EL GENERALITÍSSIM CAPMS
Article publicat a elpunt.cat el dia 12 de juny de 2011
Llig a la premsa que el president Camps està que bufa contra Compromís, però com jo sé que els de Compromís també ho estan contra Camps, doncs per ara van empatats. La pregunta és, per què se n'ha apujat a la figuereta el president Camps? Tenint com té enfront la tropa socialista, per què no el preocupen els 33 diputats del PSOE, i s'angunieja pels sis diputats nacionalistes? Qui pregunta ja respon.
Per a justificar la seua ordre persecutòria, diu que és perquè els diputats de Compromís no votaren la Constitució. Quina barra! I Aznar, la votà o féu campanya en contra? I, de tota manera, encara que no l'hagueren votada, quin delicte és això? Segons la mateixa Constitució, els ciutadans i ciutadanes podem votar el que vulguem, votar en blanc, o no anar a votar, sense donar explicacions. Què li passa al president Camps? Per què diu aquesta barbaritat? Segurament és que, com aquesta gent estan tan lligats al franquisme, encara els queda alguna ramalada de l'antic règim. En l'època de Franco tothom havia de votar, per collons, i afirmativament. Recorde que en un referèndum, jo vaig ser l'únic del meu poble que no votà; per la nit em va veure l'alcalde, un fill del qual era amic meu, i paternalment em digué: —“Ai, Pepito, Pepito, no has vingut a votar, però no et preocupes, ja he votat jo per tu!”. Doncs, Camps pensa paregut que aquell alcalde, que hem de votar la Constitució, perquè sinó, “ai, Pepito, Pepito...”
Anècdotes a banda, en realitat, el que li passa a Camps és una altra cosa. Ell sap que, malgrat que acaba de blindar-se a les Corts, entre Cotino i Font de Mora, en previsió de tota la que li va a caure damunt, sap que els diputats de Compromís, i supose que els d'EU, el van a dur pel camí del Calvari, i això li dóna una por cerval. Els socialistes, pel que es veu, no el preocupen tant, sobre tot després del fracàs electoral, “cautivo y desarmado el ejército rojo, la guerra ha terminado” i per tant no els té por. Però sap que els de Compromís són altra cosa, com si diguérem tirant al maquis.
Per altra banda, però, al País Valencià, la ciutadania ha votat el PP, malgrat la corrupció i la disbauxa institucionals, malgrat que estem endeutats fins la medul·la, per culpa del desficaci del govern popular. Quan Franco també passava que, malgrat tot, venia a València i li omplien la plaça de l'Ajuntament (ara, 15 de Maig). Donat, doncs, el paregut, de la mateixa manera que al dictador, que era general, el feren generalíssim, ara a Camps el podríem fer generalitíssim (no sé si tindrà gràcia, la broma). En realitat Camps és un gegant amb peus de fang, que tem la justícia, tem el carrer, tem els periodistes... i tem Compromís. Tantes coses tenen a amagar que no volen ni mostrar les factures del cas Gürtel, que ara hauran d'ensenyar a Compromís, per ordre del TSJ.
Per si li faltava poc al generalitíssim, la gent indignada (revolució 15-M), que entre altres coses reclama acabar amb la corrupció dels polítics, han decidit atacar (pacíficament) els reductes del poder, les seues torres d'ivori. Els indignats protesten amb la paraula, en llargues discussions assembleàries, i s'organitzen amb els SMS, el facebook, el twiter...; ho fan amb concentracions, amb les ocupacions de les places, pels barris i pels pobles. Com ara també ho fan davant de les Corts, dels ajuntaments i dels Parlaments, podem pensar que els governants, com l'honorable generalitíssim, tenen motius per a estar preocupats/angoixats, i jo, si estiguera en la seua pell, ho estaria. També poden prendre's seriosament les propostes dels indignats i començar a canviar, perquè viurien més tranquils, però això no ho faran.
El missatge d'aquest singular maig del 68 (ja deia Vico que la història es repeteix, i sinó pregunteu al professor Martínez Bisbal), és claríssim: estem fins els collons, diuen, de tanta hipocresia, de tanta corrupció, de tant de poder dels bancs, de tanta frustració, de tantes diferències socials... Alguns polítics, que estan en bàbia i no entenen res, recomanen als indignats que entren al sistema, que s'apunten als partits! No entenen que aquesta revolució és per a canviar el sistema, no per a entrar-hi.
Finalment el membre numerari de l'Opus, Cotino, ha trobat una solució divina per als problemes actuals: posar un crucifix presidint les Corts, i confiar en Déu. Diu que ho fa perquè és creient. Com vivim en una societat laica, amb una Constitució laica, jo crec que aquesta decisió és anticonstitucional. El meu amic Cebolla ho acaba d'arreglar: —“Han començat per la creu, però encara veurem a Franco i José Antonio a cada costat, com quan anàvem a escola”. Així que, bon cap de setmana.
Per a justificar la seua ordre persecutòria, diu que és perquè els diputats de Compromís no votaren la Constitució. Quina barra! I Aznar, la votà o féu campanya en contra? I, de tota manera, encara que no l'hagueren votada, quin delicte és això? Segons la mateixa Constitució, els ciutadans i ciutadanes podem votar el que vulguem, votar en blanc, o no anar a votar, sense donar explicacions. Què li passa al president Camps? Per què diu aquesta barbaritat? Segurament és que, com aquesta gent estan tan lligats al franquisme, encara els queda alguna ramalada de l'antic règim. En l'època de Franco tothom havia de votar, per collons, i afirmativament. Recorde que en un referèndum, jo vaig ser l'únic del meu poble que no votà; per la nit em va veure l'alcalde, un fill del qual era amic meu, i paternalment em digué: —“Ai, Pepito, Pepito, no has vingut a votar, però no et preocupes, ja he votat jo per tu!”. Doncs, Camps pensa paregut que aquell alcalde, que hem de votar la Constitució, perquè sinó, “ai, Pepito, Pepito...”
Anècdotes a banda, en realitat, el que li passa a Camps és una altra cosa. Ell sap que, malgrat que acaba de blindar-se a les Corts, entre Cotino i Font de Mora, en previsió de tota la que li va a caure damunt, sap que els diputats de Compromís, i supose que els d'EU, el van a dur pel camí del Calvari, i això li dóna una por cerval. Els socialistes, pel que es veu, no el preocupen tant, sobre tot després del fracàs electoral, “cautivo y desarmado el ejército rojo, la guerra ha terminado” i per tant no els té por. Però sap que els de Compromís són altra cosa, com si diguérem tirant al maquis.
Per altra banda, però, al País Valencià, la ciutadania ha votat el PP, malgrat la corrupció i la disbauxa institucionals, malgrat que estem endeutats fins la medul·la, per culpa del desficaci del govern popular. Quan Franco també passava que, malgrat tot, venia a València i li omplien la plaça de l'Ajuntament (ara, 15 de Maig). Donat, doncs, el paregut, de la mateixa manera que al dictador, que era general, el feren generalíssim, ara a Camps el podríem fer generalitíssim (no sé si tindrà gràcia, la broma). En realitat Camps és un gegant amb peus de fang, que tem la justícia, tem el carrer, tem els periodistes... i tem Compromís. Tantes coses tenen a amagar que no volen ni mostrar les factures del cas Gürtel, que ara hauran d'ensenyar a Compromís, per ordre del TSJ.
Per si li faltava poc al generalitíssim, la gent indignada (revolució 15-M), que entre altres coses reclama acabar amb la corrupció dels polítics, han decidit atacar (pacíficament) els reductes del poder, les seues torres d'ivori. Els indignats protesten amb la paraula, en llargues discussions assembleàries, i s'organitzen amb els SMS, el facebook, el twiter...; ho fan amb concentracions, amb les ocupacions de les places, pels barris i pels pobles. Com ara també ho fan davant de les Corts, dels ajuntaments i dels Parlaments, podem pensar que els governants, com l'honorable generalitíssim, tenen motius per a estar preocupats/angoixats, i jo, si estiguera en la seua pell, ho estaria. També poden prendre's seriosament les propostes dels indignats i començar a canviar, perquè viurien més tranquils, però això no ho faran.
El missatge d'aquest singular maig del 68 (ja deia Vico que la història es repeteix, i sinó pregunteu al professor Martínez Bisbal), és claríssim: estem fins els collons, diuen, de tanta hipocresia, de tanta corrupció, de tant de poder dels bancs, de tanta frustració, de tantes diferències socials... Alguns polítics, que estan en bàbia i no entenen res, recomanen als indignats que entren al sistema, que s'apunten als partits! No entenen que aquesta revolució és per a canviar el sistema, no per a entrar-hi.
Finalment el membre numerari de l'Opus, Cotino, ha trobat una solució divina per als problemes actuals: posar un crucifix presidint les Corts, i confiar en Déu. Diu que ho fa perquè és creient. Com vivim en una societat laica, amb una Constitució laica, jo crec que aquesta decisió és anticonstitucional. El meu amic Cebolla ho acaba d'arreglar: —“Han començat per la creu, però encara veurem a Franco i José Antonio a cada costat, com quan anàvem a escola”. Així que, bon cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada