SENSE EMBUTS, NI SUBTERFUGIS, ELS DEL PP

SENSE EMBUTS, NI SUBTERFUGIS, ELS DEL PP
Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 d'octubre de 2011

Darrerament, Rajoy ha posat de moda una locució gairebé escatològica i/o sexual: que hay que hablar a calzón quitado. Ja m'han explicat un amics, que saben castellà, que això vol dir en anglès to speak openly, i que en català vol dir parlar sense embuts, clar i net, sense subterfugis. Doncs, no ho entenc, tan fàcil que és dir-ho en català, o en anglès, per què els castellans han de parlar amb el calzón quitado? Al peu de la lletra, volen dir parlar traient-se, o havent-se tret, els calçotets, o siga amb l'ouera, el pardal i el cul a l'aire? La mare de Déu! De manera que podria donar-se el cas que entre ells es digueren, per exemple Camps al Bigotes: -Amiguito de mi alma, te quiero un huevo, hablemos a calzón quitado... Acollonant! Només faltava! I les dones, parlaran amb las bragas quitadas? Com aquestes coses són un poc contagioses, els empresaris valencians, acabe de llegir, han fet unes propostes al PP a calzón quitado.

Però mentrestant, amb els calçotets i les calces pel genoll o ran de terra, o no, a les autonomies i ajuntaments on governen, els populars van prenent mesures, i anunciant-ne de noves, agressives i restrictives del benestar social, dels drets laborals dels funcionaris, de l'ensenyament públic, de la sanitat pública. Com parlen amb el cul a l'aire, han perdut la vergonya i anuncien que instauraran el co-pagament en la sanitat pública (petició dels empresaris, que anirà a missa); que l'ensenyament ha de ser gratuït sols fins la ESO i que els mestres treballen poc (Esperanza Aguirre); que no pagaran l'extra de Nadal als funcionaris (Bauzà), etc. I tot això ho faran, amb l'excusa de la crisi, encara que sense crisi també ho farien, perquè és la política que impera a l'Europa neoliberal. La crisi és, ara, la coartada.

Mireu la crisi, per exemple, per on se la passen, quan els convé: per l'engonal. Llegiu cada dia els diaris, perquè trobareu casos com el d'avui mateix (divendres 7 d'octubre), que la nova directora-gerent de l'Institut Valencià de la Discapacitat (Ivadis) s'ha apujat el sou un 30%! O siga, tot el contrari del que havia promès el president Fabra. I és exactament tot el contrari del que es podia esperar d'uns senyors i senyores que estan predicant tothora per la transparència, per l'equanimitat, per la contenció dels sous. La setmana passada comentàrem els sous dels senyors fematers de l'Emtre. Rita Barberà continua cobrant 111.000 euros, no? Doncs, això mateix, ja està clar que la moderació salarial que prediquen es la dels nostres sous i no la dels d'ells.

Arribats en aquest punt, evidentment sobren les paraules. Crec, sincerament, que estem essent conduïts, fal·laçment i a traïdoria, a una sèrie de patiments socials, per culpa de la debilitat d'un govern socialista, que dirigeix un pobre visionari, però que amb els populars el que podem esperar encara serà pitjor. Parle de nosaltres, de la gent de la base, de la majoria, perquè ells són una altra cosa, ells sempre guanyen, igual que la banca, perquè o perden la vergonya i tiren al recte o, com saben les picardies necessàries, fan alguna “renúncia exemplar”. Ja m'ho deia, no fa molt, un jove popular, parlant del tema; segons ell, no costa res rebaixar-se els sous, perquè després sempre hi ha martingales per a rescabalar-se de la pèrdua. Quina poca vergonya, no?

Així que, senyor Rajoy i senyors i senyores populars, a calzón quitado, o a bragas quitadas, les coses clares i sense embuts ni subterfugis: vostès són una banda de... Tant d'excusar-se que no hi ha un duro i es posen els salaris que els dóna la gana? On s'ha vist això? Tan imbècils, creuen vostès, que som nosaltres?

