RYANAIR ÉS UNA CACA
Article publicat a elpunt.cat, el dia 2 de gener de 2011
He patit un cas tan extravagant com dèspota, per part de la companyia d'aviació Ryanair, que vull contar, per si algú es troba en una situació pareguda. He de dir que, quan ocorregueren els fets, vaig ser més explícit i el que hi vaig dir, de manera molt airada, no és exactament que Ryanair era una caca, sinó que era una merda, però per estètica ara he emprat l'eufemisme de caca. Com els vaig dir a les mestresses, elles no tenen la culpa de res i, per tant, no va per elles el que relataré en aquest article.
Si mai heu viatjat a Palma de Mallorca, des de València, o a l'inrevés, amb una criatura de mesos al braç i amb bosses, maletes i un carret, haureu vist que amb el Llibre de Família i un certificat d'empadronament n'heu tingut prou per identificar el fill i embarcar. Això en el cas d'Air Europa, Iberia i Air Berlin, perquè aquestes companyies consideren que són documents suficients i eficaços que demostren fefaentment que es tracta d'una parella amb el seu fill. Actuen amb sentit comú i les seues normes són lògiques.
Ai, però, si agafes un avió de Ryanair! Aleshores la cosa canvia, fatalment, i a punt d'embarcar et reclamaran el passaport o el DNI del fill! Amb aquest document no contaves, perquè ningú mai te l'havia demanat, ni el creies necessari, així que, com no els tens, el xiquet no pot embarcar! Et desfàs en explicacions, però no hi ha manera que t'accepten els documents que portes, que són legals i suficients per a tu i per a totes les companyies: Ryanair exigeix un document amb una fotografia de la criatura!
Com d'això te n'assabentes a punt d'embarcar, consideres que han actuat a traïdoria, perquè ho hagueren pogut advertir en el moment d'adquirir els passatges, quan anotares que el fill tenia un anyet. Ara, amb la criatura en braços, carregat de maletes, amb pressa per arribar a Palma i donar-li la berena al fill i amb aquelles joves, que automàticament et repeteixen que Ryanair té unes normes, que s'han de complir al peu de la lletra, i que hauries d'haver llegit la lletra menuda del contracte, consideres que allò és un acte de pirateria.
És cert que Ryanair facilita per correu electrònic, quan compres un passatge, un llarguíssim document de lletra menuda, amb tot d'especificacions i sols en anglès. Hi assenyalen assenyalen els documents que has d'aportar, però com no pots pensar que una companyia funcione de manera distinta a les altres, en aquest tema no t'hi fixes bé i et confies que tot rutllarà.
Davant d'una situació com la que estàs vivint, reclames, els fas avinent la situació, els pregues, però res no serveix de res, perquè les mestresses repeteixen que són les normes de l'empresa; l'única solució que et donen és que cerques una altra companyia! I encara insinuen que si haguesses vingut amb Ryanair, de Palma a València, i allà t'haguessen deixat passar, doncs, ara ací s'ho pensarien... Sols et faltava oir això! Per tant, ple d'ira i d'indignació reacciones cridant que Ryanair és una merda, que és el que vaig fer jo, en nom del meu nét, de la meua nora i del meu fill, que havia acompanyat a l'aeroport. Reconec que en aquell moment insultí la companyia, però és que la companyia ens estava insultant a nosaltres des que havíem arribat a l'aparador.
Per fortuna, trobàrem bitllets en la competència on, tot al contrari que els irlandesos, foren amables i comprensius; de passada ens informàrem que casos com el nostre i de més grossos n'havien de resoldre cada dia. El mateix ens digueren en Informació de l'aeroport. Finalment, els meus fill i el nét embarcaren en Air Berlin i arribaren a casa, sans i estalvis i, pel que he contat, de miracle.
I encara no s'ha acabat tot, perquè jo torní a dirigir-me a l'aparador de Ryanair a reclamar l'import dels bitllets, i em digueren que ni pensar-ho, o siga que «santa rita santa rita lo que se da no se quita». Així que, què puc pensar? Doncs, que tenen organitzada una bona ratera, en la qual cauen sistemàticament cada dia alguns pares en les mateixes condicions que els meus fills. Com el muntatge els funciona, crec que és per tres raons. En primer lloc, perquè aquesta companyia s'atribueix funcions policials de control de documentació, sense que la policia espanyola es done per al·ludida. En segon lloc, perquè la companyia abusa dels ciutadans, absolutament indefensos en aquestes circumstàncies, sense que l'oficina del consumidor, la fiscalia, AENA, ni ningú actue d'ofici i pose ordre. En tercer lloc, perquè no deuen sovintejar les reclamacions dels afectats i Ryanair pensa que pot actuar impunement.
Per tant, he posat en marxa, a veure què passa, tres maniobres: presentar una reclamació a la Generalitat Valenciana, exigint que ens retornen els diners cobrats en aquelles circumstàncies; recomanar als amics que no es deixen captivar pels baixos preus que promet Ryanair, perquè en realitat els pot costar un ull de la cara, a banda del disgust de sentir-te humiliat per una companyia que sembla dirigida per uns pinxos de barri; finalment, escriure i publicar aquest article.
He patit un cas tan extravagant com dèspota, per part de la companyia d'aviació Ryanair, que vull contar, per si algú es troba en una situació pareguda. He de dir que, quan ocorregueren els fets, vaig ser més explícit i el que hi vaig dir, de manera molt airada, no és exactament que Ryanair era una caca, sinó que era una merda, però per estètica ara he emprat l'eufemisme de caca. Com els vaig dir a les mestresses, elles no tenen la culpa de res i, per tant, no va per elles el que relataré en aquest article.
Si mai heu viatjat a Palma de Mallorca, des de València, o a l'inrevés, amb una criatura de mesos al braç i amb bosses, maletes i un carret, haureu vist que amb el Llibre de Família i un certificat d'empadronament n'heu tingut prou per identificar el fill i embarcar. Això en el cas d'Air Europa, Iberia i Air Berlin, perquè aquestes companyies consideren que són documents suficients i eficaços que demostren fefaentment que es tracta d'una parella amb el seu fill. Actuen amb sentit comú i les seues normes són lògiques.
Ai, però, si agafes un avió de Ryanair! Aleshores la cosa canvia, fatalment, i a punt d'embarcar et reclamaran el passaport o el DNI del fill! Amb aquest document no contaves, perquè ningú mai te l'havia demanat, ni el creies necessari, així que, com no els tens, el xiquet no pot embarcar! Et desfàs en explicacions, però no hi ha manera que t'accepten els documents que portes, que són legals i suficients per a tu i per a totes les companyies: Ryanair exigeix un document amb una fotografia de la criatura!
Com d'això te n'assabentes a punt d'embarcar, consideres que han actuat a traïdoria, perquè ho hagueren pogut advertir en el moment d'adquirir els passatges, quan anotares que el fill tenia un anyet. Ara, amb la criatura en braços, carregat de maletes, amb pressa per arribar a Palma i donar-li la berena al fill i amb aquelles joves, que automàticament et repeteixen que Ryanair té unes normes, que s'han de complir al peu de la lletra, i que hauries d'haver llegit la lletra menuda del contracte, consideres que allò és un acte de pirateria.
És cert que Ryanair facilita per correu electrònic, quan compres un passatge, un llarguíssim document de lletra menuda, amb tot d'especificacions i sols en anglès. Hi assenyalen assenyalen els documents que has d'aportar, però com no pots pensar que una companyia funcione de manera distinta a les altres, en aquest tema no t'hi fixes bé i et confies que tot rutllarà.
Davant d'una situació com la que estàs vivint, reclames, els fas avinent la situació, els pregues, però res no serveix de res, perquè les mestresses repeteixen que són les normes de l'empresa; l'única solució que et donen és que cerques una altra companyia! I encara insinuen que si haguesses vingut amb Ryanair, de Palma a València, i allà t'haguessen deixat passar, doncs, ara ací s'ho pensarien... Sols et faltava oir això! Per tant, ple d'ira i d'indignació reacciones cridant que Ryanair és una merda, que és el que vaig fer jo, en nom del meu nét, de la meua nora i del meu fill, que havia acompanyat a l'aeroport. Reconec que en aquell moment insultí la companyia, però és que la companyia ens estava insultant a nosaltres des que havíem arribat a l'aparador.
Per fortuna, trobàrem bitllets en la competència on, tot al contrari que els irlandesos, foren amables i comprensius; de passada ens informàrem que casos com el nostre i de més grossos n'havien de resoldre cada dia. El mateix ens digueren en Informació de l'aeroport. Finalment, els meus fill i el nét embarcaren en Air Berlin i arribaren a casa, sans i estalvis i, pel que he contat, de miracle.
I encara no s'ha acabat tot, perquè jo torní a dirigir-me a l'aparador de Ryanair a reclamar l'import dels bitllets, i em digueren que ni pensar-ho, o siga que «santa rita santa rita lo que se da no se quita». Així que, què puc pensar? Doncs, que tenen organitzada una bona ratera, en la qual cauen sistemàticament cada dia alguns pares en les mateixes condicions que els meus fills. Com el muntatge els funciona, crec que és per tres raons. En primer lloc, perquè aquesta companyia s'atribueix funcions policials de control de documentació, sense que la policia espanyola es done per al·ludida. En segon lloc, perquè la companyia abusa dels ciutadans, absolutament indefensos en aquestes circumstàncies, sense que l'oficina del consumidor, la fiscalia, AENA, ni ningú actue d'ofici i pose ordre. En tercer lloc, perquè no deuen sovintejar les reclamacions dels afectats i Ryanair pensa que pot actuar impunement.
Per tant, he posat en marxa, a veure què passa, tres maniobres: presentar una reclamació a la Generalitat Valenciana, exigint que ens retornen els diners cobrats en aquelles circumstàncies; recomanar als amics que no es deixen captivar pels baixos preus que promet Ryanair, perquè en realitat els pot costar un ull de la cara, a banda del disgust de sentir-te humiliat per una companyia que sembla dirigida per uns pinxos de barri; finalment, escriure i publicar aquest article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada