SENSE EMBUTS, NI SUBTERFUGIS, ELS DEL PP
Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 d'octubre de 2011
Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 d'octubre de 2011
Darrerament, Rajoy ha posat de moda una locució gairebé escatològica i/o sexual: que hay que hablar a calzón quitado. Ja m'han explicat un amics, que saben castellà, que això vol dir en anglès to speak openly, i que en català vol dir parlar sense embuts, clar i net, sense subterfugis. Doncs, no ho entenc, tan fàcil que és dir-ho en català, o en anglès, per què els castellans han de parlar amb el calzón quitado? Al peu de la lletra, volen dir parlar traient-se, o havent-se tret, els calçotets, o siga amb l'ouera, el pardal i el cul a l'aire? La mare de Déu! De manera que podria donar-se el cas que entre ells es digueren, per exemple Camps al Bigotes: -Amiguito de mi alma, te quiero un huevo, hablemos a calzón quitado... Acollonant! Només faltava! I les dones, parlaran amb las bragas quitadas? Com aquestes coses són un poc contagioses, els empresaris valencians, acabe de llegir, han fet unes propostes al PP a calzón quitado.
Però mentrestant, amb els calçotets i les calces pel genoll o ran de terra, o no, a les autonomies i ajuntaments on governen, els populars van prenent mesures, i anunciant-ne de noves, agressives i restrictives del benestar social, dels drets laborals dels funcionaris, de l'ensenyament públic, de la sanitat pública. Com parlen amb el cul a l'aire, han perdut la vergonya i anuncien que instauraran el co-pagament en la sanitat pública (petició dels empresaris, que anirà a missa); que l'ensenyament ha de ser gratuït sols fins la ESO i que els mestres treballen poc (Esperanza Aguirre); que no pagaran l'extra de Nadal als funcionaris (Bauzà), etc. I tot això ho faran, amb l'excusa de la crisi, encara que sense crisi també ho farien, perquè és la política que impera a l'Europa neoliberal. La crisi és, ara, la coartada.
Mireu la crisi, per exemple, per on se la passen, quan els convé: per l'engonal. Llegiu cada dia els diaris, perquè trobareu casos com el d'avui mateix (divendres 7 d'octubre), que la nova directora-gerent de l'Institut Valencià de la Discapacitat (Ivadis) s'ha apujat el sou un 30%! O siga, tot el contrari del que havia promès el president Fabra. I és exactament tot el contrari del que es podia esperar d'uns senyors i senyores que estan predicant tothora per la transparència, per l'equanimitat, per la contenció dels sous. La setmana passada comentàrem els sous dels senyors fematers de l'Emtre. Rita Barberà continua cobrant 111.000 euros, no? Doncs, això mateix, ja està clar que la moderació salarial que prediquen es la dels nostres sous i no la dels d'ells.
Arribats en aquest punt, evidentment sobren les paraules. Crec, sincerament, que estem essent conduïts, fal·laçment i a traïdoria, a una sèrie de patiments socials, per culpa de la debilitat d'un govern socialista, que dirigeix un pobre visionari, però que amb els populars el que podem esperar encara serà pitjor. Parle de nosaltres, de la gent de la base, de la majoria, perquè ells són una altra cosa, ells sempre guanyen, igual que la banca, perquè o perden la vergonya i tiren al recte o, com saben les picardies necessàries, fan alguna “renúncia exemplar”. Ja m'ho deia, no fa molt, un jove popular, parlant del tema; segons ell, no costa res rebaixar-se els sous, perquè després sempre hi ha martingales per a rescabalar-se de la pèrdua. Quina poca vergonya, no?
Així que, senyor Rajoy i senyors i senyores populars, a calzón quitado, o a bragas quitadas, les coses clares i sense embuts ni subterfugis: vostès són una banda de... Tant d'excusar-se que no hi ha un duro i es posen els salaris que els dóna la gana? On s'ha vist això? Tan imbècils, creuen vostès, que som nosaltres?
Doncs no, jo dic que mentre els polítics (i els banquers, igualment) no donen exemple, el poble no té perquè estrènyer-se el cinturó. Em posicione, com ja he dit altres vegades, amb la gent indignada que reclama una societat més justa i, per tant, em manifeste públicament contra la vostra injustícia. I, a més a més, vull que quede especialment clar i net, i ho dic sense embuts, que aquesta diatriba anti-PP també és aplicable als socialistes de pacotilla que ens governen i, en el cas concret del ministre Blanco, si és cert el que diuen que ha fet, manifeste que li aplicaré els mateixos qualificatius que apliquí a Camps, a Ripoll, a Fabra i tota la cort valenciana dels miracles.
Finalment, com avui és el 9 d'Octubre, em permet una alegria, per a acabar aquesta nota tan agra. Me n'alegre que, també amb l'excusa de la crisi, hagen decidit suspendre una sèrie d'actes hipòcrites i escandalosos, com la gran teca que organitzaven perquè els peixos més grossos es mamaren uns quants wiskys i es paparen unes bones racions de gambes i altres viandes, a calzón quitado i a costa de l'erari públic. Apa, enguany qui vulga sucar que es rasque la butxaca (encara que hi haurà qui s'ho cobrarà amb dietes)! Quina tropa!
Però mentrestant, amb els calçotets i les calces pel genoll o ran de terra, o no, a les autonomies i ajuntaments on governen, els populars van prenent mesures, i anunciant-ne de noves, agressives i restrictives del benestar social, dels drets laborals dels funcionaris, de l'ensenyament públic, de la sanitat pública. Com parlen amb el cul a l'aire, han perdut la vergonya i anuncien que instauraran el co-pagament en la sanitat pública (petició dels empresaris, que anirà a missa); que l'ensenyament ha de ser gratuït sols fins la ESO i que els mestres treballen poc (Esperanza Aguirre); que no pagaran l'extra de Nadal als funcionaris (Bauzà), etc. I tot això ho faran, amb l'excusa de la crisi, encara que sense crisi també ho farien, perquè és la política que impera a l'Europa neoliberal. La crisi és, ara, la coartada.
Mireu la crisi, per exemple, per on se la passen, quan els convé: per l'engonal. Llegiu cada dia els diaris, perquè trobareu casos com el d'avui mateix (divendres 7 d'octubre), que la nova directora-gerent de l'Institut Valencià de la Discapacitat (Ivadis) s'ha apujat el sou un 30%! O siga, tot el contrari del que havia promès el president Fabra. I és exactament tot el contrari del que es podia esperar d'uns senyors i senyores que estan predicant tothora per la transparència, per l'equanimitat, per la contenció dels sous. La setmana passada comentàrem els sous dels senyors fematers de l'Emtre. Rita Barberà continua cobrant 111.000 euros, no? Doncs, això mateix, ja està clar que la moderació salarial que prediquen es la dels nostres sous i no la dels d'ells.
Arribats en aquest punt, evidentment sobren les paraules. Crec, sincerament, que estem essent conduïts, fal·laçment i a traïdoria, a una sèrie de patiments socials, per culpa de la debilitat d'un govern socialista, que dirigeix un pobre visionari, però que amb els populars el que podem esperar encara serà pitjor. Parle de nosaltres, de la gent de la base, de la majoria, perquè ells són una altra cosa, ells sempre guanyen, igual que la banca, perquè o perden la vergonya i tiren al recte o, com saben les picardies necessàries, fan alguna “renúncia exemplar”. Ja m'ho deia, no fa molt, un jove popular, parlant del tema; segons ell, no costa res rebaixar-se els sous, perquè després sempre hi ha martingales per a rescabalar-se de la pèrdua. Quina poca vergonya, no?
Així que, senyor Rajoy i senyors i senyores populars, a calzón quitado, o a bragas quitadas, les coses clares i sense embuts ni subterfugis: vostès són una banda de... Tant d'excusar-se que no hi ha un duro i es posen els salaris que els dóna la gana? On s'ha vist això? Tan imbècils, creuen vostès, que som nosaltres?
Doncs no, jo dic que mentre els polítics (i els banquers, igualment) no donen exemple, el poble no té perquè estrènyer-se el cinturó. Em posicione, com ja he dit altres vegades, amb la gent indignada que reclama una societat més justa i, per tant, em manifeste públicament contra la vostra injustícia. I, a més a més, vull que quede especialment clar i net, i ho dic sense embuts, que aquesta diatriba anti-PP també és aplicable als socialistes de pacotilla que ens governen i, en el cas concret del ministre Blanco, si és cert el que diuen que ha fet, manifeste que li aplicaré els mateixos qualificatius que apliquí a Camps, a Ripoll, a Fabra i tota la cort valenciana dels miracles.
Finalment, com avui és el 9 d'Octubre, em permet una alegria, per a acabar aquesta nota tan agra. Me n'alegre que, també amb l'excusa de la crisi, hagen decidit suspendre una sèrie d'actes hipòcrites i escandalosos, com la gran teca que organitzaven perquè els peixos més grossos es mamaren uns quants wiskys i es paparen unes bones racions de gambes i altres viandes, a calzón quitado i a costa de l'erari públic. Apa, enguany qui vulga sucar que es rasque la butxaca (encara que hi haurà qui s'ho cobrarà amb dietes)! Quina tropa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada