UN MALSON PER CULPA DEL MÒBIL

UN MALSON PER CULPA DEL MÒBIL

Article publicat a elPunt/Avui el dia 20 de novembre de 2011

Acabe de passar per un malson, per una increïble i absurda experiència kafkiana, per culpa d'una empresa de telefonia mòbil, internet i televisió per cable, que vull contar per a destapar i denunciar les males pràctiques a què ens tenen sotmesos aquestes companyies dels senyors de les antenes. El meu cas no és l'únic, pel que he sabut, sinó el mateix que han sofert tots els usuaris de la major part d'aquestes empreses, quan han decidit fer una cosa tan simple, i a la qual tenim dret, com és voler canviar de companyia. A partir del moment que decideixes abandonar i/o passar-te de bàndol, tot el que havien estat atencions amables, ofertes i bones paraules, dóna pas a una estratègia de pressions i de promeses temptadores, per a recuperar l'usuari; si fracassen en els intents, el client passa a la condició d'enemic a abatre. Explique el meu cas, perquè siga exemplar.

Jo era un client que s'havia lliurat en cos i ànima a ONO, contractant-los d'una tacada la televisió per cable, l'internet, el telèfon fix i el telèfon mòbil. Era un bon client, que pagava sense dir ni mut, perquè estava convençut que havia adoptat una bona decisió venent l'anima a la companyia. Jo estava satisfet i de fet, sempre que els havia necessitat m'havien atès satisfactòriament, a excepció d'alguns contratemps tècnics, que els havia perdonat; fins i tot recomanava aquesta companyia als meus amics. Finalment, però, per raons estrictament econòmiques, he decidit deixar la televisió per cable i posar-me una antena clàssica i avant, perquè, passat un temps, havia pogut comprovar el poc ús que feia jo de tants canals al meu abast. I posats a revisar la situació, i amb la idea d'estalviar algun euro, vaig comprovar que altres companyies m'oferien la telefonia fixa i l'internet, a uns preus més raonables. Per tant, vaig decidir donar-me de baixa, encara que sense saber el calvari que m'anaven a fer passar.

En primer lloc vaig haver de suportar-los telefonades a tothora, amb missatges prometedors, perquè desistira del meu intent, oferint-me millores contractuals, que sóc incapaç de reproduir, perquè em marejaven més que altra cosa. Com no pogueren convèncer-me, m'obligaren a realitzar una sèrie de tràmits de baixa, a base de gestions telefòniques de més de 10 minuts d'espera; telefonades a un 902, o siga pagades. Finalment, però, i a base de no desistir, vaig aconseguir que em desconnectaren de la seua xarxa, encara que em queda un tràmit a fer, quan rebré un sobre especial, en el qual hauré de posar el decodificador i retornar-los-el. El sobre en qüestió, al cap de vint dies encara no ha arribat a casa i sembla que voldran que els pague per tot el temps transcorregut o això és el que intentaran.

La segona part del malson ha estat que, de sobte i de nit, i sense advertir-me prèviament, m'han deixat el telèfon mòbil fora de servei. Altra vegada he hagut d'intentar posar-me en contacte, i al cap de moltes telefonades i de moltes esperes, cridant a un 902, o siga pagant, he pogut saber una cosa que ignorava, perquè ningú mai me l'havia explicada: que ja que m'havia donat de baixa de la televisió, del telèfon mòbil i de l'internet, ells em deixaven sense mòbil, absolutament, que o tornava amb ells o feien desaparéixer fins i tot el meu número de telèfon mòbil, del qual no podria demanar la “portabilitat” i passar-me a una altra companyia. O siga que m'expulsaven de la companyia, però es quedaven la meua propietat, o siga el número del telèfon; allò era un robatori evident i això és el que he intentat fer-los-ho saber. No he pogut, però, fer entrar en raó a ningú, ni a la sèrie de senyoretes sudamericanes (o robots androides o ginoides, que tenen programats per a fer desistir els dissidents), ni tampoc, quan he aconseguit de connectar-hi, els responsables del servei de reconnexions.

Finalment m'han fet una oferta: tornar-me a posar a casa un dels seus telèfons fixos, o siga un altre telèfon, a partir del qual reconnectarien el meu mòbil i així podria sol·licitar-los la portabilitat. La cosa, doncs, ha arribat al punt que, a més del robatori que m'han fet, de la falsedat contractual, de la humiliació de fer-me sentir una pilota de ping-pong i de fer-me gastar diners i la paciència, han passat al xantatge directe i l'extorsió. Davant de tot aquest abús, he adoptat una sèrie de mesures, per a defensar-me i per a venjar-me, perquè crec que tinc dret a les dues coses: primer, denunciar-los a l'Oficina del Consumidor; a continuació, presentar-los una denúncia per apropiació indeguda del meu telèfon; després, presentar-los una reclamació per danys i perjudicis. I encara més, perquè he decidit de comunicar a tothom aquests fets, mitjançant aquest article, de moment; dedicar-los una entrada en l'encreuat 4324, que publicaré en el Levante, segurament el dimarts dia 22; i, sobre tot, he donat ordres estrictes al meu banc perquè no paguen cap factura d'ONO, mai en la vida. Finalment, altra mesura, que ja he executat, és la d'enviar-los a la merda! Ara em sent més tranquil, al cap de tants dies de turment.

Pense, però, la ironia que és que quan ONO s'instal·là a Silla jo era membre del govern com a tinent d'alcalde i després com alcalde, i votí al seu favor i que en tots els problemes que ha tingut l'empresa, de caràcter administratiu o tècnic, ha comptat amb el meu suport, per a solucionar-los-els. És increïble, doncs, que front al meu comportament sincer, honest i desinteressat, ONO haja optat per la via agressora i deshonesta i m'haja perjudicat tant. També pense que és injust que l'Estat permeta aquestes pràctiques abusives, ja que sembla que la majoria de les empreses actuen de la mateixa manera, probablement perquè s'han posat d'acord. Per què no actua ni el fiscal, ni les forces d'ordre públic?

Per acabar, però, quan estava a punt de contractar un altre número de telèfon, ja que lamentablement estic penjat d'aquest artefacte, s'ha produït un miracle: m'han reconnectat i m'han concedit la portabilitat. No sé que els ha passat, si ha estat important que els avançara la relació de mesures que anava a prendre, o senzillament que el fet d'enviar-los a la merda els ha commocionat. Siga com siga, el fet és que he guanyat i que conserve el meu número de telèfon i això és el que m'importa. Ara sóc client de dues companyies (he diversificat el risc) i per precaució, els lliuraré una còpia d'aquest article perquè sàpiguen el que faré, si també provoquen la meua ira; em juren que no em defraudaran. Ja els tindré informats.