TÀVECS A MANTA

Tàvecs a manta...

Article publicat a ELPUNT.CAT el dia 1/8/2010

Com aquest és el darrer article, fins el 15 d'agost, perquè el director em dóna quinze dies de vacances, m'acomiadaré recordant uns quants personatges, que estan protagonitzant situacions molt vergonyants i políticament perilloses, als qui dic tàvecs perquè les seues són picades similars. Començaré pel president dels populars, a qui hem de batejar com a Dr. No, perquè a tot diu que no: a l'Estatut de Catalunya, a la llei de l'avortament, a l'ús al Senat de les llengües altres que el castellà, etcètera, a tot! Ara mateix diu que no a una llei del Parlament de Catalunya, que prohibeix les curses de bous!

Cada vegada que diu que no, dóna unes raons, que són la consigna del dia per als seus correligionaris, que tots repeteixen com a papagais, començant per la despentinada que li fa de portaveu a les Corts. Mantenir, però, el no pel no, el fa incórrer en contradiccions solemnes. Per exemple, en el cas de la llei antitaurina catalana invoca la defensa del dret dels partidaris a fer córrer la sang dels bous i finalment a matar-los, entre horribles sofriments i no li importa el dret dels qui no volen que es faça patir els animals; com tampoc li importen els drets dels animals. Amb la llei de l'avortament, però, fa tot el contrari perquè no respecta els drets de la dóna a decidir el que vol fer amb el seu cos, i diu que sols respecta el que mana l'església...

Més contradiccions, per exemple ha demanat el coll dels enemics, com el del ministre que anà de cacera, de gorra i sense permís d'escopeta, i ara no fa fora el president de la Diputació de Castelló. Fins a quan seguirà protegint-lo? El conseller Blasco ja ha dit que fins que el seu cas, que recorreran, arribe a Estrasburg... I mira quina cara més dura la d'aquest personatge, ara que pense, que ha virat des del FRAP al PP, passant pel PSOE, i va donant faltes i bones.

El mateix li podem demanar de l'altre president de Diputació, el d'Alacant. Tampoc el va a fer fora, tenint com té a les espatlles l'escàndol que ha eixit a la llum aquests dies? I al president de la Generalitat i tota la camarilla, també els aplica la presumpció d'innocència, malgrat tot el que se sap? Si sols per haver-li dit «cariñito de mi alma» a un senyor amb bigotis n'havia d'haver hagut prou, què fa el Dr. No protegint a Camps?

La situació és «asquerosa» (dir que és fastigosa fa massa fi, dir que és repugnant és massa culte; per una vegada m'agrada un terme castellà: asquerosa!). Els polítics populars, començant pel seu cap, es tapen entre ells miserablement i recorren a mil martingales; la «justícia» la tenen de la part; menteixen descaradament... I encara la majoria dels mortals contribuents els aplaudeixen, i els voten, segons les enquestes. Quin home més fi, xica, i què bé parla! A mi em fa molta gràcia, perquè és molt pla, xica! Té careta de sant! Un dia vingué a les festes i es menjà un plat de caldereta i va repetir! Xica, xica, tan elegant. Quina vergonya de poble!

Lamentablement, enfront d'aquest singular i tragicòmic Dr. No no hi ha cap James Bond, encara que probablement Zapatero s'ho haurà cregut alguna vegada. Zapatero és un milhomes de fantasia, que a tot estirar pot sentir-se Peter Pan, o encara el Pardal Guillat. És la desgràcia que estem patint, que no hi ha res a una banda, sinó misèria moral, ni tampoc res a l'altra, sinó misèria mental. Doncs, en aquesta situació, què fem? Ens tirem a la beguda? I encara gràcies que, per l'entremig, hi ha en Duran i Lleida!

La nòmina de tàvecs que volia tocar és llarga, per exemple, voldria dir la meua sobre els socialistes valencians, començant per Alarte, que és l'hòstia, tu. I dir que són faves i uns pelacanyes. I volia tocar el cas de l'alcalde socialista del meu poble, que és Silla, o siga de Francesc Baixauli, que amb un atur jove del 40% a la ciutat se'n va a França de vacances, quan la resta d'alcaldes de la comarca s'ho faran a Cullera, més o manco... Aquesta observació me l'ha feta un jove que, desesperat per la situació familiar, va darrere d'ell demanant-li feina, «però com no tinc carnet del partit», em diu...

I volia posar-me a dir i a no parar dels capellans, que han anunciat que tornaran a l'antic sermó antisexual de la meua joventut, cosa en la qual fracassaren i fracassaran estrepitosament. No sé si recorden que quan el Papa polonès viatjà a Xile, li varen omplir l'estadi de Valparaiso de gent jove. Allò estava a vessar; el Papa començà a demanar-los a crits: veritat que esteu contra la injustícia? I tot l'estadi explotà en un clam (com el del Barça): siií! Veritat que esteu contra la fam en el món? I tot l'estadi: siií! Veritat que esteu contra l'opressió?: siií! I embalat com anava, el Papa degué pensar, ara és la meua, i els aventa: veritat que esteu contra el sexe? I l'estadi en massa exclama: nooo! El Papa emmudí en sec, sorprès i sort que allí estaven els cors parroquials, que començaren a cantar... Les televisions interromperen la retransmissió.

I finalment volia comentar alguna cosa de l'Eliseu Climent, de tot això dels milions i milions que ha rebut i no ha justificat. Però hi haurà temps quan tornem de vacances. Mentrestant llegiu la premsa, tingueu bones vacances, aneu amb molt d'ull amb els tàvecs, i fins el 15 d'agost.