Entrevista publicada a
LEVANTE-EMV el 6/4/2019
Isabel Olmos
El premi
Vicent Ventura se li ha atorgat per la seua contribució al valencià durant tota
la seua trajectòria. Una vegada comença, el treball per la llengua s'acaba
algún dia?
- El treball per la
llengua que dius, és un compromís amb el poble, amb la cultura i amb la
història, que no pot aturar mai. A fi de comptes, qui s’hi posa, continua la
tasca dels predecessors i ha de deixar la seua contribució per als qui
continuen la tasca. Podríem posar com un exemple d’aquest compromís el mateix Vicent
Ventura.
A vosté no li agraden els premis però en este cas el
reconeixement és més que merescut, en la meua opinió. Més de 50 anys fent
classes de valencià....
- Com jo, n’hi ha hagut
milers i milers de valencians i valencianes que també han fet la seua tasca. Si
la llengua perviu fins avui ha estat gràcies a les famílies que l’han
mantinguda al si familiar, als pobles i institucions que l’han sostinguda en la
societat i als ensenyants que l’han emprada i ensenyada a les escoles.
De què se sent més satisfet de la seua contribució pel
valencià? Què li ha fet més goig?
- Haver estat tants anys de professor, per
suposat. Però haver posat en marxa l’ensenyament oficial del valencià a les
escoles (I Pla experimental, 1978-79), encara més perquè, com deia el conseller
Barceló que m’hi confià la feina, iniciàvem un procés que ja no es podria
aturar, malgrat la insistència de la caverna popular, clarament lingüicida, a
avortar-lo. Les famílies i els ensenyants es comprometeren a resistir i gràcies
a això estem on estem, perquè sinó hauria estat molt pitjor.
I de la seua vida? Perquè tampoc ha faltat la
política....
- La llengua d’un poble
subordinat és un tema polític i, per tant, el meu compromís també ha estat
polític, militant en el nacionalisme (UPV, Bloc, Compromís) i finalment em van
elegir d’alcalde de Silla, amb el meu vot i els d’EU, UV i el PP i vaig fer la
meua feina, que no sóc jo qui ha de valorar.
Els nostres lectors el coneixen pels seus articles d’opinió
i pels encreuats que diàriament podem fer a esta pàgina. Com va començar i quan
amb els encreuats?
- Casualment participava
en un debat sobre normalització lingüística i una jove intervengué reclamant
que si volíem una llengua normalitzada hauríem de disposar de tots els instruments
de les altres llengües i posà d’exemple els “crucigramas”, que ella trobava
molt útils, i que havia vist utilitzar pels mestres a França o a Anglaterra. Jo
li doní la raó i em vaig comprometre a fer-ne’n i a provar la sort. A València Semanal els semblà una idea molt
interessant i comencí a fer un encreuat cada setmana; després a Diario
de València, Noticias al Dia, a
la Cartelera Túria... fins arribar al
Levante-EMV, on ja en portem més de
6800 publicats.
Com veu l'estat de la llengua en l'actualitat?
- Evidentment, estem
millor que estàvem, però podríem estar pitjor, malgrat que això no vol dir que
estem bé. Ens assetgen molts enemics poderosos, que jo distribuïsc en tres
grups: 1) el desinterès de molts valencians i valencianes per la llengua, és el
més important. 2) les perverses amenaces polítiques dels partits més
espanyolistes (PP, C’s i Vox), tots ells enemics de la llengua i fins i tot de
l’autonomia. 3) la falta de més col·laboració dels mitjans de comunicació,
televisió, ràdio, premsa, que són fonamentals per als pobles de llengües
minoritzades, com és el nostre cas. Jo vull agrair a Levante-EMV l’espai que dediquen a la llengua, que ens agradaria
veure augmentar,
Ara mateix, a més dels encreuats, què té entre mans?
Perquè vosté no para...
Els encreuats són diaris
(agraïsc els ensenyants que els empren a les classes de valencià). Les meues
col·laboracions en la premsa són 1/2 articles al més a Levante-EMV i a Saó i estic tractant de donar forma a una selecció
d’articles que m’ha demanat una editorial. És a dir que continue exercitant la
ment, que és molt bo per a no perdre l’oremus. Saps que a Amèrica, als iaios
com jo els recomanen fer encreuats cada dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada