dilluns, 2 de març de 2009

DONYA CARMELINA

Article publicat a el Punt (edició del P.V) el dia 1 de març de 2009

DONYA CARMELINA


Acaba de morir una de les dones més genials i assenyades que he conegut mai, una dona d’una elegància innata, una dona encantadora i intel·ligent, donya Carmelina Sanchez-Cutillas (Els jeroglífics de la pedra de Rossetta; Matèria de Bretanya...) i vull retre-li el meu senzill homenatge. De pas contaré una xicoteta història, perquè no se’n farà ressò ningú i té molta gràcia. Ella, al seu editor (Eliseu Climent), li deia el meu senyoret, afectuosament i confiada, fins el dia que s’assabentà que no li havia fet les liquidacions de les reedicions dels seus llibres i anà a retraure-li que l’estava estafant, que no s’ho esperava... i acabà dient-li: -Ja no és el meu senyoret! I és que donya Carmelina tenia molta classe. Contrastant amb la finor de donya Carmelina, ara mateix estem veient tot l’espectacle brut i de baixa estofa dels polítics (populars i socialistes), mostrant les vergonyes i les misèries de manera gens exemplar i tan perillosa per a la salut de la societat, o siga, de la democràcia. El que està passant és una barbaritat, però una realitat, i no ens ha d’estranyar que el poble desconfie dels governants, cada dia més. Ara, Garzón ha enxampat in fraganti els populars, com abans pescaren els socialistes, la filla de Franco, l’arquebisbe Marcinkus... I ja veurem en què queda tot, perquè en aquest país, com hem vist a bastament, a qui pispa una gallina li cau el món damunt, mentre que si es tracta de l’erari, amb quatre dies a la garjola ho tens solucionat i sense tornar ni un duro. Per això, en dies tan tèrbols coms els d’ara, els pocs personatges sincers i intel·ligents que encara queden, es fan més patents quan moren, perquè contrasten amb els hipòcrites i obtusos que triomfen i campen. Quin país el nostre, que gasta els diners en fanfàrries i especulacions, que és capaç de fer doctor honoris causa el mateix Aznar, i s’oblida de les persones més pures, més intel·ligents i més nobles, com donya Carmelina. Jo, com estic convençut que estarà volant entre núvols i angelets, li envie un bes de tot cor.