Doncs no, jo dic que mentre els polítics (i els banquers, igualment) no donen exemple, el poble no té perquè estrènyer-se el cinturó. Em posicione, com ja he dit altres vegades, amb la gent indignada que reclama una societat més justa i, per tant, em manifeste públicament contra la vostra injustícia. I, a més a més, vull que quede especialment clar i net, i ho dic sense embuts, que aquesta diatriba anti-PP també és aplicable als socialistes de pacotilla que ens governen i, en el cas concret del ministre Blanco, si és cert el que diuen que ha fet, manifeste que li aplicaré els mateixos qualificatius que apliquí a Camps, a Ripoll, a Fabra i tota la cort valenciana dels miracles.

Finalment, com avui és el 9 d'Octubre, em permet una alegria, per a acabar aquesta nota tan agra. Me n'alegre que, també amb l'excusa de la crisi, hagen decidit suspendre una sèrie d'actes hipòcrites i escandalosos, com la gran teca que organitzaven perquè els peixos més grossos es mamaren uns quants wiskys i es paparen unes bones racions de gambes i altres viandes, a calzón quitado i a costa de l'erari públic. Apa, enguany qui vulga sucar que es rasque la butxaca (encara que hi haurà qui s'ho cobrarà amb dietes)! Quina tropa!

ELS XINESOS SÓN LA NOSTRA SALVACIÓ

ELS XINESOS SÓN LA NOSTRA SALVACIÓ

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 d'octubre de 2011

No ho dic per dir-ho, ni en pla de conya, sinó perquè estic convençut que els xinesos ens trauran les castanyes del foc. Ja s'ha parlat que volen comprar la CAM en peça; ara mateix la gran notícia és que volen invertir 5.000 milions d'euros en un projecte d'energies renovables, a la Foia de Bunyol, que si arriba a rams de beneir, serà una benedicció per als pobles d'aquella comarca. Són dos botons de mostra, però suficients perquè els comencem a mirar amb interès. Jo, pel que explicaré, a més de respecte els estic prenent afecte.

Sabem que els xinesos han amassat enormes quantitats de dòlars i d'euros, a base de comprar poc i vendre molt, i, sobre tot, a base d'explotar una mà d'obra barata, d'una manera que a Europa ens escandalitza. En efecte, ací ja fa anys que els treballadors guanyàrem una sèrie de drets laborals, que no tenen els treballadors xinesos a la Xina, però jo crec que aquesta gent viu a gust com viu, amb sous baixos i molta austeritat. Em fa la impressió que gaudeixen treballant molt i malgastant poc, és una filosofia de vida; però sobre tot crec que els xinesos són molt intel·ligents i veuen les coses a la llarga i no a la curta, com fem per ací. Ho sé perquè tinc un veí, Li Jian, treballador de sol a sol, que té un comerç; l'home es lleva de nit fosc i baixa a la tenda, perquè és l'hora que li surt més a compte el telèfon, el fax i l'internet; un dia a la setmana marxa, a la matinada, al Mercat d'Abastos i a la Tira de Contar, a comprar peix congelat i verdures, especialment cols, per a tota la família.

I encara més coses. L'home té tres fills, xicotets, que l'ajuden, quan venen d'escola, a marcar i a posar les coses a les prestatgeries, fins i tot indiquen als compradors per on estan les coses. Com van a l'escola pública i a la línia en valencià, et diuen amb una naturalitat total “guaite, guaite per dalt, que jo no arribe”, “mire per darrere”. Doncs bé, aquest home té una llista de tots els passos que ha de donar per a aconseguir subvencions pels fills, rebaixes en les taxes, en els transports, etc. Coneix millor els seus drets que molts valencians de tota la vida.

Sembla que Napoleó Bonaparte digué que “Xina és un gegant adormit, deixen-lo dormir, perquè el dia que desperte farà trémer el món”. Crec que s'equivocà, perquè Xina, que en efecte ha despertat, està donant-nos una lliçó de sentit comú molt raonable. A mi no em fan temor, sinó que, per les raons que us he dit, mitjançant Li i la seua família, estic prenent-los molt d'afecte (seria curiós que Li acabara sent director de la Cam de Silla o l'alcalde). Crec que no sóc l'únic que, si no afecte, té respecte als xinesos; per exemple, és curiós que els energúmens feixistes, que ataquen els negres, els moros i els sud-americans, no s'atrevisquen a dir-los res.

Bé, malgrat tot també han comès enormes agressions contra el medi ambient; a la Xina no es respecten els drets humans; han venut armament a països dividits en guerres tribals, etc. Confie que aniran corregint aquests errors, que també comenten altres potències mundials, per cert. Però, sobre tot confie que el projecte supermilionari de la Foia de Bunyol superarà tots els tràmits d'impacte ambiental i que darrere de la qualificació d'energies renovables no hi haurà oculta cap intenció perversa; ja ho diran els especialistes.

Fem-nos a la idea que els xinesos són la segona potència econòmica del món, que això sí que ho són i que, de moment, estan ajudant les economies en perill d'Europa, perquè isquem d'aquesta crisi. Ho fan per conveniència, és evident, perquè som un immens mercat i els qui més els comprem, i no els convé deixar morir la gallina dels ous d'or. Europa, quan anà a la Xina també fou per conveniència. Siga com siga, però, els xinesos estan ací i són com nosaltres, però diferents.

Per exemple, quan torne el meu veí Li de la Xina, on ha marxat fa uns dies, li preguntaré si els seus fematers cobren com els de l'Emtre d'ací (Entitat Metropolitana de Tractament de Residus). Si poden haver a la Xina 82 fematers que cobren més que els catedràtics, 8 grans fematers que cobren més que Zapatero i 11 més que Fabra. I si a Xina, el femater en cap pot cobrar, com el de l'Emtre, 11.096 euros a l'any. Tot això, a banda de les dietes, ranxaes de luxe i comissions, cotxe oficial i xofer. I tot a càrrec dels valencians, que haurem de pagar uns augments del 152% dels rebuts del fem a partir d'ara, perquè així ho han aprovat els del PP, que tenen la representació majoritària a l'entitat. Li ho he de preguntar i em compromet a contar-los el que farien a la Xina amb aquesta gent.

DIR LES VERITATS

DIR LES VERITATS

Article publicat a El Punt/Avui el dia 29 de setembre de 2011

Una de les promeses electorals de tots els partits és que seran transparents en la gestió, honrats i desinteressats, i a partir de la crisi actual, que també seran austers; com la gent s'ho creu,, va i els vota. Quan molts polítics arriben al govern, però, aquelles promeses es queden en res, i, per tant, estafen el poble i estafen la democràcia. En efecte, comencen a parlar confusament, o no donen explicacions, o ho fan a mitges; practiquen l'amiguisme més descarat afavorint a uns i perjudicant els altres; comencen a posar-se uns sous elevadíssims (com els sous de torero que estrenà Baixauli i la quadrilla); fins i tot, a alguns se'ls en va la mà i s'escudellen sense mesura, fent fortuna.

Una introducció tan llarga me l'ha inspirada la carta que ens ha lliurat l'alcalde de Silla, on ens diu que la caixa se l'ha trobada buida i que devem més de 18 milions d'euros! En efecte, devem tant, però no ho diu tot, sinó sols el que l'interessa, perquè no diu que la Generalitat i la Diputació, on governen els del PP, ens deuen milions d'euros; ni diu res dels que ens deu el govern central, o siga el PSOE; ni diu res dels euros que ingressaran per contribucions i taxes. Tampoc no diu quants diners dels que devem els hem de pagar enguany i quants durant els propers, perquè molts d'aquests deutes venen d'anys enrere, perquè així és la dinàmica de l'administració, que els alcaldes van fent i després els que venen darrere ja pagaran. En aquest cas, el problema és si l'endeutament ha estat suficientment justificat, o no, i si s'ha fet dins dels marges que marca la llei. Així que de transparència, li pose un zero (0) a l'alcalde, perquè no ha dit tota la veritat o l'ha dita a mitges.

