ELS ESPÀRRECS DE JUAN RODERGO

ELS ESPÀRRECS DE JUAN RODERGO

Article publicat a elpunt.cat el dia 13 de març de 2011

Estava pensant quin tema elegiria per al meu Repunt setmanal i dubtava entre les picabaralles municipals de Silla (les alcaldades de Baixauli i la burrera de l'oposició), la corrupció autonòmica (cas Gürtel, cas Fabra, etc.), la crisi total de l'Estat (Zapatero i Rajoy, quina parella!), el tema dels moros (Líbia, Tunis, etc.), fins i tot el tema del robatori i venda de criatures. De bon matí, però, he llegit a la premsa (Levante) el cas de Juan Rodergo i m'ha impressionat tant i m'ha produït tanta indignació que, definitivament, he decidit que aquest era el tema.

Juan Rodergo és un home en l'atur, amb un subsidi de 425 euros, que déu dos préstecs de 200 euros i una factura de 150 a la concessionària Aigües de València que, de moment, ja li ha tallat el subministrament. Viu a Alaquàs, on governa el PSOE d'Alarte, i per a guanyar algun euro es dedica a eixir al camp i recollir espàrrecs, que després ven pels bars i restaurants de València, a 3 euros el manoll. Si plou, agafa caragols, que ven a 4 euros el quilo.

Amb tota la seua sincera ignorància, Juan intentava vendre 30 manolls d'espàrrecs, recollits en tres dies pel terme de Xest. Pensava que no feia mal a ningú, que el que venia no era robat i que no estava prohibit vendre espàrrecs, ni caragols; però també ignorava que hi ha una “ordenança municipal” que prohibeix la venda ambulant sense llicència. En conseqüència, la policia l'ha enxampat, multat i li ha requisat els espàrrecs. La multa és de 1.500 euros; ell pensava obtenir-ne uns 60, destinats a pagar els deutes amb el banc i amb Aigües de València. A Alaquàs, on viu i on té contrets els deutes, governa el PSOE; a la ciutat on ha comés el delicte, el PP...

Naturalment, a mesura que anava llegit la informació de Mònica Ros (Levante) m'he anat indignant; més encara que indignar, maleint tanta incomprensió, insensibilitat i injustícia, de les ordenances municipals i de la policia. En un país on els polítics tenen la mà tan llarga, on les estafes milionàries i supermilionàries estan a l'ordre del dia, que a aquest home el multen i li confisquen els espàrrecs no és una ironia, sinó una aberració.

Sabem que hi ha més de 4 milions de persones sense treball, que la taxa de pobresa és d'un 20% i d'un 4% el de pobresa severa... En aquestes circumstàncies de desesperació, és just que la gent, si pot, s'espavile. Juan Rodergo ha optat per guanyar algun euro recollint espàrrecs i caragols i venent-los pel carrer, als bars i als restaurants; però, per a fer-ho, segons les ordenances de València, havia d'haver obtingut una llicència, o siga, havia d'haver pagat!

Juan diu que no ho entén; jo tampoc. I açò no és just, sinó injust. No sé per quina raó l'alcaldessa Barberà i les seues ordenances no permeten que la gent venga els espàrrecs i els caragols recollits durant dies, pel camp, suportant el fred i la pluja. Vendre espàrrecs i caragols, recollits amb tant d'esforç pels camps, no és vendre melons, taronges o carxofes furtades, ni és una activitat industrial. El que feia Juan Rodergo és una activitat similar a la d'espigolar i per tant, quina llicència ha de cobrar un ajuntament a un pobre home que espigola? Quina vergonya d'alcaldessa i quina vergonya d'ordenances, les de València!

Un dels motius d'aquest veí d'Alaquàs, per a passar tantes penalitats és que ha de pagar 150 euros a Aigües de València, per a recuperar el subministrament d'aigua potable, “para cocinar y ducharme”, ha dit. La següent reflexió és, doncs, per a una altra alcaldessa, la de l'Alaquàs d'Alarte: és possible que un veí seu, que no pot pagar a l'empresa concessionària, li tallen l'aigua potable? Alaquàs té Serveis Socials? Com solucionen aquestes situacions? No s'ha dit sempre que l'aigua i la sal no se li pot negar a ningú?

Mentre passa tot açò, València i Alaquàs i tants altres pobles, estan de festa: tot són coets i saraus. Les respectives alcaldesses i alcaldes aniran de casal en casal, a deixar-se veure, a donar-se-les de valencianía (venen les eleccions!) i els fallers els convidaran: bunyols amb xocolate? Vol vindre a la paella? Li fa un plat de clòtxines, de faves, de caragoles...? Xrrup! “Es que a mi la salsita de los caragoles me pone”, diu l'autoritat; suque, suque, tenga pan i suque, senyora alcaldessa! Xrrup! “Vamos a nombrar los caragoles valencianos patrimonio de la humanidad”, anuncia eufòrica l'alcaldessa. Xrrup! La policia també sucaran d'ací i d'allà, invitats pels fallers.

Hauré d'acabar d'alguna manera i ho faré, de mala manera. Desitge que, si els responsables de tanta injustícia, mengen algun caragol o algun espàrrec, que no els senten bé. Ho lamente, però ja que no hi ha justícia, com a mínim que hagen de seure a la tassa del vàter, prrut, si mengen ni un caragol ni un espàrrec dels que homes com Juan Rodergo hauran estat recollint pels camps... Tampoc és demanar massa.