PARTITS, GENT DOLENTA I GENT RECUPERABLE

02/02/2020
El Repunt 23. SAÓ

PARTITS, GENT DOLENTA I GENT RECUPERABLE

Que el món està ple de gent dolenta, és una cosa que hem anat experimentant al llarg de la vida; de fet, aquesta gent ens ha amargat l’existència tan insofriblement, que no els oblidarem mai; el pitjor de tots ha estat el maleït Franco, que si hi haguera Déu s’estaria coent perpètuament a l’infern, acompanyat de la rècula de generals, especuladors, arruïna-cases i maleòlegs del seu règim (ideòlegs del mal, històricament falangistes i altres individus de l’extrema dreta; actualment voxistes). Tota aquesta gent, dolentíssima, eren i són, evidentment, irrecuperables per a la vida democràtica, i nosaltres férem i fem molt bé odiant-los, defugint-los i aïllant-los amb un cordó sanitari ben gruixut. No han estat els únics, però.

Tan odiosos com els franquistes laics, ho foren i ho són els clergues del mateix ram,  concretament la llarga sèrie de jerarques de l’església catòlica. Aquests, amb l’agreujant que s’autoproclamaren, i continuen fent-ho, representants del mateix Déu, es consideren garants de la veritat suprema i, per tant, són els qui poden pontificar sobre el que està bé i el que no ho està. Són dolentíssims i irrecuperables, doncs, i jo crec que el seu destí final hauria d’ésser també l’infern amb què ens han amenaçat, si no fora perquè no hi ha infern.

A més d’aquesta gent d’abans, tan dolenta, hi ha d’altres que també ho són, entre els polítics i jerarques en actiu, alguns dels quals m’atrevisc a nomenar, a veure si coincidim. Deixaré a banda els que ja són irrellevants, com Aznar, Rivera, Aguirre, Cospedal, Felipe Gonzàlez, Pujol, Rajoy, Cifuentes, Camps, Rouco Varela i etcètera. M’importen més els qui es belluguen ara i manen en llurs partits, perquè són molt difícils o gairebé impossibles per a la democràcia, entossudits com estan a mantenir el tipus, al preu que siga: Casado, Arrimadas, Garcia Page, Lamban, Borrell (a Espanya li diuen Borrel i ell no protesta), Canyissars, la marquesa Àlvarez la Tita, Vara, Iturgaiz, que acaba d’aterrar però donarà feina; i etcètera. Crec que no paga la pena perdre el temps amb aquesta gent.

Però, per fortuna, n'hi poden haver persones tractables, raonables, que podem recuperar per a la democràcia, si els toca la gràcia o un bon pensament. Un exemple fou sant Pau, que perseguia els cristians i va caure del cavall i no es matà de miracle; aleshores es repensà el seu mal comportament i se’n passà a la banda de la bona gent. El mateix Mao Zedong ensinistrà els seus generals perquè saberen destriar la gent de les ciutats que prenien, distingint els més irrecuperables, als quals calia eliminar, i els qui no ho eren tant i pagava la pena intentar ensinistrar, reeducar, i convèncer-los que havien estat equivocats. Per tant, seguint aquests exemples, amb la gent honesta del PP i de C’s, cal saber destriar el gra de la palla, els no recuperables, dels que sí que es poden recuperar, perquè d’aquests n’ha d’haver-hi, estic segur.

Deixe anar els noms de Feijoo i de Borja Semper, entre d’altres, perquè sols vull referir-me als militants d’aquests partits que estan molt disgustats amb les actituds que adopten els seus líders, massa sovint contradictòries amb la filosofia de què han presumit; amb aquesta gent que milita de bona fe i no per interessos, paga la pena dialogar i contrastar informació. Jo he fet la prova amb alguna gent que han vist i comprovat que la corrupció en el seu partit era certa i enorme, i que el comportament dels dirigents era i és confús i confusionari, com el d’Albert Rivera que l’ha dut al fracàs i que, malgrat això, Arrimadas tracta de mantenir en viu. Recomane a tothom que es pose a treballar amb aquesta gent, amb confiança i honestedat, sense fustigar ningú, amb raonaments plausibles, més que res perquè tots tenim alguna cosa de què avergonyir-nos en els nostres partits. La gent de base som generalment voluntariosos i crèduls i confiem, com és natural, que “els nostres” són bona gent.

A Silla, el sector més vinculat al meu opositor del PP, en les darreres eleccions a què em presentí, era la mà dreta de Rus i estava implicat en gestions dubtoses, que encara investiga la Guàrdia Civil; feren una campanya furibunda contra mi argumentant entre altres coses que jo no era catòlic, mentre que el seu candidat, sí. Contràriament, el capellà del poble pel seu compte féu tot el contrari, argumentant que l’alcalde que més havia fet per l’església i per ell mateix, era jo, i afegia “i això que Pitarch no creu en Déu”; el capellà em votà i algunes dones pies, aconsellades per ell, també. Amb aquesta bona gent jo havia d’actuar amb simpatia i aproximació, o amb menysteniment? Jo optí per l’empatia, naturalment, que per cert, em costà crítiques “dels meus”. He comprovat al llarg de la meua vida que els militants de base dels partits ens desconcertem davant de les gestions erràtiques dels nostres polítics, i la prova són els milers i milers de vots que perden els partits que tenen casos de corrupció, per exemple el PP, el PSOE andalús, Ciutadans, CiU…

Com no és possible que tots els votants dels partits accepten de bon grat cap responsabilitat per les coses que fan malament els seus dirigents, cal mirar d’aproximar-se a aquestes bones persones. Feu la prova: cerqueu un amic, familiar o veí que siguen raonables i que militen en algun dels partits de què parle. Proveu de raonar amb ell de l’escàndol que està protagonitzant un dels dirigents i que us diga què en pensa. Segurament us dirà que està avergonyit, algú dirà que està pensant deixar el partit, algun altre que no els tornarà a votar… És el moment d’oferir-li amistat i confiança i de suggerir-li si vol llegir coses del vostre partit. Com a mínim us diran que gràcies i que ja en parlareu més endavant. Ja teniu feina, doncs.

El mateix passa amb les associacions, incloses les ONG, quan algú posa la mà al calaix, o a les esglésies, si els capellans la posen a les braguetes i calces infantils; també passa si els soldats de l’ONU (cascs blaus) fan maldats a les persones que han de protegir, a l’aixopluc de la missió que tenen encomanada. Quan es coneixen aquests casos, la població s’indigna i reclama justícia i alguns culpables, ara ja són apartats de llurs posicions privilegiades, cardenals inclosos. Les institucions implicades es ressenten d’aquests escàndols. Crec que les úniques institucions que poden resistir-ho tot són les del futbol, almenys i pel que veig, les aficions valencianes, catalanes i sobre tot les madrilenyes, ho suporten tot a canvi que guanyen copes llurs equips.

En conclusió. Els partits que, com el Bloc/Compromís, volen créixer no ho poden fer dividint-se, sinó al contrari. La «cantera» de la gent jove, d’instituts i universitats, supose que continua funcionant i per bon camí (al Bloc Jove em referisc). També s’ha de créixer incorporant més gent, gent nova, com els militants de base decebuts d’altres partits i d’aquests sols cal cercar-ne ara entre els partits perdedors de les darreres eleccions PP i C’s. No cal perdre el temps amb les patums ni amb els qui sols cerquen forrarse, com deia Zaplana. I cal obrir-se a incorporar la gent de l’interior i als immigrants. Demanar cap puresa de sang és sempre una aberració i el que cal és impulsar projectes d’integració i solucions als problemes de la desertització humana de les nostres comarques deprimides, siguen xurres o no.

Acabe confessant que rellegint l’article m’ha paregut que té un tuf quaresmal i demane disculpes. Pot ser que m’ha influït que una simpàtica mallorquina s’ha estranyat de tant d’enrenou faller, concretament d’una mascletada i després d’una cercavila amb tota la gent disfressada, llançant confeti i llepolies. En plena Corema, em diu (a Alaró és com diuen la Quaresma) a ses Illes no passa res d'això. Li explique que les falles sempre coincideixen amb l’etapa penitencial, però que a València tothom perd el respecte als manaments de Déu quan són les falles i que aquestes compleixen la funció dels carnestoltes. Em diu que a Mallorca encara mantenen un poc de respecte.

FALLES, FALLERS I GOVERNS. Tuit

Falles, fallers i governs

València en falles és una explosió magnífica d’alegria, flors, comissions, casals, bunyols i música. Tot aquest sarau s’ha d’ordenar mínimament perquè s’ho passen bé els fallers i les falleres, sense provocar molèsties innecessàries al veïnat. Per això, l’Ajuntament de València ha publicat unes ordenances, que s’haurien d’aprovar en totes les poblacions falleres. Pel que fa a les carpes, a València s’hauran de muntar a partir del dia 10 de març. La falla del Poble de Silla ja la té muntada en la plaça des del dia 21 de febrer (18 dies abans que a València), ocupant també mig carrer de sant Vicent i impedint l’accés als garatjos i a la plaça. Per què volen muntar la carpa amb tanta antelació, molestant el veïnat innecessàriament? Al Govern de Silla li sembla bé aquest abús, o fa el que
manen els fallers?

Polítics narcisistes. Tuit

 20 de febrer de 2020

POLÍTICS NARCISISTES

Segons Ovidi, Narcís era un jove d’una bellesa singular, que estava tan enamorat d’ell mateix que no podia voler a ningú més. Un dia es contemplava reflectit en l’aigua d’un riu i tan ebcisat estava que hi caigué i s’ofegà. En el seu lloc va néixer una flor, el narcís, i des d’aleshores es diuen narcisistes tots els qui es miren, s’auto-complauen i volen eixir en totes les fotografies dels periòdics, i no una sola vegada i prou, com faria una persona prudent sinó diverses vegades i en la mateixa pàgina. Per això intenten dur un fotògraf al darrere, clic, clic, clic, flaix, flaix, flaix, flash, flash, flash…

Escàndols anti-constitucionals

18/02/2020
El Repunt 22.

ESCÀNDOLS ANTI-CONSTITUCIONALS

Els espanyols s’han escandalitzat perquè l’alcaldessa de Vic recomana que els catalans parlen en català als qui no són catalans, o no s’assemblen, perquè així n’aprendran. Per què s’escandalitzen, si això és el que fan ells, que parlen en castellà a tothom i volen que tothom en parle, fins i tot nosaltres, que no som castellans i en sabem poc o gens? En aquests casos si que els sembla bé i no s’escandalitzen, mira tu si són hipòcrites. Nosaltres, si fem el que diu l’alcaldessa vigatana, ho fem a les bones i molts forasters agraeixen la confiança, especialment els qui no són espanyols. Contràriament, els espanyols pensen i diuen que “estamos en Espanya” i que no tenen per què parlar en altra llengua, saltant-se a la torera la mateixa Constitució, i volen que tothom els parle en castellà i fins i tot els hi ha que ho imposen a la força: o me habla en españó o le llevo detenio por insurto a l’autoridaz.

Diuen que la Constitució espanyola els empara, però no és cert, perquè també diu las mateixa Constitució que totes les llengües que es parlen a l’Estat són legals i les lleis autonòmiques, que són constitucionals, diuen que les llengües de cada autonomia són oficials perquè són les llengües de cada autonomia i tothom té dret a conèixer-les i a usar-les; això, ells s’ho passen pels collons, perquè solament són constitucionals quan els convé. El castellà, diu la Constitució, és oficial perquè és la llengua de l’Estat, però també són oficials les altres llengües i aleshores perverteixen la Constitució i volen fer prevaler el castellà. Per voler, fins i tot, volen fer desaparèixer les llengües autonòmiques, entrebancant el seu ensenyament i el seu ús, en contra de la Constitució, que diu que s’han de conservar i protegir. O siga, que de constitucionalistes, res de res, més bé són uns supremacistes, perquè volen donar la supremacia al castellà, en contra de la Constitució. Uns supremacistes de merda és el que són.

Si aquest fora un Estat civilitzat com Suïssa, i no d’analfabets supremacistes i anti constitucionalistes, els espanyols no es dedicarien al lingüicidi com fan. Precisament a Suïssa hi ha també quatre llengües oficials i cadascuna és la dominant en el seu territori: el francès, l’italià, l’alemany i el romanx i no tenen cap problema. Ací en els caps fofos dels supremacistes espanyols no en cap altra llengua que la castellana i encara gràcies, perquè la parlen molt malament. Jo no sé com s’entenen entre ells, perquè tenen més variacions, dialectes, subdialectes i ideolectes que cap altra llengua del món, inclòs el català. Un toledà que passejava pel camp sevillà, pataplaf, caigué en un pou cec, i es posà a cridar: – Que me hizen, que me hizen. Un andalús que ho va sentir s’acostà a la boca del pou: – Oiga uzté, què ize? El del pou: – Que me hize. El de dalt: – Pero què ize? El del pou: – Que me hize... L’andalús finalment, creient que hi havia eco, se n’anà, deixant-se el castellà al pou. Podríem fer un llibre de casos pareguts. Per exemple, Conxa Piquer, quan anava a l’Argentina l’anunciaven Concepción Piquer, perquè la conxa d’allà és la figa (el coño) d’ací. I quan un espanyol li demana a un argentí: – Donde se coge el autobús? Li poden contestar que pel tub d’escapament, perquè coger en argentí és, en llengua espanyola, joder. Una alumna argentina contà en classe que estava amb sa mare a un ascensor del Corte Inglès i arribà una senyora carregada de bosses i preguntà: – Cogemos todas? La mare quasi es desmaià.

Tots els idiomes del món han anat abandonant els aires de grandesa d’abans i acceptant que els seus idiomes tenen moltíssimes variacions. Per exemple, l’anglès s’ensenya o el britànic o l’americà, a triar, perquè hi ha moltes variacions entre ambdós, coses que són exactament tot el contrari en una o forma l’altra. L’alemany té normalitzat el de Baviera i el de Prússia. Els espanyols no fan res d’això i diuen i mantenen que a més d’universal (?), el seu és un idioma que s’escriu igual que es parla i per tant, que no té problemes. Haurien d’anar més amb compte, si no volen fer massa el ridícul, perquè el castellà que es parla i s’ensenya a Amèrica és distint del de Madrid, com la història, com el Descubrimiento, com les guerres d’independència… Que proven els supremacistes espanyols de Vox, o del PP, a anar-hi a donar lliçons. I a la península mateix passa que un mestre andalús pot fer un dictat a classe que els xiquets andalusos han d’escriure bé i diu: – Do niño z’han io ar monte i z’han perdio.

En l’ús de les quatre idees malparides amb què es mouen pel món, alguns supremacistes, fins i tot pontificant, com li passa a Borrell (els supremacistes li diuen Borrel i ell no protesta), s’han arrogat el dret de tot i de tots els territoris, inclús de les coses que no els pertanyen. De Portugal, d’Amèrica, d’una part d’Europa, d’Àsia i d’Àfrica, ja hagueren de marxar, amb la cua entre les potes i la història ja ha fet justícia i els espanyols han sortit de la memòria amable d’aquells pobles, dels llibres d’història, començant pels escolars i de llurs constitucions republicanes. Però els supremacistes són obcecats i insisteixen. Ara som nosaltres, els nacionalistes de la península, els qui estem pel mig, en el seu punt de mira i no poden pair-ho. Que no tenen remei és una evidència, perquè als supremacistes els passa com als geperuts i no es veuen la gepa, i per tant són casos perduts.

El que és preocupant és la nostra actitud i la incapacitat que estem demostrant d’organitzar un acomiadament com han sabut fer els americans, els filipins i fins i tot els sahrauís… Evidentment, ara ja no toca ni la violència, ni la unilateralitat; tampoc no toca, pense, perdre el temps amb discussions de detalls ni de matisos, ni amb somnis ni castells en l’aire. Ara toca el pragmatisme i la intel·ligència de fer les coses millor que els supremacistes. Precisament en tot el merder del procés estic convençut que malgrat algunes errades (fins i tot de grosses) hem guanyat més que hem perdut i que els qui més han perdut són els supremacistes; ho dic ara, com ho he estat dient darrerament i sense aturar-me. Ara bé, les feines s’han d’acabar amb bona nota i amb bon ritme. Jo confie que de la mesa de negociacions entre Espanya i Catalunya, en traurem algun profit. També confie que en traurem de les relacions entre el Govern central i els autonòmics de Balears i del País Valencià: ja m’agradaria veure avenços i aviat. Tenim la paella pel mànec especialment gràcies a la fortuna i a ERC, però els supremacistes són uns bords.

Ara bé, hi ha els hàndicaps de sempre: els avantatges dels supremacistes, que compten al seu favor amb molts jutges, molta força pública, molt de clero que resa per ells (Canyissars és el primer, però no l’únic) i en conseqüència la ignorància de molta gent;  també tenen l’erari públic (ells ho recapten tot i ens retornen el que volen, que és poc)… En definitiva, tenen el poder. I nosaltres no tenim ni jutges, ni casernes, ni clero (els pocs capellans progressistes són pocs, en comparació als dolents) i no disposem ni dels nostres propis impostos…

Tenir les coses clares, però, malgrat que són tan cruels, no ens ha de desanimar, sinó al contrari, ens ha d’animar a continuar (ho tornarem a fer, que digueren els Jordis). La nostra història és tan confusa i trista com la dels escocesos i ells no s’han desanimat mai i porten tants anys com nosaltres reclamant la independència, contra els britànics. Abans ho feren altres pobles, perquè voler ésser lliures i intentar-ho, és senyal que un poble encara està viu i aconseguir-ho és retre el millor homenatge a la nostra gent que ens ha precedit. Hem de considerar prohibit, doncs, badar, mamar-se el dit i prendre por dels supremacistes. Amén Jesús.

Tuit adreçat a Jesús. Si algú se’l vol feu seu i difondre’l, li estaré molt agraït. Jo no sé com es fa això d’enviar tuits, encara que ha d’ésser fàcil perquè veig que Trump n’envia cada dia.

“Jesús, permeteu-me que diga que tenim al front del negoci de l’església valenciana un senyor que no s’ho mereix, per molt cardenal que l’hagen fet. Supose que haurà estat cosa de l’Esperit Sant, però a mi m’ensenyaren que sou la mateixa cosa i per això m’adrece a Vós.

Aquest pastor no té altra feina que posar zitzània entre la gent de bona fe que va a missa i per això ha ordenat al clero que resen contra el govern actual, que és el legal. Serà que tem que s’acaben els privilegis de no pagar ni l’IBI, ni l’IVA, ni els guanys que obtenen de les propietats que s’han anat autoinscrivint/apropiant? No diguéreu que calia donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar? Doncs, perquè no han de pagar a l’Estat com tots?”