LA LLEIALTAT AL PAÍS O ALS DINERS (II)

LA LLEIALTAT AL PAÍS O ALS DINERS (II)

Article publicat a el Punt/Avui el dia 3 d'agost de 2014

Amb aquest mateix titular escriguí el Repunt del 21 d'abril de 2013 i avui l'he volgut recuperar, perquè el que vaig dir era una premonició de la situació que vivim aquests dies, per culpa del cas Pujol. Aleshores, jo blasmava contra els polítics corruptes del PP i del PSOE, com vinc fent cada dia, amb els nous casos de corrupció que van apareixent a la premsa. Algú em preguntà per què no blasmava també dels casos de CIU, ja que començava a parlar-se dels assumptes tenebrosos d'un fill de Pujol.

Aquell dia vaig escriure, i avui ho mantinc: “no tinc cap inconvenient a dir ben clar i en català que també proteste pels casos en què estiguen implicats polítics de CIU. I em sentiré molt més estafat que en el cas de pinxos com el Bigotes, Barcenas, Urdangarín, etc.... perquè, per alguna raó ens havíem cregut que nosaltres no érem d'eixe món”. Ara ja tenim clar que també nosaltres tenim la mateixa ració de xoriços, com tenen a tot el món.

De tota manera vull subratllar que els fets de la família Pujol-Ferrusola són molt més dolorosos per a mi, com ja avançava fa casi un any i mig, dient: “la deslleialtat al País dels qui crèiem que donaven la cara, i si calia la vida, per la recuperació de les nostres llibertats nacionals, i que per això gaudien de tot el nostre crèdit, és molt més insuportable, per a mi, que totes les barbaritats espanyoles. En certa manera, jo les d'aquells ja me les pressuposava, i no m'han sorprès tant com les d'esta altra banda de la trinxera”.

Ara hem de confiar que l'administració i la justícia resoldran amb agilitat i es deixaran de martingales judicials i dilatòries, que és el que fan amb els casos que els interessa, que són els d'ells. De moment, l'actor principal, o siga Pujol, ha cantat i ha demanat perdó i confiem que també ho farà tota la resta de la família implicada. Açò s'ha de tenir en compte perquè no és el que hem vist a Espanya en els casos més recents (Gürtel, Eres andalusos, etc.). CIU com a partit també ha actuat amb contundència i ha fet fora els interfectes, sense contemplacions, cosa que no han fet ni el PP ni el PSOE, sinó tot el contrari. Dit tot açò, ja s'ho farà aquella il·lustre família, perquè diners per a pagar-se advocats no els en faltaran.

Per cert que el sentiment patrimonial que tenen els pujolistes respecte dels Països Catalans ha de ser encomanadís, perquè també el té el seu millor amic d'aquesta part del riu de la Sénia, que és Eliseu Climent, però açò ara no ve al cas. A banda d'aquesta gent, que ja pagaran pel que han fet, el que ens ha de preocupar és la repercussió que pot tenir l'afer en el referèndum del 9N. Jo crec que no n'hauria de tenir cap, perquè el que votaran els catalans no és si porten a la garjola el sr. Pujol o no, sinó si volen la independència. S'ha de fer un esforç, doncs, cadascú l'ha de fer, perquè la decepció que ens ha provocat el cas Pujol no influïsca en els ànims de ningú. La voluntat del poble de Catalunya ha d'estar per sobre de totes les misèries, incloses les d'aquesta família i s'ha de manifestar de manera clara i rotunda en la consulta del 9 de novembre. I que es fótiga Espanya!

És evident que els espanyols i els espanyolistes s'aprofitaran tant com podran, com ja estan fent en totes les televisions públiques i privades, i intentaran embolicar-ho tot en el mateix paquet: el referèndum i el cas Pujol. Tractant-se d'aquesta gent, això és inevitable i, per tant, el que cal és no fer-los ni cas i anar a votar sí i sí; és el que jo faria si estiguera inscrit al cens de Catalunya. A més a més, estem davant d'una maniobra d'Estat, interessada i oportunista, per les dates que s'han triat, en vespres del referèndum i perquè, ben mirat, és molt sospitós que del centenar de fortunes que un centenar d'espanyols tenen dipositats a l'estranger, segons explicà Montoro, sols n'hagen “aparegut” unes poques, i ara la del sr. Pujol, per voluntat pròpia. Què ha passat amb les fortunes de la majoria? Qui són, podem saber els noms? Són borbons, són francos, són aznars, són gonzàlez...? Per què no se'ls investiga?

De tota manera, dóna ràbia veure'ls, amb tanta merda que porten a sobre, en directe i en diferit, exclamant-se d'aquest trist cas Pujol! Per al nostre consol, també ens exclamem i ens exclamarem nosaltres quan veiem o veurem Matas, Bárcenas, el de Torrevella, Fabra, la Castedo, Baltar, Crespo, etcètera, etcètera, i fins a més d'un centenar d'individus i d'indivídues, cara a la presó. Així que, una cosa per altra. I que conste que ells tenen més xoriços que nosaltres, encara que això no és cap consol, és la veritat.

Finalment i com ha quedat clar que no vull disculpar a ningú, una cosa és certa i és que la història parlarà de Pujol per la seua obra, encara que tinga aquesta pàgina en gris, però dels xoriços espanyols no dirà ni un borrall. Ja tindran prou feina els historiadors a explicar tota la sèrie de barbaritats contra la societat que han perpetrat la colla que ens malgoverna.