CLÀSSICS A LA PORTA DE L'ESTIU

CLÀSSICS A LA PORTA DE L'ESTIU

Article publicat a elpunt.cat el dia 3 de juliol de 2011

Encara no han passat ni dues setmanes de les eleccions, per tant és aviat per a exigir res als polítics, sobre tot sobre les promeses electorals. A més, tradicionalment es concedeixen cent dies de cortesia, abans de començar a fer cap crítica. Però, hi ha un tema que no pot esperar, que són els sous dels polítics, perquè només han accedit als respectius governs, han començat a escudellar-se'n; també tot el que fa als nomenaments i càrrecs de confiança. I ja estem veient casos d'infracció de les promeses electorals, amb sous abusius, augments de sou exagerats, nomenaments a dit...

Jo no sé quina barra tenen els polítics que sobrevaloren el seu treball tant com per a posar-se sous de toreros. Un polític, durant el temps del càrrec, hauria de cobrar un sou fix, moderadament just, però en absolut haurien de donar-se casos, com els que hem viscut darrerament, d'alcaldes que sense ofici ni benefici, sense estudis superiors de res, sense cap treball ni experiència assegurats, sense altra cosa que la seua cara dura i els vots del seu grup, han estat cobrant gairebé com un ministre. Enguany, encara haurien d'haver-se limitat més aquests sous, donada la situació de crisi. A més dels sous, hi ha els nomenaments d'assessors i de personal privilegiat, i fins i tot hi ha un cas, a València, on s'ha canviat l'organigrama d'una conselleria, per a fer lloc al president d'Unió Valenciana, que s'ha passat al PP, contravenint la norma moral de Roma traditoribus non praemiat, Roma no paga els traïdors.

Per què han incomplert les promeses electorals tan ràpidament aquests polítics? La resposta és senzilla: perquè la gent els ho consent; la gent vota i passa de tot, de manera que els polítics fan el que els rota. Fins i tot presumeixen que si ho fan és perquè conten amb el suport electoral i, fins i tot, que el recolzament electoral els exonera de responsabilitats, incloses les penals (Camps). Quin cinisme! I la veritat és que la gent no diu res, fora d'algun comentari de bar; la gent es resigna i calla, oblidant que qui tacet, consentire videtur, qui calla, consent (Bonifaci VIII).

Contràriament a aquest estat d'apatia jo crec que el tema dels sous extralimitats i dels nomenaments a dit, s'hauria de “perseguir” d'ofici per part dels advocats de l'Estat i, com no ho fan, per les plataformes ciutadanes, associacions de veïns, assemblees d'indignats, etc. Els sous són públics, perquè els paguem entre tots. Per altra part, com formen un capítol molt important dels pressupostos, la seua fiscalització seria un bon exercici d'allò que diem pressupostos participatius, que els Indignats del M-15 reclamen.

Jo, que en aquest tema sóc molt sensible, sempre he tingut molta de prevenció, i no me n'he fiat gaire dels polítics. Històricament, dels de l'època de Franco, que a més de feixistes eren uns furtamantes descarats, però més encara dels de l'etapa “democràtica”, que si no són tan feixistes com aquells, tenen una cosa en comú, la seua enorme afecció als diners. Ja ho deia Suetoni: vulpes pilum mutat, non mores, la rabosa canvia el pèl, però no els costums.

Evidentment, entre la indiferència del veïnat, per un costat i les males arts i la poca vergonya de molts polítics, per l'altra, en aquest Estat de pandereta, la política és una bona “col·locació”, una bona oportunitat per a folrar-se, com digué un polític que continua mamant de Canal 9. I açò passa perquè tot està a mig fer. El que diem democràcia, per exemple, porta pocs anys d'exercici, i la capacitat de crítica i els mitjans de control popular, estan per desenvolupar, per no parlar de la moral, que sembla que se l'ha menjada un burro. I pel mal exemple dels polítics, passa el que passa en la societat. Ja ho digué Claudià: in vulgus manant exempla regentum, els exemples dels governants s'estenen entre el poble. Possiblement els més pareguts als polítics són els banquers, dels quals la premsa està donant cada dia informació escandalosa, sobre els seus sous i sobresous supermilionaris. D'açò escriurem la setmana que ve.

Per acabar vull agrair als Indignats del M-15 de Silla que han mantingut la pancarta penjada del balcó de l'Ajuntament, que ja he comentat, que deia: si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir. Que no obliden els polítics el que deia Fedre: quamvis sublimes debent humiles metuere, per alts que siguen, els poderosos han de témer el poble. Segons m'han comentat, l'assemblea de Silla ha decidit “fiscalitzar” el govern municipal i presentar propostes al Ple. Jo els aplaudisc i els encoratge a no desanimar, a mantenir-se en la rebel·lia, encara que momentàniament es faça una aturada d'estiu; com deia Séneca, nulla servitus turpior est quam voluntaria, no hi ha esclavitud més vergonyosa que la voluntària.