EL SOMRIURE DE L'ALCALDE SERAFÍ

EL SOMRIURE DE L'ALCALDE SERAFÍ

Article publicat a elPunt/Avui el dia 14 de desembre de 2012

Sembla que a Madrid, a l'alcalde Serafí i el seu equip ja els han donat algunes solucions, per a tirar endavant, malgrat la precarietat econòmica en què viu Silla, i encara que no coneixem en què consisteixen, la cara de satisfacció que em posà fa uns dies, al mig de la plaça, l'alcalde Serafí, quan li preguntí com anava tot, era suficientment aclaridora: —home, no anaven a deixar-nos tirats... O siga que sí que hi havia solució, quan l'alcalde implorava que li aprovaren empenyorar més el poble i l'oposició és negà.

Amb aquesta involuntària o voluntària i alegre confessió de l'alcalde, sols queda esperar que facen públic, mitjançant la proposta de pressupostos, on han posat les tisores, perquè les han d'haver posades. De moment, ja se sap que per al camp no pensen destinar ni un euro, traint totes les promeses electorals, encara que l'incompliment de les promeses és una qüestió sense importància per als populars, començant per Rajoy.

Com no hi ha manera de saber res substanciós del que passa a l'Ajuntament i al poble, ni de part del govern municipal ni de part de l'oposició, uns perquè no donen explicacions i els altres perquè no les demanen o no les cerquen amb interès, és pel que la secretària del Bloc, Anna Perpinyà, exigia que la web municipal s'activara i que servira per a alguna cosa, ja que ens costa tants diners. Sembla que la crítica ha fet efecte i ja comencen a informar, encara que sols ho fa d'activitats socials, com si es tractara d'una revista Hola municipal. Hem de felicitar Anna per l'agudesa del seu escrit, encara que confiem que tornarà a insistir, perquè la web adquirisca el caràcter polític necessari.

Tornant a la plaça i al meu encontre amb l'alcalde, el poble ha de saber el perquè del seu somriure. Què li han promès a Madrid? I a canvi de què, o què ens costarà la promesa? Aquests i altres interrogants, l'alcalde els ha d'explicar al poble i hauria de fer-ho mitjançant la pàgina web municipal. I de més coses se'ns ha d'informar, com per què a Silla estem pagant l'aigua potable més del doble que a València, i més que tots els pobles de l'Horta? Qui fixa el preu i quin funcionari controla l'empresa adjudicatària, perquè no ens facen la rata?

Una altra qüestió és la situació del projecte d'evacuació de pluvials. Què va a fer la Generalitat enguany a Silla? A què van a destinar els diners que han pressupostat per a les nostres pluvials? M'han dit que volen acabar la plaça d'Espanya i “rectificar l'error” de les obres que feren a l'avinguda Reis Catòlics. En què consisteix aquesta rectificació d'una obra mal executada? Qui té la culpa d'aquell error? I així, hi ha moltes més coses que s'haurien d'explicar.

Jo vull, però, referir-me al camp, que és el tema que més em preocupa, després del de pluvials. Segons m'informa l'Estellaor, la partida destinada, enguany, al camp és 0 euros. Aquest tracte o maltracte del camp, és injust, o fins i tot una injúria per tres raons com a mínim: per la crítica situació que travessa el camp, ja que és la primera víctima de les polítiques de la globalització, i per això mateix hauria de tindre un tractament especial, per part de l'administració, que no té.

La segona raó per la qual el camp hauria de tindre un millor tracte és per la desinteressada actuació dels seus representants en el Consell Agrari, que són col·laboradors en la gestió dels problemes, sense que això coste ni un cèntim d'euro a l'ajuntament; els del Consell actuen com si foren funcionaris municipals, sense cobrar, i el seu treball el fan molt millor que molts funcionaris. Per indicació del president, Pepe Alapont, vull reconèixer especialment el treball que fa Juan Garcia en la Comissió d'Avenències.

Finalment, al Consell Agrari se'ls havia promès que millorarien els pressupostos del camp i que es faria tant i tant i ara resulta que és al revés, i que els populars fan tot el contrari. Açò ho lamente més encara, ja que els populars han estat intentant “recuperar” els vots del camp, que abans confiaven en el Bloc, a base d'enganys i de promeses falses. La gent del camp no mereixen ser tractats com les marionetes.

Per tot plegat, doncs, no entenc el somriure de l'alcalde, quan em digué “home, no anaven a deixar-nos tirats...”. No sabem el que faran amb la resta de capítols del pressupost: es rebaixaran els sous els polítics i el personal de confiança? Van a prescindir de bous i de saraus innecessaris? Van a abaratir i fins i tot suprimir despeses innecessàries? No ho sabem, perquè com deia al principi, ni diuen res el govern, ni els partits de l'oposició. Sols sabem ja que van a deixar tirats els llauradors de Silla, el Consell Agrari, i per això mateix l'alcalde hauria de posar més cara de pena que d'alegria. I uns i altres s'haurien d'explicar, perquè la gent del camp mereix tot el respecte.