ELS PODEROSOS TAMBÉ VAN D'EIXIDA

ELS PODEROSOS TAMBÉ VAN D'EIXIDA

Article publicat a elpunt.cat el dia 22 de maig de 2011

Si el super-poderós Strauss-Kahn ha fet el que diuen que ha fet, encara li passarà poc si el condemnen uns quants anys a la garjola. Els delictes que ha comés, o intentat cometre, són rebutjables i punibles i, per tant, per molt president del FMI que siga, ha de porgar-los. És probable, però, que tot haja estat una trampa o complot que li han preparat, i en aquest cas, si ho demostra, retiraré els comentaris que puga fer sobre la seua persona. Així que, partint de la base que els càrrecs que li imputa la policia de Nova York són certs, la primera cosa a tindre en compte és la falta de crisma d'aquest personatge, que no és qualsevol cosa sinó uns dels que tallen l'abadejo a nivell mundial. O siga que podem pensar que, si tot ho fa així, es tracta d'un individu impulsiu i irreflexiu, per tant molt perillós per a estar al front de res de responsabilitat.

I a més, també podem pensar que és molt poc previsor, perquè allotjant-se en un hotel de luxe, amb el sou que cobra, amb els comptes bancaris que tindrà, i amb la seua mundologia (tindre món, en català), ¿com és possible que no poguera pagar-se els serveis d'una madame de luxe, com fan a les pel·lícules la gent de la seua classe? També podem pensar que és un pinxo de barri, perquè davant l'emergència de la trempera, actuà com un sàtrapa, i no es sabé contenir. I incapaç de reaccionar davant d'una situació imprevista, perquè si tan urgent era la situació, per què no es feia una palla i au? O pot ser és que volia fotre un clau i de franc, com un rata ronyós? Tot sembla increïble, però el pitjor de tot el que hem dit és que la seua immoralitat i la seua indignitat les posà en evidència amb violència, humiliant i abusant d'una dona indefensa, una senyora de la neteja de l'hotel. A la presó, doncs, o que el capen!

Ara bé, no perdem de vista que Strauss-Khan és (era) un dels màxims responsables de la pela mundial, un dels més factòtums de tots els qui fan i desfan, pràcticament un dels amos més amos, o siga un dels déus més importants de l'Olimp de la globalització. És cert que als déus grecs també els passava, sobre tot a Zeus, que tampoc sabien contenir-se i fornicaven de totes les maneres que sabien, abusant dels seus poders divinals i màgics. Després, al llarg de la història, tots els poderosos, monarques, nobles, bisbes i abats inclosos, han actuat despòticament i amb impunitat (recordeu el dret de cuixa, per exemple, que els castellans diuen derecho de pernada) i la població s'ha resignat a suportar-los. Ara, evidentment, tres mils anys després dels grecs, i amb tota la que n'ha caigut, la societat “occidental” ja no accepta aquests comportaments d'abús i d'humiliació sobre les dones, ni sobre els escolanets de la parròquia; ara, qui la fa, la paga.

Per tant, tota aquesta gent del FMI, Davos, G-20, Sínodes episcopals, tots els polítics (recordeu Clinton), etc. haurien de prendre bona nota que no poden actuar com han fet durant mil·lennis, perquè ara la gent ja no es mama el dit, com abans, i se'ls ha acabat la impunitat. Ja ho han vist, la denúncia d'una senyora de la neteja d'un hotel pot dur a la presó a uns dels seus més importants capos. És el mateix que els ha passat als capellans, que també han actuat impunement durant tota la història, posant mà als xiquets i als seminaristes, perquè, com eren el padre, tothom callava; ara, les víctimes han dit prou i les denúncies els plouen a doll, tantes que no saben si podran pagar les indemnitzacions.

És evident que els casos que coneixem són els que, per una raó o altra, ixen a la llum, i potser que no siguen més que la punta de l'iceberg, així que no tirem les campanes al vol, encara. Ara bé, com han irromput els poderosos instruments informàtics, xarxes socials, blogs, etc. que abans no existien, ara, si enxampen algú, ens assabentem al moment i en tot el món, o siga que aquesta gent es queden amb el cul a l'aire i ho tenen molt difícil, si volen amagar res com, hipòcritament, feien abans. En aquest sentit crec que la informàtica és l'instrument democratitzador per excel·lència, és la gran garantia de la democràcia.

Per això acabe felicitant tota la joventut que s'ha mobilitzat per internet, per a exigir la “democràcia real” i tot el seguit de reivindicacions, seguint els passos de la joventut dels països àrabs. Em solidaritze plenament i absolutament amb les seues reivindicacions i els anime a fer el que han anunciat: a no defallir fins que hi haja democràcia real, i s'acaben els xoriços.