diumenge, 13 de febrer del 2011

QUINA SETMANA


QUINA SETMANA
Article publicat a elpunt.cat el dia 13 de febrer de 2011


He estat tota la setmana mirant d'escriure sobre quina cosa en concret i, arribat en aquest moment de la matinada de dissabte, encara continue indecís. La direcció m'urgeix a decidir-me, així que contaré les vicissituds de la setmana, incloent-hi una nota personal, sense cap dubte.

Volia reflexionar sobre Mubarak, però no ho faré perquè acabe de saber que ja ha pegat a fugir. Aquest és el segon «amic d'occident» que ha caigut des de la seua torre d'ivori. L'ha precedit un altre lladregot, el de Tunis, i és probable que els acompanye algú més. Són mala gent, que s'han aprofitat de la inestabilitat de la zona per a arribar a acords amb els Estats Units i amb Europa: ells aturarien l'islamisme i serien dúctils en el cas d'Israel, i a canvi els deixarien fer una política de mà dura i de lladronici sistemàtic. Com el tema no ha acabat, ja en parlarem.

També he pensat un poc sobre la legalització de Sortu, perquè és extraordinari com intenten que tampoc es presenten a les properes eleccions aquests bascos, malgrat que juren i perjuren que estan en contra de la violència. No era això el que exigia la dubtosa Llei de partits, pactada entre socialistes i populars? Doncs ara encara en volen més, no en tenen prou que rebutgen la violència d'ara i la de demà, que és el que importa per a aconseguir la pau, sinó que volen que també rebutgen la d'abans; com la Puríssima que ja ho era, de Puríssima, abans del part, en el part i després del part, aquest partit ha de fer el mateix, abans, ara i després. I això, sobre tot, ho demana el PP que no ha exigit mai que els seus militants rebutgen la violència franquista. Apanyats anem!

I com tot això de la trama Gürtel continua i encara no s'ha dictat l'amnistia (que si guanya el PP la dictaran, com han fet els socialistes amb els seus casos de corrupció), la tramoia judicial continua. Van espai, això sí, com en el cas Fabra, però finalment comencen a pronunciar-se. El fiscal demana una multa a Camps, d'un poc més de 40.000 euros, acusat de «suborn continuat». L'import de la multa no sabem si és més que els regals que acceptà, ell i senyora, o menys, però com Déu ja l'havia perdonat, amb indulgència plenària inclosa, tampoc li ix malament la justícia humana. Ara veurem el que diu el jutge i com continuarà tot el procés. Mentrestant sembla que el PP vol tornar a presentar aquest senyor de candidat a la Generalitat. Quin país!

I entre aquests assumptes i altres marejos i preocupacions, localitze un bitllet d'anada i tornada a Mallorca, per a veure el meu nét. El viatge em tenia tan il·lusionat i l'havia organitzat tant bé que incloïa guisar un allipebre de rap, que agrada tant als meus fills. Així que com el dia era perfecte per a mi, el dijous dia 10, em presente a l'aeroport temorós de fer tard i descobrisc, amb estupor, que m'havia avançat un mes, perquè el bitllet que havia comprat per internet era per al dia 10, dijous, però de març!

Evidentment, Eduard Giner, des de Mèxic on estàs no em negaràs que el que m'ha succeït és un contratemps atribuïble a l'edat. Un altre amic, de la meua quinta, que també filosofeja, em recorda que ell també ha tingut una cagada d'aquestes, i em diu que açò anirà a més. Així que, espere que guanye el Barça.