
que acumulen a grapats.
Són l’elit, són els millors,
els més rics i més senyors,
són els predestinats.
Dirigeixen grans empreses,
són uns homes molt cabals,
que evadeixen les remeses
als paradisos fiscals.
Són l’hòstia, tu, són la pera,
ells són la Gran Sangonera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada