diumenge, 29 de novembre del 2009

Alcaldes arqueòlegs.
Article publicat a elpunt.cat del dia 29 de novembre de 2009

ALCALDES ARQUEÒLEGS

Alcaldes arqueòlegs

Com la imaginació va que vola, segons el grau de fantasia de cadascú, hi ha qui s'envola tant que, quan menys s'ho espera, pataplaf, es fot una hòstia de mil dimonis.
És el que li ha passat a l'alcalde del meu poble, Silla (Horta de València), encara que el cas que contaré passa sovint i per tot arreu. L'home, arran de les troballes arqueològiques que venen produint-se al nucli vell del poble, s'ha il·lusionat talment com l'Indiana Jones. Però, ai, tot era il·lusió, perquè a l'hora de la veritat, l'ha cagada.
Què li ha passat? Doncs que li corre més pressa enllestir l'obra emblemàtica de la legislatura, batejada com la Nau de la Cultura, un edifici a fer a la zona de l'àmbit de la Torre musulmana, que és una zona d'actuació arqueològica. En aquest punt l'obra de l'alcalde s'ha topat amb ruïnes romanes, concretament amb un mur, que li destorba el projecte.
Què fem, senyor alcalde? I vostè què pensa, senyor arquitecte? Doncs, fora el mur i tira avant! I, ignorants i plens de supèrbia, ordenen un «desmunte» o «retall de la tapia», com han manifestat a la premsa.
O siga que el famós arquitecte (el que ha imposat l'alcalde de matute, perquè l'arquitecte municipal no té res a veure) i l'alcalde pseudoarqueòleg, han actuat com fan alguns constructors desaprensius: s'han passat la normativa i la llei de patrimoni per l'entrecuix.
És clar que, en aquest país, els constructors més desaprensius saben que si no els pillen, no passa res, però en el cas que ens ocupa, un alcalde i un arquitecte no poden ignorar que l'arqueologia, o siga, la protecció del patrimoni, va primer. I els alcaldes i els arquitectes no poden actuar com a delinqüents, com uns constructors delinqüents. Tampoc pot fer-ho, per exemple, la Confederació del Xúquer, que també tiraven al recte, precisament pel terme de Silla (Mas de Baix) en la construcció d'un desgraciat canal que estan construint.
Però, com els han pillat in fraganti, gràcies a la correcta i exemplar actuació dels arqueòlegs professionals que hi treballen, la Conselleria ha intervingut en els dos casos, obligant-los a reposar el que han destruït i a fer uns nous projectes que respecten les restes arqueològiques.
En el primer cas, a més de deixar en evidència que la sensibilitat arqueològica de què presumeix l'alcalde és anecdòtica i de boqueta, es dóna la circumstància que la interrupció de les obres, el modificat del projecte, etc. comportarà, per a les arques municipals, més despeses i més demora, encara que, mira per on, de retruc això serà més beneficiós per a la mateixa excavació perquè, segurament, ara deixaran els arqueòlegs tranquils i fent la seua feina.
Se m'oblidava dir que al Pla General (PGOU) de Silla hi ha l'àrea de protecció arqueològica, que no ha fet l'actual alcalde, sinó el govern quadripartit, que jo presidia en 2003. Aprovàrem el modificat del PGOU, incloent-hi el perímetre de protecció arqueològica de la zona de la Torre i altres punts del terme municipal, a què s'ha de subjectar cada obra que es faça al poble, incloses les que encarregue l'alcalde, o al terme.
L'arqueologia i la història s'han de respectar perquè són patrimoni de tot el poble i no perquè l'alcalde isca al diari. Passa el mateix que amb l'Arxiu Històric Municipal, que era un munt de paperassa fins que jo mateix, i perdonen la immodèstia, ho posí en evidència, quan també era alcalde el mateix d'ara.

dilluns, 23 de novembre del 2009

PIRATES

PIRATES
Article publicat a elpunt.cat el dia 23 de novembre de

Quina polseguera han organitzat amb això de l'Alakrana! Jo no és que defense els pirates, en absolut, ni els d'ara, ni els d'abans, però com a Europa ens agrada dividir el món entre els civilitzats i els no civilitzats, ens oblidem de la història, quan ens convé.
Perquè la veritat és que els europeus hem practicat la pirateria fins fa quatre dies i amb dedicació, i coses encara més tenebroses, com l'esclavitud. A Europa, alguns pirates, a més de fer-se rics, acabaren rebent honors i títols, i sense anar molt lluny, algunes de les grans fortunes espanyoles i catalano-valenciano-balears, es formaren rapinyant negres en les costes africanes i duent-los a vendre als mercats americans: això és pirateria, o encara pitjor? Torne a dir que no defense el pirates ni de Somàlia ni de la Gran Bretanya, però, o tots són pirates o ningú.
Eixa manera tan peculiar de veure els altres com a dolents i a nosaltres com a superiors, també la practiquem en coses més banals. Per exemple, el cas tan curiós del vel de les musulmanes. Jo sempre he pensat que els qui es posen tan histèrics perquè una musulmana vaja a escola amb vel hauria de buscar per casa si troba cap fotografia o daguerreotip d'alguna senyora de la família... amb vel. Jo en tinc de la meua iaia Maria, a qui no recorde haver vista mai pel carrer sense. I quan jo era jove les dones l'havien de dur per anar a missa («velo, medias, falda larga y trage honesto» ordenaven els nostres aiatol·làs). I així podríem repassar tantes coses que fan els del món no-civilitzat i que tant ens alarmen i contrastar-les amb el que fèiem per ací, fa trenta o quaranta anys: no hi ha tanta diferència. O siga que d'ací no res les diferències ja no seran tantes.
Al respecte, veient notícies d'aquells països, estic observant que malgrat els talibans i els integristes, en quan poden les dones musulmanes es rebel·len. No heu vist algunes joves de Teheran en pantalons i movent el cul, és evident que amb molta precaució? Jo crec que les dones musulmanes van a sorprendre els seus moros i els van a dur a la... modernitat, abans que ells ni s'ho imaginen.
En certa manera, ací també passà que les dones evolucionaren més ràpides que els homes i per exemple, qui ho havia de dir, moltes vídues descobriren que era millor fer escapades a Benidorm amb els vidus de la Llar del Jubilat, que quedar-se a casa jugant al burro. Realment foren les pioneres d'allò que ara ja s'ha generalitzat i fa la nostra joventut, que és passar de prejudicis moralistes Als musulmans els acabarà passant el mateix, tant si volen com si no; és qüestió de temps.

divendres, 20 de novembre del 2009

SILLA, CIUTAT PORTUÀRIA

Silla, ciutat portuària

Article publicat al diari Levante, el 20 de novembre de 2009

Silla té un port d’accés a l’Albufera, històric, modest, entranyable i útil; una mica brut i amb problemes d’amarratges, però això es pot solucionar; tampoc disposa d’instal·lacions d’hostaleria, que amb permís del Parc Natural podrien haver-se fet... Millorar el port és un desideràtum popular, encara que segons com, perquè crec que el veïnat s’inclinaria més per millorar l’actual port que no per fer cap instal·lació grandiloqüent i coenta, com si açò fora Miami.

De qualsevol de les maneres, l’actuació en el port és una de les assignatures pendents de tots els governs; per exemple, el que jo vaig presidir com alcalde (el quatripartit) férem un projecte amb la Diputació. El govern actual, tripartit presidit pel socialista Baixauli, en té un altre, a càrrec de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Però, el veïnat no coneixem aquest projecte, la seua magnitud, ni el que costarà mantindre les instal·lacions, ni com es pagarà... Aquest punt, tan important, ni el coneixem el veïnat, ni el mateix alcalde tampoc, tal com quedà demostrat quan no sabé contestar la pregunta del regidor del Bloc, Josep Lluís Melero. Com la clau de tota gran obra és el seu manteniment, més que la seua construcció, la pregunta té la seua importància, perquè els projectes de Baixauli solen ser improvisats i nebulosos, per no dir-los vagues i fantasiosos.

Com ara aquest projecte del port pot anar pel mateix camí que el projecte Sillalàndia, el projecte Xaruga i tants altres, i quedar-se sobre la taula, cosa que seria una llàstima, vull dir alguna cosa. En primer lloc, sobre el preu de les terres que s’han d’expropiar i que els propietaris conegueren pel Levante i durant agost, perquè ningú els havia consultat res, és natural que pensen que no pot tindre el mateix preu, com pretén el projecte, una bassa d’arròs, un hort de tarongers, o una edificació. Segon, com les seues terres han tingut la limitació extrema del Parc Natural de no poder exercir cap altra activitat que conrear arròs, si ara es converteixen en urbanes és evident que han de reclamar millors preus. Tercer, també es natural que reclamen un millor preu, quan el mateix Ministeri de Foment ha pagat per les propietats afectades per l’AVE, o la Confederació del Xúquer per a fer unes basses, o uns canals, preus molt superiors.

Així que resumint, el projecte s’ha d’ajustar a les necessitats actuals i futures de Silla, o siga que ha de ser un projecte realista i no una al·lucinació; s’ha de pagar un preu just als propietaris; i, sobre tot, s’ha d’estudiar si allò que fem ho podrem mantindre després. En qualsevol cas, si el projecte tira endavant tindrem la sort que l’actual alcalde no disposarà de molt de temps per a fer més errades i, si el pròxim alcalde no viatja pels núvols, encara gràcies. Sembla que això és el que pensen alguns socialistes de Silla que ja estan preparant el candidat post-Baixauli, si m’he de creure el que m’han comentat els meus companys del Bloc.