diumenge, 19 de juny del 2011

QUEDEN DUROS A LA CAIXA?

QUEDEN DUROS A LA CAIXA?

Article publicat a elpunt.cat el dia 19 de juny de 2011


Si els nous alcaldes o presidents autonòmics són d'un partit distint del que governava, diuen que no, que no queda ni un duro. Ara bé, si no hi ha canvi de color i continua governant el mateix partit, aleshores no diuen ni piu. Què passa, doncs, hi ha diners o no? En realitat, si que hi ha diners, o els ha d'haver, perquè l'administració és com una fàbrica de fer-ne o millor dit de recaptar-ne i com la pela no desapareix, sinó que canvia de mà, si no en tenen ara mateix, en tindran. Ara bé, una altra cosa és que s'haja gastat més del compte, que s'haja malversat el pressupost, i això és el que ha passat, que uns i altres s'han dedicat a cremar l'erari públic sense mesura i, evidentment, se n'han passat i ara s'imposa l'austeritat, entre altres coses pel fet que els nous responsables ja no poden tirar mà dels crèdits bancaris, com abans, perquè les administracions ja estan empenyorades al màxim. Per tant, tot és qüestió de frenar la disbauxa, mantenir el tipus i sobre tot de sentit comú.

Però, de moment, als nous governants els va molt bé denunciar els forats que han heretat dels altres i, en aquest tema, hi ha molta mentida, molta hipocresia. Per exemple, la popular Cospedal denuncia els socialistes de Castella-La Manxa, però ella sap que els forats dels seus confrares de Múrcia, València i Madrid, són enormes i que deuen més que divisen; aquesta senyora, doncs, és una hipòcrita i diu el que li convé, però no diu la veritat. Podríem fer un repàs general i anotar les declaracions inculpatòries dels uns contra els altres, i tots dirien els que els convé contra els enemics, o siga que ningú diria la veritat. A l'únic a qui li he llegit unes declaracions inesperadament sinceres és al bocamoll del president de la Diputació de València, Alfons Rus, que reduirà a la meitat els assessors que té al seu voltant, vivint de la sopa boba; diu que li'n sobren la meitat. I afirma que no va a dedicar-se “a tantes obres i a tants romanços”, sinó “a gestionar bé”. Quin personatge aquest, que igual diu que cal acabar amb els mestres, que promet dur la mar fins a Xàtiva, que ordena que poen a corda els invàlids que no disposen d'ascensor, que cobreix la Plaça de Bous amb una cúpula... o que diu que a partir d'ara gestionarà bé, reconeixent que fins ara no ho havia fet.

I bé, com diuen el que volen i menteixen tan descaradament, uns i altres, i no paren, serà qüestió de veure si finalment trobem alguna pista del que passa de veritat. Perquè és cert que estem patint una crisi impressionant i que cal reajustar-ho tot, i per això volen començar per carregar-se l'estat de benestar, o siga la protecció social, la salut i l'ensenyament públic, clar i ras. L'excusa és la crisi, però la situació per la qual travessem no pot ser eterna, cap crisi ho és, i ha d'haver-hi gat amagat. A aquestes altures del fatídic procés ja hauríem d'estar començant a alçar el cap, i encara no l'alcem. Què està passant?

Jo no trobe cap altra explicació que el PP, en connivència amb la banca i amb la dreta europea que capitaneja la Merkel, estan ajornant l'eixida de la crisi, per a després de les eleccions generals; mentrestant, el burro de Zapatero ja s'encarregarà de fer tota la feina bruta que està fent, seguint les ordres alemanyes. L'eixida de la crisi està preparada per a l'endemà de les eleccions i això ho ha dit el generalitíssim Camps, referint-se al País Valencià, en el discurs d'investidura: “som la comunitat més preparada per a eixir de la crisi i ja ens estem preparant per al dia de després. Just el dia després que el PP governe Espanya...”. Més clar, l'aigua. Això ho ha dit Camps a qui, mira per on, excepcionalment avui li done crèdit i ho ha dit a posta, o se li ha escapat sense voler, com a qui se li escapa una bufa.

Així que els hipòcrites populars, que volen guanyar les eleccions generals siga com siga, confabulats amb la banca, estan retardant els crèdits i sacrificant empresaris, treballadors i famílies, fins al dia que governen l'estat, tot just per a l'endemà. O siga que si que hi ha diners, però els populars tenen la clau que obre l'aixeta, i donaran l'ordre si se'ls vota: això si que és un xantatge! Jo ja ho pensava, que hi ha organitzada la jugada d'aprofitar la “crisi” per a facilitar-los la conquesta del poder; o siga que aquesta crisi, encara que dura més que les altres, està “controlada” i acabarà just l'endemà de les eleccions, si guanya el PP! I la democràcia? La democràcia és un concepte abstracte, que es materialitza amb el compromís i la voluntat del poble... però, el poble està en la figuera.

Així que acabe, una setmana més, dedicant unes paraules a qui són una de les poques esperances que ens queden, als qui no som ni d'uns ni dels altres (ni populars, ni socialistes), a tots els indignats. Em referisc als que encara s'apleguen a les assembles, als que encara no ho han fet, als indignats de la trinxera i als de la rereguarda: no cedim! La banca, els polítics i les esglésies (els retors també) no són ningú sense la plebs, sense nosaltres, que som els que paguem, per tant no cedim, ni els concedim cap treva, que ells ja cediran. Algú ha dit que el món està dividit entre els indignats, ací baix, i els indignes, allà dalt; els indignats som més, no tenim un duro, però som més i tenim més moral. Com diu una pancarta que han penjat del balcó de l'ajuntament de Silla, i que ningú s'ha atrevit a llevar encara: si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir.