BONES FESTES?
Article publicat a elpunt.cat el dia 19 de desembre de 2010
De cara a la tira de festes que ens esperen, és costum que la gent es felicite mútuament, amb unes poques frases fetes i universals, desitjant-se salut, bons Nadals, etc. Els bons desitjos es fan extensibles per a tot l'any i hi ha els qui detallen que toque la loteria, etc. En tot açò hi ha des de bona voluntat i sinceritat a molta comèdia, però com açò és més antic que la tos, no tinc res a objectar, a excepció de l'immens abús que en fa el comerç, però, com la gent el que vol és gastar i consumir, doncs avant i que no pare el carro. Així que bones festes, que ens toque la loteria, bones compres, bon any 2011 i salut i força al canut.
Amb aquest esperit nadalenc, avui posaré bona cara, i també perquè així m'ho demanen alguns amics, especialment l'Eduard Giner, des de Guadalajara (Mèxic). Concretament m'ha dit que en les meues columnes, que gràcies a l'internet llig cada diumenge, nota «molt de pessimisme», encara que em comprèn, diu, perquè «després de tota la vida lluitant pel País, per la nostra cultura i les coses amb trellat, no es fan molts progressos i inclús en algunes coses anem enrere». Quin xiquet, l'Eduard; el vull com si fora el meu fill. Em demana que no li contagie el desànim i em recomana que faça com l'Enric Morera, que sempre deixa «alguna porta oberta a l'esperança... per a no desanimar-nos... encara que el panorama pinta negre».
Doncs, vinga, Eduard, ho faré per tu i avui escriuré d'esperances, de l'esperança de viure lliures i en pau, com canta Raimon; de l'esperança que els nacionalistes romanguem a les Corts, com la tercera força política; de l'esperança que al nostre poble, els tres primers de la nostra llista, Melero, Joan Domènech i Anna Perpinyà, puguen formar govern amb altres forces progressistes; de l'esperança que el proper govern valencià no tinga cap fontdemora posant entrebancs a l'ensenyament de la llengua; de l'esperança que Canal 9 encete un procés de democratització i de professionalització i sobre tot que siga una tele en valencià; de l'esperança que s'acaben els xoriços institucionals...
Més encara, ja posats. També tinc l'esperança que la justícia actue contra els polítics corruptes; que els grans poders, que han creat la crisi mundial que patim, comencen a afluixar la pela, perquè les empreses es refacen i creen llocs de treball; que tothom complisca les mesures ecològiques més peremptòries, per a evitar la degradació medioambiental; que s'acabe la violència de gènere; etcètera. Quina sort si els Reis ens deixen alguna d'aquestes coses, veritat?
Doncs, sincerament, jo tinc l'esperança, encara que semble que no, que un món millor és possible. En realitat, l'acritud que notes en les meues columnes, que és deliberada, no és perquè estiga desanimat i menys encara que vulga encomanar-ne, de desànim, a ningú, sinó per ràbia. És com una manera de protestar. D'altra manera, ja m'hauria quedat a casa i, com saps, continue en la trinxera, encara que a la meua manera, per descomptat. Així que, amic, no t'ho prengues a mal i perdona: si tenim tantes esperances, i tanta ràbia, és perquè queda molt a fer.
Per altra banda, haig d'advertir-te que hi ha un factor a tindre en compte, perquè és segur que influirà en el meu capteniment: l'edat! A mi m'ha d'estar passant el mateix que al meu avi Vicent, a qui recorde sempre amb cara de mala hòstia; dec d'haver heretat el seu geni. Ja sé que la vellesa és una circumstància, però és molt lamentable i inevitablement fotuda, malgrat les píndoles que ens administren. Woody Allen ha dit que és terrible. I com que, per molta dignitat que hi poses, la veritat s'imposa, què vols que et diga? Saps que em jubilaré als setanta anys i per culpa de quin Júdes haig de fer-ho així. Vull dir que em queden gairebé dos anys de currar, però tinc l'esperança d'arribar a la meta!
Finalment, Eduard, també tinc l'esperança de veure satisfets els teus projectes mexicans, però sobre tot m'agradarà veure el chamaquito que ens has promès. Com continuarem en contacte gràcies a l'internet que, com dius, és fantàstic, superarem les distàncies millor que ho podia fer en Pancho Villa, per exemple, a qui li esteu fent les festes centenàries. Entre tantes esperances, rep una abraçada i besos a Teresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada