FALTA DE DEMOCRÀCIA EN EL PSOE?

FALTA DE DEMOCRÀCIA EN EL PSOE?

Article publicat a Levante-EMV, el dia 18 de gener de 2011, signant com exalcalde de Silla (Bloc)

No ho sé, ni m’interessa, si hi ha o no democràcia al PSOE, però això és el que afirmà Francesc Baixauli, alcalde de Silla, en el seu al•legat davant del Comitè Nacional, en defensa de l’ex-ministre Asunción, de qui és com el seu vicari. Malgrat el poc interès que tinc, vull fer algunes reflexions, sobre tot, perquè alguns militants socialistes de Silla, que me tenen confiança, m’han manifestat el seu disgust per la deriva de Baixauli, i m’han animat a escriure sobre tot això.

En aquella intervenció, va dir que el partit “ha perdut cohesió en els darrers anys i ha deixat escapar a 4.000 militants”. Els meus interlocutors socialistes es fan creus, perquè diuen que precisament aquesta denúncia se l’hauria d’haver feta ell mateix, aplicant-se-la directament i no donant lliçons a ningú. M’expliquen que la situació del partit a Silla, des que se’n féu càrrec Baixauli, amb la família Roman i uns quants addictes, ha estat com una hecatombe i que la vergonya i la impotència ha fet quedar-se en casa a la majoria dels militants. L’acusen que la seua executiva ha procedit a la porga i a la persecució d’alguns dels seus militants més il•lustres, com Lluís Martínez i Francesc Romeu, a fer callar les veus crítiques i a no fer res per a recuperar els ànims i el coratge que sempre els havia animat. Textualment, que han reduït el partit en un 50%.

La relació que fan del govern de Baixauli va, des del sou impressionant que s’autoassignà, a la maniobra del transfuguisme de Machancoses, propiciada per ell, com abans ja havia fet amb Felisa Benítez, A. Navarro, etc; des del fet de no consultar cap projecte al partit, fins a les alcaldades tan arbitràries, absurdes i antipopulars, que ha protagonitzat, com la de destinar els diners del Pla Zapatero a la construcció de casals fallers (que han resultat un fracàs, com està informant Levante-EMV); la contractació a dit d’un supergerent i d’un altre arquitecte, innecessaris i costossíssims; etc.

Sobre la “falta de democràcia interna” i les “constants irregularitats en el procés de primàries”, que denunciava Baixauli, aquests interlocutors recordaven la maniobra amb què aconseguí, fa vuit anys, imposar la seua candidatura, a la força i amb la complicitat de l’executiva de Pla. La decisió de l’assemblea local, que havia votat la candidatura de Núria López i el seu equip, fou aniquilada per Baixauli. Per tant, em diuen, té tant a callar, el seu comportament és tan antidemocràtic, i la història d’aquesta legislatura és tan trista i estèril, que Asunción s’ha buscat el pitjor dels advocats possibles; “advocat no, que encara no ha acabat la carrera”, diu un d’ells.

Així, la nova executiva ha retirat la confiança a Baixauli i a tot el seu equip i el 90% de l’assemblea del passat divendres votà la proposta que presentava l’executiva de la renovació, en la qual no figura cap dels regidors del govern. A l’assemblea no va assistir Baixauli que, segons informació no contrastada, està donant lliçons de reciclatge de pneumàtics per Egipte (?). Roser Saborit, que diu que “els hauria agradat una llista consensuada”, ja ha anunciat que es dedicaran a “futures protestes al si del partit”.

La nova executiva té la responsabilitat de recobrar la confiança dels tradicionals votants socialistes, profundament decebuts, a tres mesos de les eleccions; la tasca, doncs, és considerable. Tot plegat, els dic, tot el que els ha passat aquests darrers anys és una lliçó molt interessant, encara que dramàtica: que si els polítics no actuen democràticament i justament, servint al poble i no servint-se’n, s’arriba en un punt que l’electorat diu prou. O siga que, de creure’s “l’alcalde que vol el poble”, que fou l’eslògan electoral de Baixauli, ara s’ha de resignar a ser l’alcalde que no vol ningú.