diumenge, 24 de març del 2013

FABRA A LA PRESÓ, EL PRIMER

FABRA A LA PRESÓ, EL PRIMER
Article publicat a el Punt/Avui el dia 24 de març de 2013

Entre el centenar de casos de corrupció i males conductes dels polítics, hi ha el del poderós castelloner Carlos Fabra, que ja ha arribat a substanciar-se. Tots els casos han estat protagonitzats per gent de la cassola: per populars, socialistes, convergents-unionistes, unió-mallorquinistes... El total de tot és un podrimer colossal.

Com tothom sap suficientment qui és aquest Fabra, no debades ha protagonitzat, protagonitza i protagonitzarà tantes pàgines de diaris i tants noticiaris de televisió i durant tants anys, no cal que repetim la seua hagiografia i, per tant, em limitaré a cercar els cinc qualificatius que el descriguen millor i avant, com diuen a Castelló.

Dir-li que és com Capone, un capone, per començar és per comparar-lo al mafiós Capone de Chicago ja que, més o manco, els dos personatges s'assemblen força. També se li pot dir cacic, encara que és més que un cacic de poble, perquè els seus dominis són tot Castelló, des de la Plana al Maestrat. El tercer adjectiu que se m'ocorre és el de cara dura, perquè s'ha burlat de tothom, inclosa la justícia. I en quart lloc, mentider, però dels de mena, ja que nega tot el que no li convé, fins i tot les evidències. Finalment com no sé com traduir l'expressió castellana de xulo-putas, li diré pinxo, encara que li escau millor en castellà.

Doncs bé, aquest capone de Castelló, cacic, cara dura, mentider i xulo-putas, sembla que pot acabar en la presó. “Que se joda”, doncs, si és així, que digué la seua filla referint-se als treballadors en l'atur. Supose que els jutges li faran pagar tot el que deu i tornar fins l'últim gallet. I com la llista de corruptes és tan llarga, confiem que, a continuació de Fabra, els jutges no es cansaran i que, un darrere l'altre, els enviaran tots a la garjola.

Malgrat, però, que pensem que la justícia acabarà fent això, justícia, tenim tot el dret a desconfiar, perquè hem vist que aquesta gent corrupta coneixen tots els recursos per a evadir-la o, al menys, per a atenuar-la. Jo desconfie moltíssim, perquè des que tinc ús de raó n'he vist de tots els colors, ja que la corrupció en tot l'Estat no ve d'ara, com demostren les grans injustícies i els crims de l'època de la dictadura franquista per a demostra-ho.

De tota manera, com teníem dret a esperar que amb la democràcia les coses millorarien, i han millorat, però insuficientment, com a mínim ara podrem veure asseguts a la banqueta a Fabra, com ja hem vist a Camps i a Costa, i com veurem a Blasco, a Ripoll, a l'Alperi, al Bárcenas, als andalusos dels Ere... Però, es farà justícia a fons? Finalment tornaran tot el que han furtat? Se'ls demanarà responsabilitats pecuniàries pel que han malbaratat?

Com els governs de l'Estat i de la major part de les autonomies i dels municipis, estan en mans de gent tan poc escrupolosa, com estem veient, la situació és molt inquietant. Perquè, a més del que pispen, directament i escandalosa, hi ha el que pispen de manera delegada o indirecta, i els beneficis que n'obtenen via les famílies, i els amiguitos i amiguitas del alma.

Jo ja fa temps que vaig suggerir que quan s'investigue un golafre d'aquests, es faça també de les persones que es mouen al seu entorn; suggeria especialment que s'investigara les conductes sexuals, perquè encara que són actes íntims, si els polvos dels polítics també van a càrrec de l'erari públic, també seran públics. En aquests casos la situació és d'un escarni total i, mira per on, tot això de la princesa Corinna és un exemple.

I finalment hi ha tot el tema dels bancs, que és la major injustícia que s'ha comés mai en la història de l'Estat. Amb quina cara els mateixos bancs que han estat “rescatats” amb els nostres diners, s'atreveixen a robar als impositors els estalvis de tota la seua vida? Com es consenten les injurioses quitances que estan aplicant als qui tenen les “preferents”? I això que sols fa quatre dies que el mateix Rajoy reconeixia que no era just que ho feren a Xipre. La injustícia és tan enorme que no m'explique perquè no es presenta una denúncia de lesa humanitat davant del Tribunal de la Haia!

Em deia aquest matí un veí afectat per aquesta estafa: tant de sentir tota la vida que si venia el comunisme li ho arrabassarien tot, ell s'ho havia cregut i votava el PP i ara va i qui li ho està arrabassant “són els meus”. L'home, una bona persona, ha caigut del burro d'una manera estrepitosa i lamentable quan ha vist que els “seus” li estan furtant els estalvis.

L'avarícia dels polítics implicats és il·limitada, però la ceguesa dels qui els fan costat és encara major. Fins ara, els polítics han abusat d'una societat dòcil, que els ha deixat fer, que s'ha deixat enganyar; però avui les coses han canviat i la gent ja sap el que abans no sabia. I tot aquest panorama, doncs, tot plegat i alhora, és tan insuportable que tampoc no m'explique perquè no hi ha una rebel·lió en tota regla. Així que, endavant i que visca la República!