La promesa de ser honrats implica un compromís ètic excepcional, perquè la gent que els vota espera d'ells un comportament exemplar. La millor prova que els polítics són honrats és la nòmina que cobren, perquè un sou digne i suficient és acceptable i just, però els sobredimensionats i exagerats d'alguns polítics no tenen cap justificació. Altra prova de moralitat la donen els governants amb el tema de les contractacions a dit i amb els plusos i “complements de productivitat” que assignen arbitràriament als seus amics per raons polítiques. No és ètic contractar a ningú pel fet de ser del partit, o per ser nebot o cosí d'un conseller, d'un bisbe o d'un general. Una de les coses que s'han d'explicar ací és perquè continua contractat un arquitecte innecessari, nomenat a dit per Baixauli, per a fer res, que ens ha costat un dineral i al qual se li ha renovat el contracte.

Pel que fa a la promesa d'austeritat, jo estic molt d'acord i de fet ja la practiquí quan em tocava de fer-ho, quan fiu alcalde, perquè pense que els governants administren els diners públics, que no són d'ells sinó de la societat i precisament ara no estem per a tirar coets. Ara bé, no es pot aplicar l'austeritat castigant les partides de benestar social, d'educació i de sanitat i mantenint les ajudes a les associacions esportives, taurines, falleres i folklòriques, o fent ranxaes. Ha d'haver unes prioritats i en la manera que peguen tisorada a unes coses i a altres no, els polítics es delaten. A Silla estem a les envistes de veure les intencions del govern, quan coneixerem el projecte de pressupostos de l'any que ve: qui pagarà el pato? El camp? Les ajudes socials? Les falles? Els bous? Ací és on veurem que hi ha darrere de Serafín.

Aprofite per a fer una crida als partits perquè espavilen, ja que estan senzillament inactius, o ho semblen. La informació és necessària i al veïnat se l'ha d'informar cada dia, perquè sàpiguen el que hi ha i puguen opinar i manifestar la seua opinió, perquè si les actituds crítiques dels ciutadans es manifesten, els governants posen més cura amb el que fan. Els partits saben que ja no es retransmeten els plens, ni es publica cap butlletí municipal i per tant sols hi ha, com a mitjans de comunicació, la premsa escrita i els butlletins dels partits, que pràcticament han desaparegut, i això que ja portem quatre mesos de legislatura!

Finalment vull fer una reflexió sobre la supressió dels actes commemoratius del 9 d'Octubre, que em sembla aberrant, si és per raons econòmiques: no poden commemorar res, sense gastar ni un euro? Doncs la Lírica sí que manté el seu concert de la Simfònica, commemoratiu de la festa nacional dels valencians, el proper dissabte, a les 19'30; i les Dones en Bloc ho faran amb una sessió de cine-fòrum, el dia 7, sobre la crisi econòmica. Aquests són dos bons exemples, perquè prenguen nota els responsables, l'alcalde i la regidora de festes, com oportunament han denunciat els Joves del Bloc, que són els únics que han obert la boca, que jo sàpiga.

EM BULL LA SANG

EM BULL LA SANG

Article publicat a elpunt/avui.cat el dia 25 de setembre de 2011

Dir que em bull la sang, ara mateix, és dir una mentida, perquè això és cosa de joves; a la meua edat l'única cosa que ens espera és el bullidet de cada nit de creïlla, ceba i bajoquetes. La gent jove, però, és una altra cosa, gràcies a Déu, i per això, al meu poble (Silla) durant l'anterior legislatura, un grup de joves posaren en marxa una pàgina de facebook que és titulava “Em bull la sang quan sent parlar de...” referint-se a l'alcalde socialista, de qui denunciaven les malifetes amb contundència i convicció. Jo, seguint els seus passos, proposaria una altra pàgina per a denunciar totes les coses indignes, de què ens assabentem cada dia pels diaris, que fan els polítics de tots els colors, però especialment els populars, que també s'hauria de titular “Em bull la sang quan sent parlar de...”, de tota la nòmina.

Per exemple Camps, que ha deixat el País, o siga a nosaltres, empenyorats per a cent anys i un dia, no us fa bullir la sang? Si triplicà en vuit anys el deute de la Generalitat que havia heretat de Zaplana, saber-ho no us fa bullir la sang? I si en lloc d'exigir-li responsabilitats, a banda del cas Gürtel, pot continuar vivint de la política impunement amb un bon sou, això no us fa bullir la sang? Si l'alcaldessa Rita Barberà cobra 111.000 euros, saber-ho no us fa bullir la sang? Si el gras del Díaz Alperi i la seua successora Castedo, s'han lucrat manipulant l'urbanisme d'Alacant, aprofitant la condició d'alcaldes, això no us fa bullir la sang? No acabaríem, perquè cada dia hi ha un cas nou i la llista de peixos grossos amb les mans brutes és llarga.

M'ha vingut al cap l'Alperi d'Alacant perquè li tinc una quimera especial, li tinc tírria i si no conte els perquè, rebente. Personalment no conec aquest personatge rodanxó, ni ganes, però es donà la casualitat que em vaig fotre una trompada caminant per Alacant, entropessant amb una pedra que hi havia al mig del carrer, rectangular i de color blanc, situada sobre la pintura d'un pas de vianants (zebra), que segons la policia municipal era d'unes obres municipals; com ni jo, ni els qui venien amb mi, la veiérem, caiguí bocaterrosa i em trenquí les dues mans. Vaig anar doblement manc, doncs, durant tres mesos, i ningú sap el que això significa fins que no ho passa. La denúncia que interposí contra l'ajuntament d'Alacant no l'he guanyada, perquè segons el jutge, jo hauria d'haver anat amb l'ull viu.

I què penseu que féu l'Alperi? Haig de dir que jo, aleshores, era alcalde de Silla i que el meu cas isqué als diaris, amb fotografies i tot, de mi i del cudol i, per tant, ell n'estava assabentat. Doncs, no féu res, ni per cortesia; ni preguntà, ni es disculpà, ni res, senzillament passà del tema. Si haguera estat al revés, i si ell s'haguera fet mal passejant per Silla, jo, com alcalde, estic segur que m'hauria interessat, com ho hauria fet qualsevol dels alcaldes que m'han precedit, o els que m'han seguit i seguiran. Estic convençut, perquè a Silla tenim molta educació, mentre que aquest individu, no.

Però, tornant a la proposta d'obrir una pàgina de facebook, que es diga, com la dels joves de Silla, crec que tindria molt d'èxit, perquè de temes no en faltaran. Per exemple, aquests dies s'ha fet públic que, com a conseqüència de la nefasta i catastròfica gestió econòmica de la Generalitat, l'autonomia valenciana és la que més deu de tot l'Estat, i per això el conseller Vela ha assegurat que “o l'estat ens ajuda amb el deute o hi haurà conseqüències devastadores”. No us fa bullir la sang, això? Com han estat tan dilapidadors i irresponsables, Zaplana, Camps i totes les colles de consellers que han tingut? I ara s'aclamen a l'Estat? No us fa bullir la sang? I els responsables, no paguen res?

I quan te n'assabentes que precisament ara, quan la cosa no té remei, diu el PP que van a prendre mesures perquè ningú cobre més que el president de la Generalitat, perquè hi ha alcaldes, directors de tinglados i d'empreses subsidiades, tots de la cassola, que cobren més que Fabra, a càrrec de l'erari públic. Això no et fa bullir la sang? I quan surten a la llum els casos de corrupció i veus que tota aquesta gent s'esmuny com les anguiles? Quan veus que tenen impunitat quan governen i també quan deixen de governar, això no et fa bullir la sang? I la programació de Canal 9? I tantes coses més?

Estem a les envistes d'entrar en un quadrienni negre, dels més negres de la democràcia de l'estat, que agreujarà els efectes de la crisi, que faran recaure sobre l'estat de benestar. Els rics, com els han promès els populars, seran més rics i els treballadors, la classe mitjana i els pobres, serem més treballadors i més pobres. I això va a passar perquè la majoria, que som treballadors, classe mitjana i pobres, votarem els populars; aquesta és la gran contradicció, que marcarà la història dels quatre propers anys. I açò no ens fa bullir la sang?