dissabte, 25 de juny del 2022

LA DIGILITACIÓ UNIVERSAL NO ÉS POSSIBLE

Article publicat a Levante-EMV el dia 25/06/2022

 Fa quinze dies vaig formular en aquesta mateixa columna, una crítica al dr. Sanjuan pel canvi donat a la campanya ‘soy mayor, però no idiota’, perquè en lloc de mantenir l’exigència que els bancs ens atengueren als majors com sempre i no remetent-nos als mecanismes digitals, s’hi posava del costat dels bancodigitalistes, ara afirmant que els majors també podem aprendre’n. La reacció de moltíssims lectors em commocionà i crec que és millor que avuí reproduïsca uns resums d’alguns dels seus comentaris.

 Per a Salvador Orovig «el problema no es circumscriu a la banca, ni es pot confondre amb un simple problema d’aprenentatge, perquè les administracions públiques foren les pioneres en la despersonalització de l'atencio al ciutadà. La digitalizacio no suposa cap ventaja per a l'administrat, sinó tot el contrari. Abans era molt senzill presentar una instància, queixa o proposta i tot es reduïa a perdre mitja horeta al registre d'entrada. Ara cal demanar cita prèvia, fins i tot a l'OMIC i els procediments d’ara són més llargs, engorrosos, despersonalitzats i més cars i de menys qualitat”

 Justo Carmona m’escriu que “no tenen dret a digitalitzar-nos a la força” i es pregunta si “caldria trencar alguns aparells informàtics, com feien els luddites”, que a principis del sgle XIX, començaren a protestar contra la introducció de les màquines en la indústria, que deixaven milions de treballadors en l’atur: la solució era cremar aquestes màquines. També em diu que “com totes les revolucions, la digital només ajuda als poderosos”. I a continuació és Xavier Martí que m’escriu que “el poder polític i el poder econòmic són dues branques del mateix arbre que ens oprimeix. Per cert, ja fa déu anys del rescat bancari: 45.000 milions d’euros pagats pels contribuents per tal de recompondre un negoci que els seus dirigents van portar a la ruïna. Hi haurà cosa més obscena? Socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis!”. Finalment, Rosa Anna Llàcer afegeix quealguns il·luminats estan proposant l’atenció sanitària online o per videoconferència, afirmant que els nostres majors ja estàn familiaritzats amb el context online.”

 Amb la claredat de les exposicions d’aquests amics i amiga, sent que la sang em bull, als 80 anys! Amb gent com aquesta tinc clar que tot no està perdut; fotut sí, però, per als dolents, també ho està. El que cal és que nosaltres no abaixem la guàrdia, perquè al final guanyarem i perdrà tota la gentola.