diumenge, 30 de gener de 2011

BERLUSCONI I EL BUNGA BUNGA

BERLUSCONI I EL BUNGA BUNGA

Article publicat a elpunt.cat el dia 30 de gener de 2011

Sobre l'afer del primer ministre d'Itàlia, Berlusconi, i les jovenetes del seu bunga bunga, sé el que diuen els mitjans de comunicació que escapen al seu control: que Berlusconi és més calent que els monos i que s'organitza uns tiberis sexuals (i a la seua edat!) que li paguen els contribuents italians; també sé que hi ha denúncies contra ell, i que la justícia el vol enxampar, però que com controla el Parlament han fet una llei a posta que impedeix que el jutgen. Total, que aquest pinxo de barri fa el que vol i amb total impunitat.

Sobre els seus vicis sexuals no tinc res a dir, perquè crec que cadascú pot fer el que vulga amb la seua bragueta, a banda, això sí, dels abusos contra els menors d'edat, perquè això ja canvia i no es pot dispensar ni als retors. De tota manera, si va d'eixida que s'ho solucione ell tirant mà de la seua cartera, com ha de fer tothom, perquè cadascú s'ha de pagar els seus vicis. I, sobretot, que ningú utilitze els serveis de la policia i els funcionaris públics, per a cobrir-se les espatlles, com ha fet Berlusconi.

Ara bé, com aquest personatge té tantes coses a amagar, delictes de tot tipus pels quals se l'està investigant i que poden dur-lo a la garjola, si es modifica la «llei» que li han fet a mida, com té tantes coses a amagar, jo crec que tot aquest afer del bunga bunga, de les espectaculars Iris Berardi, Kharima i les catorze jovenetes del seu harem particular, tot aquest rebombori pot eclipsar el tema més important, que no és altre que la persecució de les seues maniobres antidemocràtiques i clarament mafioses. Això és el que importa i no els polvos que pegue aquest farsant.

El repte dels italians és, ara, desfer-se de Il Cavaliere, que més que un cavaller és un pendó. Fa cinquanta anys ja els passà una cosa pareguda, amb un altre fantasmot, Il Duce, de qui s'enamoraren tant que li deixaren les mans lliures per a fer el que li rotara. Viva l'Italia! I féu tantes animalades i se'n passà tant de rosca que l'hagueren d'eliminar, linxant-lo.

Però, tot açò d'aquest paio em fa pensar que, si no iguals, pareguts, al País Valencià tenim casos d'actuacions mafioses dels polítics, de maniobres per a controlar la justícia, de corrupcions i suborns, com a Itàlia. Segons m'han comentat, un mafiós com Eliseu Climent acaba de confessar que açò s'assembla molt a Itàlia. I tant! A banda d'ell mateix, casos com el de Fabra, o com el cas Gürtel, o tot allò d'Alacant, semblen copiats, calcats dels casos italians que coneixem.

I ací, com allà, la gent viu amb el cap ple de les «consignes» que solta la televisió, en el nostre cas Canal 9, i algunes cadenes tan inefables com Intereconomia, com allà les cadenes de Berlusconi. I la televisió, que és una enorme arma de control popular, s'encarrega d'inocular diàriament el virus de la mentida, de l'insult a la intel·ligència i de la provocació.

Doncs bé, així estem i ja veurem, que diuen els cecs. Esperances n'hi ha poques, encara que, per a consolar-nos, podem imaginar si el que està passant a Tunis, a Egipte, al Iemen, que la gent ha dit que ja n'hi ha prou que els polítics s'òmpliguen les butxaques descaradament i no deixen que hi haja democràcia, si aquestes revoltes podrien estendre's cap ací. Seria fantàstic fer fora dels governs els corruptes! Seguirem esperant.


Cap comentari: