PER SI FALTAVA POC, MORERA VA DE VISITA

PER SI FALTAVA POC, MORERA VA DE VISITA

Article publicat a elPunt/Avui el dia 16 d'octubre de 2011

Tant com vull al meu secretari general Enric Morera i no em puc estar de protestar, per escrit i perquè conste on calga, per la visita que ha retut a Eliseu Climent. Segurament s'ha tractat d'una visita estratègica i electoral, de tot punt innecessària si la pretensió de Morera era d'obtenir cap suport d'aquest individu, perquè essent com és més fals que Judes, la seua paraula és com el fum de botja: res. De fet, la nota de premsa que ha emès l'organització amb què aixopluga Climent el seu holding, sols explica els compromisos que ha adquirit Morera, a canvi de res. Si la visita ha estat per donar satisfacció a la branca climentista del partit i res més, espere del meu secretari general que també mirarà la manera de satisfer als qui estem denunciant els abusos de Climent, i les apropiacions indegudes a què ha sotmés el País i tantes persones; en aquest sentit vaig a demanar a Morera una reunió amb els damnificats de Climent.

Aquest, com tothom sap, encara que no tothom vol reconèixer, ha d'explicar les maniobres anti-Bloc que ha protagonitzat, tractant primer de fer-se amb el control del partit, amb la promoció del seu amic Mira (quicomiro) a la secretaria; incentivant una secessió i divisió del partit; promovent candidatures altres, per a perjudicar el Bloc (cas d'ER), etc. I externament, ha d'aclarir als seus benefactors a quina baralla ha anat jugant: CIU, ER, PSC, PSPV, PP...? Sobre tot, però, com Climent ha capitalitzat (exactament, capitalitzat) tots els ajuts benintencionats de les institucions i governs catalans, balears, valencians i andorrans, que col·laboraven, això els feia creure, per a salvar el País Valencià, haurà de justificar, que encara no ha fet ni ho justificarà mai, en què ha invertit els milions que ha rebut. És per això que finalment li han deixat de rajar més pela, ni doblers.

Jo no parle d'oïda, ni m'imagine el que dic, perquè sóc testimoni. També ho són altres persones que, com a jo, han sofert la mateixa espoliació, com ha estat comprovar, a l'hora de la jubilació, que l'individu no havia abonat les quotes de la seguretat social dels nostres anys de treball; fins i tot això. De manera que, com jo, s'han vist obligats a allargar la seua vida laboral; jo, per exemple, em jubilaré als 70 anys, o siga l'any que ve. Això, ja ho he escrit i contat altres vegades, encara que, curiosament, molta gent suposadament d'esquerres i nacionalista del país, no ho ha volgut sentir; de fet, els ho contes i se n'obliden automàticament. Per exemple, els sindicats tenen informació d'aquest fets, entre altres raons perquè estan tramitant algunes de les jubilacions de què parle (la meua, la de Francesc Pérez Moragon...), doncs, malgrat això, encara donen suport a les maniobres que organitza aquest personatge.

També sóc testimoni directe dels abusos a què va sotmetre tants escriptors i col·laboradors, als qui explotava sistemàticament. Segurament, el cas més tràgic, que jo vaig contemplar estupefacte i angoixat, fou quan li negà a Estellés els drets d'autor, a què ell havia renunciat quan la cosa li anava bé, i que al final de la seua vida li eren necessaris. Tothom sap que Fuster i Ventura trencaren relacions; que Carmelina Sanchez Cutillas li va retreure l'abús i l'engany de què havia estat víctima en els drets d'autor; que Vicent Pitarch, Josep Palomero... La llista de damnificats és tan llarga que no acabaríem mai. Tots hi col·laboràvem, perquè enteníem que era necessari, fins que ens hem anat adonant de l'engany: no era el País, sinó Climent, qui se'n beneficiava.

Així que, tornant a l'inici de l'article, com no vull en absolut que s'interprete que faig altra cosa que la que faig, vull afirmar que confie plenament en el meu secretari general, però crec que Morera no ha estat encertat visitant aquesta mòmia corrupta que és Climent, de qui se sap les malifetes i abusos per unes investigacions policials. Lamentablement, la investigació, que s'havia d'haver fet internament, per algun responsable o instància dels Països Catalans, l'ha feta la Guàrdia Civil espanyola, per a la nostra vergonya. Però, això és el que ha passat. Internament, fins ara s'havia volgut “silenciar” el tema, tapar les vergonyes, en contra, per exemple, del que jo sempre he defensat, on he pogut i quan he pogut: que era importantíssim aclarir tot els fraus de Climent. Ara que li han tallat les subvencions, que li rajaven a mans plenes, Climent s'aclama de Compromís...

Ja sé que, de cara a les eleccions del 20-N, caldrà assegurar que arribarem a Madrid, perquè és vital per al nacionalisme que representem i per al País, perquè tenim dret i ja és l'hora d'ocupar el nostre espai polític al parlament espanyol. Per tant, entenc que s'hagen de fer maniobres distintes, totes les que facen falta, per a aconseguir l'objectiu. Però, la necessitat no ens ha de fer perdre ni l'objectivitat, ni el sentit comú, perquè tot el que és negre no és botifarra necessàriament, i jo crec fermament, ho sé i en sóc testimoni, que Climent no és de fiar. Per això he escrit aquest exabrupte, a veure si se m'entén.