UNA FALLA DE LLENGUA AFILADA

UNA FALLA DE LLENGUA AFILADA

Homenatge a la de Reis Catòlics

Article publicat a elPunt/Avui el dia 14 de març de 2013

Sempre que he tingut l'ocasió, he opinat que les falles han de ser crítiques i mordaces contra les autoritats, i fins i tot càustiques, per això, que la de Reis Catòlics haja dedicat les dues falles d'enguany a criticar les obres inacabades i els projectes frustrats del municipi, m'ha omplert de satisfacció, perquè tenen molta raó (www.reiscatolics.com).

Amb aquesta falla he tingut una llarga i prolífica relació, sobre tot quan vaig col·laborar en els seus llibrets, anònimament o donant la cara. Sempre els he agraït la confiança. Ara m'han fet arribar els esbossos de les dues falles d'enguany i els versos de les explicacions. Vull posar de relleu que han sabut recrear magníficament l'aire crític que jo sempre els havia aconsellat.

Les quatres escenes de la falla gran van adreçades a “l'estat actual de les obres, que ja vorem quan estaran acabades”, mentre que la infantil representa “el món ideal, quan totes les obres estiguen acabades”. Es refereixen a la bastida de l'església, als pluvials, al multi-funcional i als casals fallers.

Apunten molt certerament quan diuen que “tots són culpables, Ajuntament, Generalitat i Govern” central. Començant pel govern local, puntualitzen que “en els últims anys han manat de tots els colors, per tant tots tenen culpa...”, jo inclòs. A València, com sols “n'ha manat u, per tant ja tenim clar qui és qui ens ha fotut”. El govern central “s'han repartit entre dos la faena, però entre els dos no n'han fet u”.

En les quatre escenes el poeta ha coincidit amb la meua visió dels problemes, tal com els he anat descrivint en aquestes pàgines del Punt. M'ha divertit, doncs, veure en versos rimats, l'enorme contradicció de tenir una església i una plaça en la situació en què les tenim. El debat entre l'ajuntament i l'arquebisbat per a pagar la bastida també ha inspirat al poeta: “paga tu; no, paga tu i ningú no vol pagar”, conclou.

La següent escena es refereix a la construcció dels pluvials i al desviament de les aigües que “venen de dalt, d'Alcàsser i Picassent” inundant el poble. Descriu les obres que s'han fet: “mesos i mesos de faena, tallant carrers i comerços, canviant la circulació i molestant el veïnat”; però, com les han interromput, “la solució es quedà a mitges”.

Respecte del multifuncional, que descriu molt positivament, el poeta lamenta que s'interrompera el projecte: “se ficà la primera pedra de manera testimonial, abans de les eleccions i després tot es parà. Canvi de govern, canvi d'idees... però com en este poble mai no s'acaba res, es tornà a quedar a mitges”.

Finalment es refereix als famosos locals fallers. Descriu les protestes que mogueren la idea de destinar els diners del Pla Zapatero a fer els casals en els parcs públics. Com finalment no estan ni acabats, diu que “passà el que passa sempre, en aquestes situacions, que els diners desapareixien sense acabar res de bo”. O siga que els locals es quedaren a mitges i ara els fallers de Reis Catòlics tenen una proposta per al seu inacabat casal de l'Alteró: “nosaltres com a bons fallers, som molt voluntariosos, i si ens el cediren, l'acabaríem a trossos”.

La falla infantil, per la seua banda, insisteix en aquests temes, però somniant: “què bonic seria que estiguera tot acabat" i fan una llarga relació: “la plaça sense l'andami al mig, amb l'església reparada i declarada BIC, amb les pintures restaurades”; la Nau de la Cultura; el Multifuncional “amb una bona programació cultural”; l'Alteró II, la Bega, el Silvestre i el Rajolar; i la piscina coberta, la gespa del poliesportiu; els polígons industrials, els camins rurals i el Parc de les Eres..."Que bonic que resulta pensar en positiu, et deixa relaxat i quasi se t'alça el piu”, acaba el poeta.

La falla Reis Catòlics també aprofita el llibret per a denunciar que l'Ajuntament els deu “dos anys ballant debades i damunt pagant la dolçaina... I duent els gegants i les figures bíbliques” de la processó. Evidentment, no hi ha dret que hi haja diners per a bous i no per a ells, que fan la festa. I donen un bon consell als polítics: “si s'ha de retallar més, que comencen primer, pels jornals dels polítics que no solucionen res”.

En definitiva, estic més que satisfet, emocionat, amb aquests intrèpids amics de la falla Reis Catòlics. I molt complagut que hagen perdut la por als polítics. Precisament, un any que m'encarreguí jo d'escriure'ls l'explicació de la falla, perquè el poeta que tenien aparaulat, a darrera hora els havia deixat penjats, els fiu tremolar de por, perquè els meus versos eren molt crítics, contra l'ajuntament, contra els polítics i contra l'alcalde, que era jo. Sempre he tingut clar que no tremolaven pensant en mi, sinó en el regidor de festes i saraus, que era Melero el Dolent.

Per acabar d'arrodonir la meua satisfacció, enguany el llibret d'aquesta falla i de quatre més de les sis que hi ha a Silla, han obtingut un premi de la Generalitat. Crec que el respecte i l'interès que posen els fallers de Silla a confeccionar els seus llibrets té molt a veure amb el bon rotllo lingüístic que mantinguérem, quan jo era alcalde. L'enhorabona, doncs per a la Falla Port, del Poble, Sant Roc, Mercat i aquesta de Reis Catòlics.