La madrastra de Blancaneus

El Repunt

SAÓ  20/01/2020
 El Repunt 18. 

 La cara de la senyora Monasterio em lleva la son, des que començà a aparèixer per la tele, perquè em recorda la madrastra de la Blancaneus; no puc evitar-ho. El conte de la Blancaneus m’ha fet por des de sempre, però per la malvada reina Grimhilde. Un amic meu, contràriament, la troba atractiva i no li vull discutir el seu gust, que ja trobava dubtós quan sentia el mateix per la senyora Cospedal. Ara una amiga de tots dos, que sap de la nostra disparitat de gustos, ens informa que en un programa de televisió, crec que ha dit de la Cuatro, algú ha dit d’aquesta senyora que “se quita las bragas tirándose pedos”. Aquesta és una expressió escatològica i impròpia, similar a la valenciana “la xica quan s’alça, es tira un pet i es treu una calça”. Evidentment no subscric aquestes grolleries, però mantinc que la senyora en qüestió, s’assembla molt a la malvada madrastra, o té una retirada i els incrèduls poden comprovar-ho cercant fotografies en el google d'ambdues i veuran que tinc raó. Quan, a més, s’ha sabut que troba tan fàcil falsificar documents oficials he pensat, mira una altra Cifuentes. També pense que si és capaç de falsificar documents, podrà enverinar una poma i donar-li-la a la princesa Blancaneus o a qui siga. La maldat no té límits i el dimoni mai no dorm. 

Anar per la vida fent maldats no és el mateix que anar fent bondats i cadascú tria fer una cosa o l’altra. Hem d’ésser cauts i no uns ingenus com era la Blancaneus, i confiar amb els qui ens donen mostres evidents d’amistat sincera, com feren els nanos a la princesa. I continue pensant que qui enverina una poma per fer dormir o matar la Blancaneus, encara trobarà més fàcil enganyar les famílies i les criatures perquè es rebel·len contra els programes escolars, per exemple. Els qui no volen que s’ensenyen coses tan necessàries per a la societat com el rebuig de la violència de gènere, del masclisme, del sexisme, de la xenofòbia, del supremacisme de la “raça” blanca i en concret de l’espanyola; del maltractament animal i la cacera, i a favor de la igualtat de tots, coses així de bondadoses, els qui no volen que s’ensenyen a l’escola, coses positives, són anticonstitucionals. Ells diuen que el que vol el govern és adoctrinar les criatures, i el que fan els de Vox, què és?

En efecte, la doctrina que proposen és la contrària de la que fixen els programes escolars: el masclisme, l’odi als asilats, el supremacisme racial, les corregudes de bous, la caça… En general, les nefastes teories feixistes. Ho diuen ells, que es consideren els “autèntics patriotes”, una gent que no ha superat l’adoctrinament que reberen, o heretaren, del franquisme; l’adoctrinament amb què intentaren enverinar-nos a les criatures, com els de la meua generació. Jo guarde els llibres que ens feien empassar de Formación del Espíritu Nacional, perquè allí rau tot el “fons intel·lectual” d’aquesta gent, que ja no dóna per a més i és convenient conèixer l'enemic.

La malvada madrastra Grimhilde, li preguntava a l’espill si hi havia alguna més guapa que ella al món, i l’espill li responia que no. Però la princeseta anà fent-se major i es féu guapíssima. Aleshores l’espill canvià d’opinió i li va dir que la més guapa ja no era ella, sinó la Blancaneus, cosa que enrabià tant a la perversa madrastra que ordenà matar-la. Ara, a aquesta gent de Vox, cap espill els dirà, si ho pregunten, que ells són els més guapos i únics, sinó que ho és la democràcia i per això n’estan contra i criden: a por ellos! A por ella!

El PP i C’s, que també són dolents, però no tan cafres, estan en una situació molt difícil, perquè depenen de Vox en els governs madrilenys, andalús i murcià. Si aquests dos partits fan costat als voxistes, seran còmplices de l’anti-democràcia que practiquen, cosa que a Europa no s’entendrà en absolut. Contràriament, si no els fan costat, podran perdre les majories que han forçat i hauran d’afrontar situacions que no els deixaran governar a gust, o podran perdre aquests governs. Qui juga amb foc al remat es crema. 

Comente el que estic escrivint amb una singular colla de joves crítics i intel·ligents, que sovint esmorzen a la plaça, enfront de l’església, sense entrar-hi, però. Se’n riuen i encara m’aporten més idees malicioses. Algú diu que en aquest món hi ha per a tots els gustos i fins i tot qui es tiraria una cabra, la cabra de la legió, diu un altre. Ells parlen així i les intervencions se succeeixen sense parar i es superposen, però són pacífics i estan més d’acord amb Blancaneus que no amb la malvada madrastra.

Ells són els qui m’informen que la missa de Sant Sebastià la farà el cardenal Canyissars. Aleshores, els dic, és possible que rese, com ha ordenat a tots els rectors en totes les misses, per Espanya que està en perill amb el govern que s’ha format de socialistes, podemites i nacionalistes. Algú hauria de fer l’esforç d’anar a missa per a prendre nota del sermó i de les pregàries polítiques. Jo, per la meua banda, sé que tenim el sant del nostre costat i sé que li sabrà molt malament que l’emboliquen en oracions reaccionàries, ara insistirem. A sant Sebastià,  abans no li feien ni festa a Silla i des que es formà un govern multicolor, amb nacionalistes (com jo d’alcalde), comunistes i altres, ara el sant té festa i una fira de tres dies, per això el tenim del nostre costat. Els recorde que si va ningú a prendre nota, podrà veure que hi ha dos sants Sebastià, un dalt de l’altar i un altre en un altar lateral, amb la diferència que un aixeca el braç dret, com cantant el cara al sol, mentre que l’altre aixeca l’esquerre, com cantant la internacional. Com jo vaig descobrir el doblet, tinc dret a suposar que la idea dels retors era treure un sant o l’altre, segons el color del govern. I que no s’oblide qui hi vaja, de recollir un panet beneït, que reparteixen a la porta de l’església i açò també té la seua història, perquè va ser una idea meua i del retor don Fernando que, en 2004, decidírem introduir aquesta novetat, que s’ha consolidat. Podeu preguntar a les persones majors des de quan es reparteixen els panets i us podeu trobar fàcilment amb gent que diuen que això s’ha fet des de sempre, que quan era una xiqueta sa mare ja la duia a pel panet.

Amb tot açò, done a llegir l’article al fan de les senyores que hem esmentat i em diu que he pegat moltes voltes amb la Blancaneus, la madrastra perversa, la poma enverinada, els nans, etc., però que no li ha agradat la tanda de pets del principi. No accepte la crítica en absolut i no li trec ni una coma. Totes les reines i princeses, des de les més perverses a les més plàcides, de les més refinades a les més vulgars, totes es tiren pets. Ja ho diu una sentència castellana: tanto el rico como el pobre, tanto el alto como el bajo, todos cagan por debajo, per tant el tema el deixe així. A més li recomane el llibre Les princeses també es tiren pets, d’Ilan Brenman, publicat per Bromera, i veurà de quina manera tan desenfadada i educada s’explica que ningú és tan perfecte com es creu. Molta gent, especialment els polítics, l’haurien de llegir.

El tuit de la setmana el dedique a sant Sebastià, patró de Silla; qui vulga pot fer-lo seu i distribuir-lo (140 mots), perquè jo no sé com es fa això, ni ganes:

El diumenge dia 26, a Silla és la festa del gloriós sant Sebastià i es clourà la seua Fira. Ell, que no temia la mort amb què l’amenaçava el feixista emperador Dioclecià, era un valent defensor de les seues idees cristianes i de la seua homosexualitat, cosa que treia de polleguera l’emperador, que manà assassinar-lo, travessat per fletxes i després a bastonades. Si fora ara és segur que sant Sebastià estaria de la part del govern esquerro-independentista, perquè en vida va estar sempre a favor dels més febles i en contra de l’absolutisme.

Si el sant escolta algun improperi polític, llançat des de la trona, és segur que sabrà de quina boca més bruta haurà eixit la barbaritat i també, que no tothom creu aquests eclesiàstics i sabrà dispensar els sillers i silleres, que no som tan mal educats.