Francesc Ferrer Pastor
Valencià de l’Any 1998
Text publicat al llibre “Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’any” Vicent Pitarch, ed. Castelló de la Plana, 2009. p.67-68
La trajectòria de Ferrer Pastor (La Font d’en Carròs, 1918- València, 2000) i la seua obra estan profundament vinculades a l’estudi de la llengua, especialment a la lexicografia que materialitza amb l’elaboració de diversos diccionaris, que han estat fonamentals en tot el procés de recuperació de la llengua catalana de la segona part del segle XX. Inicia la seua formació de la mà de l’il·lustre gramàtic i mestre Carles Salvador, amb qui col·labora en la redacció i publicació de la Gramàtica, i també ho fa en la docència a Lo Rat Penat, a partir de 1948. Uns anys més tard, Ferrer Pastor publica el Diccionari de la rima (1956, reeditat en 1980) que és un diccionari singular i operatiu per a la poesia rimada, perquè ordena les entrades per l’acabament dels mots. L’obra més popular i possiblement més eficaç de Ferrer Pastor són els seus vocabularis: el Vocabulari Valencià-Castellà, de 1960; el Vocabulari Valencià-Castellà, de 1967; el Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà, de 1967. De tots ells se n’han fet múltiples edicions, que han estat amplament difosos, tant que possiblement n’hi ha algun exemplar a la major part de les cases valencianes. S’ha parlat poc, però convé que se sàpiga, que Ferrer Pastor cedí els drets d’autor per a activitats valencianistes, encara que mai s’ha fet cap balanç del resultat d’aquestes edicions. Posteriorment publica Lliçons d’ortografia (1973). Ja en la dècada de 1980 publica un Diccionari general i un Diccionari valencià escolar. A més de contes per a infants: Per què el rei Gaspar té els cabells blancs. L’abella baralladisa. Car all, car all, carall. I altres publicacions menors de divulgació de matèria valencianista i flolklòrica.
Ferrer Pastor sabia, des que començà a treballar amb Carles Salvador, que els tres instruments més importants per a la normalització de la llengua són l’ortografia, la gramàtica i el diccionari.. Ja s’havia guanyat la batalla de l’ortografia, amb la signatura de les Normes de Castelló, en 1932; disposàvem de les gramàtiques de Carles Salvador, de Sanchis Guarner i d’Enric Valor, però faltava el diccionari que fos manual i assequible. Ferrer Pastor va decidir dedicar-se exclusivament a aquesta tasca, malgrat les enormes dificultats que tenia aquest treball, tant tècniques com econòmiques, que ell sabé superar. Tot plegat, el resultat fou magnífic, perquè encara que segueix el diccionari de Fabra, el complementa amb nombroses formes valencianes genuïnes, que ell sabé recollir des de la seua comarca de la Safor, fins per tot arreu del País, que ell coneix molt bé.
L’obra de Ferrer Pastor és, doncs, una gran obra, que mai li agrairem com cal, producte, com diu Sanchis Guarner d’un “col·lega en l’estudi amorós de la llengua i vell i infatigable company en la tasca de lluitar pel redreçament comunitari del poble valencià, autodidacta gairebé però molt laboriós i ben orientat, home altruista i d’un patriotisme exemplar i generós” (pròleg al Diccionari de la rima).
Un resum de la importància i del valor de Ferrer Pastor per al País és el que féu el rector de la Universitat de València, Pedro Ruiz, en l’acte de comiat de les seues despulles:
Francesc Ferrer Pastor ha estat sempre lligat al món de les paraules, de l'edició, de la impremta. Ha viscut, com molt altres ciutadans que decidiren no dimitir de la seua condició de valencians, la incomprensió d'alguns sectors. Formava part d'aquest grapat de patriarques de les lletres valencianes que varen mantindre encesa la flama de la dignitat valencianista en temps molt difícils. I va optar per combatre la incomprensió i la ignorància amb l'única arma de la lletra impresa. Un clàssic grec va afirmar: "La paraula, malgrat ésser el més invisible dels objectes, pot aconseguir les més grans empreses". Els valencians hem capgirat la nefasta realitat valenciana de només unes dècades amb el diàleg. És a dir, amb paraules.
Ferrer Pastor fou guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes per la Generalitat de València (1994) i amb la Medalla de la Universitat de València (2000). Finalment, la Fundació Huguet li atorgà el seu nomenament de Valencià de l’Any en reconeixement i agraïment a la seua tasca de lexicòleg, per la transcendència de la seua activitat i per l’alt significat social i valencianista de la seua obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada