A QUI LI PIQUE, QUE SE LA RASQUE

A QUI LI PIQUE, QUE SE LA RASQUE

Article publicat a el Punt/Avui el dia 11 de març de 2012

Quin cabreig, el de Rita Barberà, quan la diputada Mònica Oltra, des de la tribuna de les Corts, la responsabilitzava junt amb més personatges del PP, del descomunal robatori d'Emarsa! Mònica li preguntava al president Fabra, teòric de les depuracions en les files populars, si pensava fer res perquè aquesta gent “tornaren els diners que ens han robat als valencians”. L'alcaldessa, diu la premsa, que “estallà”, segurament com una carcassa. Mònica li digué que “quién se pica, ajos come”, o siga que si li pica, que se la rasque.

La diputada no plantejava res d'extraordinari a qualsevol govern europeu, on els polítics donen compte dels seus actes, es responsabilitzen de les males gestions dels seus subordinats, tornen els diners, si se n'han pispat, i finalment dimiteixen. Ací, evidentment, no és així. En el Regne de la Pandereta, cap polític dóna compte de res, uns es tapen als altres, ningú no torna els diners, ni ningú dimiteix a no ser que el forcen (cas de Camps). Finalment, la Justícia la tenen de la part. Com és natural, doncs, a Europa ens miren amb una enorme desconfiança, i fan bé. Perquè a Europa ens coneixen a fons, no de bades molts tenen casa a ca nostra.

En conseqüència, com desconfien tant podem dir que estem a la corda fluixa. Com Rajoy ho sap, està profundament preocupat i per això insisteix tant, ell i la monyosa vicepresidenta, que tant de merder, tantes denúncies i tantes protestes estan malbaratant la imatge d'Espanya a Europa (a Berlín, sobre tot) i demanen comprensió i col·laboració als partits i als sindicats: exactament la que li negaren a Zapatero, que també reclamava el mateix. El que passa, però, és que Europa no està preocupada per culpa dels qui protestem, sinó per culpa de tota la corrupció dels populars: és per això que hem perdut el crèdit, senyor Rajoy, per culpa de la seua tropa, que s'ha dedicat a l'espoli sistemàtic de l'erari públic.

Contràriament al que pensa Rajoy, jo crec que el fet que hi haja els partits de l'oposició que denuncien la corrupció i les maldats que es porten entre mans, que hi haja sindicats que convoquen vagues, que hi haja les revoltes estudiantils, etc. jo crec que tot això són arguments perquè a Europa no perden del tot l'esperança, o siga que, irònicament, som l'única garantia que li queda a Rajoy: si a Europa veuen que no tots som iguals, que no tots ens mamem el dit, potser pensaran que encara hi ha remei, que açò encara no és una república bananera total, sinó aproximada.

Per altra banda hi és Blasco, que mereix ranxo a banda. Supose que tothom sap quina ha estat la seua deriva política, que a trets generals va des del FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriota, organització terrorista), al PSOE i finalment al PP, o siga, que Blasco és una perla. D'ell ja s'han escrit articles i se n'han dit de ben grosses i crec que sols falta que de la seua vida facen una pel·lícula, similar a El Padrí de Coppola, que ell admira. També estarà nerviós, perquè van a per ell, ja que sembla molt implicat en el cas de les ONG's. Prova de que està perdent el control és la barbaritat que féu l'altre dia, quan acabà la sessió de les Corts que he comentat al principi, perquè tractà de consolar a Rita Barberà, que textualment “despotricava” per tot el que li havia amollat la Mònica Oltra, dient-li: “a les Corts haurem de vindre amb pistola”, mentre amb la mà simulava una arma i se la introduïa dins de la jaqueta. Jo no crec que s'haja donat un altre cas com aquest a tota l'Europa comunitària i espere que se li retrega convenientment.

Doncs, amb tot açò, amb tota aquesta gent, amb tot el que es porten entre mans, que bàsicament és acabar amb l'estat de benestar, seguint els designis sinistres d'Aznar i la FAES, amb el maltractament a què volen sotmetre els treballadors, que seran acomiadats sense consideració, amb tot açò acaben d'anunciar els sindicats que el dia 29 farem una vaga general. Els felicite! Jo me l'esperava, la vaga general (Rajoy va dir que també, quina cosa, quan acatà les ordres de Berlín).

Ja ho vaig dir l'altre dia i vull repetir-ho: comencí protestant i fent vagues, quan arribí a la Universitat, i cinquanta anys després, quan estic a punt de marxar per jubilació forçosa, acabaré de la mateixa manera: protestant i fent vagues. I és que ací no ha canviat res i estem on estàvem, pam amunt o pam avall. L'Estat de la Pandereta oprimint-nos, menystenint-nos i amenaçant-nos i el veïnat en bàbia i/o cagats de por. D'ací uns dies, quan seran les eleccions andaluses i asturianes, sabrem si ha canviat res o si seguim tan fotuts com sempre. El dia 29 hi ha vaga general i a qui li pique que se la rasque.