diumenge, 8 de novembre del 2009

Ningú ha trencat un plat

Ningú ha trencat un plat
Article publicat a elpunt.cat el dia 8 de novembre de 2009

Finalment, sembla que ací ningú ha trencat ni un plat, sinó que han estat unes ximples entremaliats, anomenats Costa i Cobo, a València i a Madrid respectivament, els qui han organitzat tot el poti poti.
Als dos els han estirat les orelles, els han posat al racó, i tira avant. Ja està. Tant d'escàndol perquè finalment i fins i tot, Rajoy haja quedat millor que estava (les enquestes dixit).
A Camps no li han dit res, ni pels «xanxullos» que s'han organitzat a València davant dels seus nassos, amb la seua connivència i participació o no. Res de res; ni tan sols per haver-li dit «cariñito del alma» o alguna cosa així i que «te quiero un huevo» a un dels mafiosos de la trama, tampoc no li han dit res.
Els qui estan quedant més malparats, en tot aquest afer, són Zapatero i els seus. I encara els passa poc, per murris... Encara que ben mirat tampoc poden obrir molt la boca, no siga què. Per exemple, ja és ben sospitós, ja, que els socialistes de Madrid s'hagen posat tan nerviosos davant la possibilitat que els socialistes valencians tiren massa de la manta amb això de la trama Gürtel.
Sembla que l'ordre és: a veure el que feu, però no molesteu les màfies de la construcció. I això sí que et posa la pell de gallina! Perquè penses que hi haurà marro entre ells (entre el partit i els constructors). Però, en fi, com tinc la teoria que tots són el mateix i que de moliner canviaràs però de lladre no t'escaparàs, no m'estranya res. I més encara quan veus que també pel nostre costat hi ha coses fosques (primer, el Bloque Galego, als qui els isqué a la cara alguna mangarrufa durant les passades eleccions; ara els de Convergència i Unió...). En fi, que hi ha per a tirar-se a la beguda, perquè, què podem fer? A veure, opinem.
Com no estic per a trots, jo ja no vull proposar moralitats, sinó immoralitats. Per això pense continuar fent proclames de desobediència civil, de cara a la declaració de la renda. Com arreplegar pela del veïnat és el que més interessa als polítics, aconselle que tothom tracte d'estafar el més que puga la hisenda espanyola, ja que fer com fan no és pecat i ja hem vist que ací els polítics, quan més beatos més lladres.
Aixó sí, cal fer-ho amb molta vista, perquè la gran diferència és que la justícia espanyola (possiblement la de tot el món) té dues vares de mesurar i si ens enxampen a nosaltres no és com si n'agafen alguns d'entre ells. A nosaltres ens poden pegar una batussa que ens deixe baldats per a tota la vida, mentre que a ells... Ja ho veieu, a ells no els passa res.